En moments de crisi econòmica i social, els drets laborals són un dels principals grups de drets que es veuen vulnerats, i no ha estat diferent amb la Covid-19.
Al llarg dels mesos que va durar l’estat d’alarma, moltes veïnes van veure com les seves feines quedaven en suspensió. ERTOs, acomiadaments, ajudes als autònoms, aturs que no arriben, i una llarga llista de circumstàncies partia la vida de les veïnes de Barcelona. Una situació que encara no s’ha revertit. I, com passa en tots els contextos de fragilitat i vulnerabilitat social, sovint no s’han respectat ni es respecten els drets laborals més bàsics.
S’entenen per drets laborals aquell conjunt de drets que permeten el desenvolupament correcte de la feina d’un treballador o treballadora, garantint unes condicions de seguretat i benestar bàsiques. Aquestes son les condicions salarials, un contracte adequat, la capacitat d’organitzar-se sindicalment, el dret a indemnització en cas d’acomiadament improcedent i d’accedir a l’atur, i el dret a recuperar les hores extres, sigui de forma remunerada o amb dies lliures. Els drets laborals estan regulats en primer terme per l’Estatut dels treballadors.
Tot i ser drets elementals, molts treballadors sovint no reclamen que es facin efectius, ja sigui per trobar-se en una situació de necessitat, o per la cultura laboral de l’empresa, que fa que qualsevol reclamació generi un ambient hostil que desgasta al treballador o treballadora. A finals de març, l’Ajuntament de Barcelona li donava un impuls als Punts de Defensa de Drets laborals, una iniciativa de Barcelona Activa, en coordinació amb diferents districtes, per resoldre dubtes laborals que poguessin incrementar-se davant del panorama atípic del confinament, independentment de la situació administrativa de la persona en qüestió. I no estaven equivocats.
Al començament de l’Estat d’alarma, els drets laborals de grups de treballadors i treballadores molt precaritzats encara es vulneraven més. Així va ocórrer amb els drets dels ridders de plataformes com Glovo, Deliveroo i UberEats, falsos autònoms que van denunciar que anaven a portar comandes als hospitals, sovint sense ser avisats, a banda d’estar obligats a fer comandes irrisòries davant l’ambigüitat del concepte “servei essencial”. També denunciaven la falta de mesures de seguretat per protegir-se de la Covid-19, quelcom que es sumava a altres riscos habituals com la falta de seguretat viària. Per tots aquests motius, la Plataforma Riders x Derechos exigia a finals de març la suspensió del repartiment de menjar a domicili, ja que no podia garantir la seguretat dels repartidors, i sostenia que el repartiment a domicilis de persones necessitades d’assistència l’havia d’efectuar personal degudament preparat.
Un altre dels grups més afectats van ser les cuidadores de la llar i les cures. Organitzacions de cuidadores com Mujeres Migrantes Diversas o Sindillar van denunciar que estaven treballant sense equipaments de protecció, com mascaretes i guants, fent jornades intensives, sense poder respectar el confinament, ni tenir cap garantia de cobrar ajudes en el cas de no poder treballar, davant la condició d’autònomes i la irregularitat administrativa de moltes treballadores. La Asociación de Abogados y Abogadas Libres va impulsar un document de preguntes freqüents sobre els drets de les treballadores de la llar i les cures, arran de les mesures anunciades pel Govern Espanyol, que no les protegia.
Tampoc es van quedar curts durant l’estat d’alarma molts temporers, habitualment persones immigrades en situació irregular que, a banda de treballar sense garanties laborals ni seguretat sanitària, es van veure abocats a dormir al carrer en diverses ciutats catalanes i van patir l’estigma dels rebrots, dificultant encara més la seva contractació.
El Consell Municipal d’Immigració de Barcelona a l’abril va publicar un comunicat en el qual demanava, entre altres, la regularització extraordinària de les persones migrades per tal de garantir permisos de residència i treball i que no es quedessin desemparades, quelcom que es sumava a la campanya estatal RegularizaciónYa.
El passat dissabte 17 d’octubre, les treballadores de la llar i de les cures decidien donar un impuls a la seva organització com a grup. El sindicat Sindillar ha organitzat la seva primera trobada estatal, mentre les treballadores municipals impulsen el sindicat SAD, i Comissions Obreres de Catalunya han creat una àrea sindical per a aquest sector, ja que compta amb més de 200 afiliades. Dignificació i valorització del treball, com a tasca essencial del dia a dia la ciutat, és la principal reivindicació de les cuidadores, quelcom que fa temps que intenta divulgar l’espai Barcelona Cuida de l’Ajuntament de Barcelona.
