Conferència Internacional Cities for Rights
10 i 11 de desembre de 2018
Amb motiu del 70è aniversari de la Declaració de Drets Humans i el 20è aniversari de la celebració a Barcelona de la 1a Conferència Europea de Ciutats pels Drets Humans, l'Ajuntament de Barcelona va organitzar aquesta conferència en què activistes i polítics municipals d’arreu van compartit estratègies i reflexions al voltant de quin ha de ser el paper de les ciutats en la lluita per la protecció dels drets i llibertats de les persones.
Sessions dia 10
Sessions dia 10
A càrrec d'Ada Colau, alcaldessa de Barcelona
Les ciutats i el municipalisme s’han erigit com a espai de resistència a l’actual proliferació dels discursos xenòfobs, intolerants i de la por. A les polítiques de tancament de fronteres, odi i restricció de drets que cada cop apliquen més estats, s’està oposant una agenda local pel respecte a la plena ciutadania i la convivència. Davant l’auge de l’extrema dreta, poden ser les ciutats un nou contrapoder global?
La resposta de la majoria d’Estats occidentals a l’augment dels fluxos migratoris a causa de l’increment de la inestabilitat política, social i mediambiental global ha estat el tancament de fronteres i la criminalització i repressió contra les persones que busquen refugi. Compartim experiències ciutadanes de resistència a aquestes polítiques migratòries de blindatge de fronters i expulsió contràries als drets humans.
Una mirada intercultural a les diversitats de les nostres ciutats que parteix de la idea de situar en el centre el reconeixement i la posada en valor d’aquestes diversitats, la igualtat i la no discriminació com a principis bàsics, i la interacció i el diàleg com a aposta per la construcció de relacions entre persones.
Conversa amb els artistes participants en l’exposició “Umbral” que s’inaugura en 13 estacions de metro de la ciutat. “Umbral” reflexiona al voltant del fenomen de la migració com a característica de qualsevol societat contemporània. Planteja les diferents realitats en les quals podem parlar de migració a escala global. Incideix en la necessitat de crear noves estructures des de les quals pensar i integrar el flux d’éssers humans que, per motius polítics i socials, han de deixar les seves llars i emigrar a altres indrets.
Sessions dia 11
Sessions dia 11
El 1998 es va celebrar a Barcelona la I Conferència Europea de Ciutats pels Drets Humans, que va cristal·litzar en l’adopció de la Carta Europea de Salvaguarda de Drets Humans a la Ciutat. 20 anys després, existeixen diferents models de ciutats de drets humans i sovint tenen a veure amb la concreció del dret a la ciutat com a moviment de «localització» dels drets humans. Més enllà de les declaracions d’intencions, és necessari compartir polítiques concretes i bones pràctiques que il·lustrin el concepte de ciutat de drets humans.
La intolerància fa anys que és present a la vida política mundial però en els darrers anys els moviments d’extrema dreta són cada cop més visibles i tenen una capacitat creixent de marcar l’agenda política i mediàtica. Entendre les causes de l’arribada al poder de l’extrema dreta a països com els EUA o el Brasil i compartir experiències de resistència des de les diverses comunitats amenaçades serà l’objectiu d’aquesta taula.
En els darrers anys hem vist com l’habitatge s’ha convertit en un dels principals béns especulatius en mans de l’acumulació del capital financer. Els moviments financers, els deutes públics privatitzats i els fons voltors són algunes de les dinàmiques globals que impacten directament en el dret a l’habitatge als barris. En aquest context, quines iniciatives poden posar en marxa les ciutats per recuperar el dret a l’habitatge?