La literatura àrab moderna va començar amb la nahda (renaixença), un moviment de reforma cultural sorgit al segle XIX. Va ser un moviment molt influenciat pels contactes dels intel·lectuals àrabs amb la cultura occidental i per les traduccions a l'àrab de la literatura europea i nord-americana. Una de les primeres traduccions que va aconseguir l'èxit va ser El comte de Montecristo, que va donar lloc a abundants imitacions però adaptades a temes propis del món àrab. La prosa àrab moderna de la nahda va ser el resultat d'una elaboració de periodistes, filòlegs i traductors -com ara Butrus i Sulaymān Bustānī, Nāsīf i Ibrāhīm, Yāziǧī- que van simplificar el lèxic i incorporar abundants neologismes per adaptar l'àrab clàssic a les necessitats de la literatura moderna. Aquest moviment va aportar idees i materials nous a l'àrab i va reactivar la seva literatura deixant enrere els recursos excessius de la literatura clàssica que l'havien tornat feixuga i complexa. Els escriptors van adoptar gèneres literaris occidentals com ara la novel·la.
A principis del segle XX van aparèixer les primeres novel·les originals en àrab, com ara Zaynab, de l'egipci Muḥammad Ḥaykal. Però la novel·la àrab no va assolir la maduresa fins la dècada dels cinquanta també a Egipte, on autors com Tawfīq al-Ḥakīm, Ṭāhā Ḥusayn, Kamil Ḥusayn, 'Abd al-Raḥmān al-Šarqawī, o Naguib Mahfuz van conrear una novel·la eminentment social i compromesa. La concessió del premi Nobel de literatura a Mahfuz, el 1988, va significar el reconeixement occidental a tota aquesta generació d'autors que van transformar la llengua àrab tradicional en un instrument apte per a la creació literària moderna. Un altre representant destacat d'aquesta generació va ser el libanès Mījāʾīl Nuʿayma.
En contrast amb la prosa, la poesia va continuar dins el neoclassicisme i sense renovació fins al primer quart del segle XX. Els poetes que van iniciar la renovació de la lírica àrab van ser un grup de sirians i libanesos emigrats als Estats Units. Aquests poetes residents a Nova York van constituir el 1920 una associació literària (la Rabita al-Qalamiyya) i van dur a terme una veritable revolució: van abandonar per complet la cassida per adoptar el metre lliure i les estrofes occidentals, i introduir temes nous com ara el nacionalisme, la llibertat o l'amor romàntic. El poeta àrab contemporani més reconegut ha estat el palestí Mahmud Darwish.
Entre els escriptors d'origen àrab que han aconseguit èxit internacional a partir dels anys setanta i vuitanta podríem destacar el marroquí Tahar Ben Jelloun, el libanès Amin Maalouf, la metgessa i escriptora egípcia Nawal al-Sa'dawi, l'algerià de pseudònim femení Yasmina Khadra o la marroquina Fatima Mernissi, que ha patit la prohibició d'alguns dels seus llibres per haver denunciat la situació de la dona al seu país.
A la dècada dels noranta la literatura va continuar vivint i vehiculant les tensions del món àrab, com ara la censura moral o religiosa i el xoc amb la cultura occidental. La literatura àrab va viure un dels moments més creatius i fecunds però molts dels escriptors més importants van abandonar el seus països i es van instal·lar a Europa. La literatura àrab contemporània està molt influïda pel pensament i les ideologies occidentals, les quals solen entrar en conflicte amb la tradició alcorànica. La polèmica entre tradicionalistes i innovadors és encara molt habitual.