Al juny, a Catalunya hi havia més de 720.000 treballadors suspesos, afectats pels ERTOS. Moltes persones denuncien que a data d’octubre no han cobrat les prestacions d’atur ni els ERTO, i que el sistema del Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE) està col·lapsat. Més de 3000 empreses han estat investigades per ERTOs fraudulents a Catalunya, i 1.700 empreses han estat sancionades a tot l’Estat espanyol.
En aquest panorama, i especialment davant un nou allau de contagis que han provocat mesures provisionals com el tancament de bars i restaurants durant 15 dies, què hem de saber per defensar els nostres drets?
- Quins drets tinc si m’acullo a un ERTO? Un ERTO és una suspensió del treball per causa de força major, com el tancament dels restaurants durant l’Estat d’alarma, i està regulat per l’article 47 de l’Estatut dels treballadors. Per aquest motiu, es contempla que el treballador o treballadora rebi una prestació per atur mentre duri l’ERTO, independentment de si ha cotitzat o no el temps requerit usualment per cobrar l’atur. A més, en aquest cas no computa per cobrar futures prestacions. Els ERTOs s’han ampliat fins al 31 de gener de 2021.
- He d’anar a treballar si crec que estic en risc? Segons l’Article 19 de l’Estatut dels treballadors, es pot decidir detenir l’activitat laboral si el treballador està exposat a un risc greu per a la salut, com un accident. Així mateix, l’article 21 de la Llei de Prevenció de Riscos laborals empara la decisió d’aturar l’activitat si el treballador percep un risc imminent per a la seva salut, com pot ser, per exemple, no dispondre d’EPIs. En tot cas, no assistir unilateralment al centre de treball és considerat una falta greu que pot implicar un acomiadament procedent.
- Puc fer teletreball? El teletreball és una mesura que ha d’autoritzar l’empresa. Durant l’estat d’alarma, es va decretar el teletreball en totes les empreses que no fossin considerades serveis essencials, el què implicava certa obligatorietat, però actualment la mesura s’ha d’acordar.
- Què passa si el meu fill es contagia? La reobertura de les escoles ha desatat la por als contagis dels infants, i molts pares es pregunten què fer. En aquest cas, es pot sol·licitar una baixa homologable a un accident laboral, que dóna dret a cobrar un 75% de la base reguladora en la majoria de casos, o sol·licitar un permís.
- Em poden obligar a agafar vacances? Igual que durant els mesos de l’Estat d’alarma, actualment si treballem en un establiment de menjar que hi ha hagut de tancar, l’empresa no pot obligar-nos a agafar els nostres dies de vacances. En qualsevol condició, el treballador té dret a acordar les seves vacances amb l’empresa amb dos mesos d’antelació.
Teletreball, nou camp de batalla
La possibilitat de fer teletreball, contemplada a les mesures del Govern espanyol en el marc de l’Estat d’alarma, s’ha continuat mantenint els mesos posteriors, amb diferents graduacions, procurant una tornada progressiva a la feina presencial. No obstant això, la darrera setmana a Catalunya s’ha recomanat de nou que les empreses que ho puguin fer habilitin als seus treballadors. Aquesta podria ser una mesura que es quedés per al futur, ja que ha demostrat la capacitat de continuar treballant a distància, quelcom no massa arrelat a la cultura laboral de l’Estat espanyol ni de Catalunya. El 2019, únicament un 7% dels treballadors feien teletreball.
En qualsevol cas, el teletreball no ha estat un camí de roses. Durant el confinament, moltes famílies es queixaven que era molt complicat treballar amb els nens a casa, raó per la qual des de diferents sectors s’ha demanat polítiques actives de conciliació familiar, que contemplin per exemple la reducció de la jornada. Per altra banda, molts treballadors han denunciat que amb l’aplicació del teletreball han desdibuixat la seva jornada laboral, fent més hores del compte, en connexió constant a l’empresa.
El passat 22 de setembre, el Consell de Ministres va aprovar una nou Decret amb el qual regula la pràctica del teletreball. Segons aquesta norma, les empreses han de proveir als treballadors d’equips de treball necessaris, com ordinadors i mòbils, i en cap cas poden obligar-los a realitzar teletreball si aquest no és fruit d’un acord entre el treballador i l’empresa. Sembla ser que el teletreball en condicions òptimes serà un dels principals reptes laborals dels propers mesos, tot i que no tots els sectors professionals tindran l’oportunitat de tenir el debat.