Reflexions i tensions entorn dels models i marca de ciutat, el dispositiu museu i la figura de Picasso.

El cicle Museus (Im)possibles, organitzat per l'Espai Avinyó, realitza una coproducció amb el Museu Picasso de Barcelona. La sessió de treball va ser dirigida per l'assagista, crític i comissari Iván de la Nuez i l'artista Jesús Arpal-Moya, un diàleg entorn de les tensions entre els models de ciutat i de museu, entre la marca-artista, la marca-museu i la marca-ciutat, el 14 de març de 2024.

Per a Iván de la Nuez, aquest museu reflecteix canvis polítics i econòmics, globals i locals. Idealment, els museus respondrien a un model "democràtic" de ciutat, no obstant això, a partir de les Olimpíades de 1992, a Barcelona, la majoria passen a un "nou model" guiat per polítiques neoliberals i de posicionament de marca. Al seu torn, el creixement exponencial de museus d'art modern i contemporani a Europa es promou amb polítiques de "reactivació dels barris", la qual cosa va suposar finalment, la seva gentrificació.

Quant a la mediació i educació, durant la pandèmia, els museus van prescindir d'una mediació presencial entre públic i experiència de l'obra per funcionar, bolcats així al consum virtual que ha perjudicat les dinàmiques de consum. Quant a la crítica decolonial als museus, Iván aprofita per situar tres tipus d'apropiació que realitza Picasso per consagrar-se sobre "la Història de l'Art occidental (de Velázquez), d'altres cultures (de les Màscares Fang) i de la cultura de masses (dels diaris)".

Finalment, compartim algunes invitacions de Jesús Arpal-Moya a mirar, preguntar i escoltar atentament el museu, sigui mitjançant una visita o bé mitjançant un scroll al seu Instagram:

• Què té a veure el Museu Picasso amb la colonialitat? Per exemple, podem veure una nota de premsa on el director de museus de Barcelona de l'època comenta la donació d'obres de Picasso "com si s'hagués obert la tomba de Tutankamon".
• Què té a veure l'exaltació del paper del geni com a figura clau en la construcció de la modernitat colonial? Per exemple: "El museu incorpora una peça crítica amb la figura del geni, un vídeo de Carlos Pazos, irreverent i camp, titulat "Nicasso". No obstant això, en la cartel·la que ho acompanya s'explica que és "en definitiva, un reconeixement al Picasso universal".
• Rastreja el geni del lloc, genius loci, sobretot, en relació amb el turisme i la territorialització de Picasso. Per exemple: "Barcelona: ciutat picassiana".
• "Què seria el mal geni? Al geni li hem d'aguantar tot? Observa l'expressió de les persones retratades, estan mirant al pintor... En quin humor estan? I les persones que t'envolten, treballadores, visitants? I tu, veus coses que et posen de mal geni?"
• Per a interessades en la història, revisa franquisme i colonialitat en "Las meninas".
• Per a interessades en la burocràcia, rastreja testaments, llegats, contractes...
• Per a amants de la poesia, busca eufemismes.
• Per a interessades en l'escolta activa, realitza picasso-fonías (tanca els ulls i escolta els sons del museu).
• "Per a interessades en la comptabilitat, apunta quantitats (Les informacions del museu estan plenes de xifres sobre nombre d'obres, 900 obres, 860 obres, 2.000 obres, a veure si et quadren els nombres!)".
• Per a interessades en la curadoria: hi ha molts projectes Picasso en el museu, i algun d'ells té a veure amb el projecte turístic del franquisme. Per exemple, seria interessant posar a dialogar les obres del museu amb els souvenirs de la tenda, o de la Rambla, o amb els imaginaris de la Marca Espanya.

La sessió de treball pot escoltar-se en aquest <<enllaç>>.