La Comissionada de Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatović, ha elaborat un informe arran de la seva visita a Espanya del 21 al 25 de novembre. Mijatović viatja periòdicament als Estats Membres amb l’objectiu de promoure i augmentar els nivells de protecció dels Drets Humans.
La Comissionada defensa a l’informe que l’habitatge no pot considerar-se mai una mercaderia disponible només per a algunes persones, sinó que un habitatge digne és un dret humà imprescindible per a poder gaudir de la majoria dels altres drets.
L’informe menciona que l’article 47 de la Constitució espanyola estableix el dret a un habitatge digne i adequat com un dels “principis rectors de la política social i econòmica”. Si bé estableix l’obligació d’establir condicions i normes efectives que permetin el dret a l’habitatge, no contempla l’habitatge com un dret individual que es pugui exigir davant els tribunals.
La Comissionada identifica que Espanya està passant per una crisi immobiliària estructural de llarga durada i de grans proporcions, ja que ha afectat al dret a l’habitatge de milers de persones. En conseqüència, altres drets s’han vist afectats durant dècades.
Mijatović assenyala que la falta d’habitatge assequible s’ha vist agreujada per les decisions dels Governs de permetre a les empreses de capital d’inversió augmentar els preus dels lloguers. Això ha dut a un augment del cost del mercat immobiliari que supera amb escreix l’augment mitjà del poder adquisitiu.
El nombre limitat d’habitatges socials a causa d’anys d’escassa inversió pública també és preocupant. No només a Espanya, també a altres Estats europeus, l’escassetat d’habitatges assequibles és un problema greu i creixent que empeny a un nombre cada vegada major de persones a la inseguretat habitacional o, directament, a la falta d’habitatge.
En una lectura més positiva de les accions dutes a terme els últims anys, la Comissionada acull amb satisfacció la ratificació per part d’Espanya de la Carta Social Europea de 1996, que preveu la protecció del dret a l’habitatge.
També posa en relleu els esforços de les autoritats espanyoles per a iniciar reformes estructurals amb l’objectiu de fer complir el dret a l’habitatge.
Recomanacions de la Comissionada
L’informe assenyala la importància d’adoptar com més aviat millor el projecte de llei sobre l’habitatge, que estava pendent d’aprovar-se en el moment de la publicació de l’informe (el 13 d’abril). La Llei a què es refereix va ser finalment aprovada el 27 d’abril al Congrés dels Diputats.
La Comissionada també destaca la importància de mantenir consultes i contacte constant amb les organitzacions de la societat civil pertinents.
A més, diu que les autoritats espanyoles -incloses les Comunitats Autònomes i municipis- haurien d’abordar de manera exhaustiva les qüestions estructurals d’accés a l’habitatge. Assegura que és imprescindible que adoptin totes les mesures legals i pràctiques necessàries per a garantir el dret a un habitatge assequible, fet que inclou:
– El màxim ús de recursos disponibles per a abordar el dèficit d’habitatge social.
– Mesures adequades per a regular el mercat de l’habitatge privat per tal de promoure’n l’accés assequible.
– Mesures a llarg termini per a prevenir i erradicar la falta d’habitatge, en particular entre els nens, les dones, la gent gran, les famílies i altres possibles grups vulnerables.
Pel que fa als desnonaments, Mijatović convida les autoritats a considerar la possibilitat d’ampliar la suspensió temporal dels desnonaments a famílies vulnerables –mesura establerta en resposta a la COVID-19- fins que s’hagi trobat una alternativa habitacional més completa i sostenible per a aquestes persones o famílies.
Parla també de la necessitat d’adoptar un marc legislatiu que estableixi els requisits i procediments adequats que cal seguir per a dur a terme els desnonaments. Això inclou l’accés a un recurs legal efectiu, i una estreta coordinació entre el sistema judicial i els serveis socials, tal com estableix el Tribunal Europeu de Drets Humans.
En aquest sentit, la Comissionada demana a les autoritats que garanteixin la provisió d’un allotjament alternatiu adequat a les persones en situació de vulnerabilitat abans de l’execució del desnonament i que modifiquin la Llei Civil espanyola en aquesta direcció.
En totes les mesures que s’estableixin, conclou Mijatović, cal parar especial atenció en l’impacte de les polítiques d’habitatge en els grups més vulnerables, com ara els que es troben en situació d’exclusió o pobresa.