L’article 18 de la Declaració Universal de Drets Humans diu que totes les persones tenen dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. Aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença i la llibertat de manifestar-la a través de la pràctica, el culte, l’observança i l’ensenyament.
La llibertat religiosa també és present en altres tractats internacionals, com ara el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics del 1966, la Declaració sobre l’eliminació de totes les formes d’intolerància i discriminació per religió o conviccions del 1981 o la Declaració sobre els drets de les persones pertanyents a minories nacionals o ètniques, religioses i lingüístiques del 1992, entre d’altres.
A més, l’article 16 de la Constitució Espanyola també recull la llibertat religiosa, així com ho fa la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. Finalment, però no menys important, l’article 10 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea parla de llibertat de pensament, de consciència i de religió.
Tot i això, la discriminació per motius religiosos és encara avui una realitat. El Centre de Recursos en Drets Humans compta amb un vídeo formatiu en què se’n parla. La Cristina Vilaplana, educadora social i activista antiracista defineix aquest tipus de discriminació dient que es dona quan una persona discrimina a una altra perquè practica una religió que no és la normativa i majoritària.
Vilaplana també parla d’islamofòbia: “en el meu cas, que sóc persona musulmana conversa, el que pateixo és la islamofòbia. És tot aquell acte o discurs que va adreçat contra una persona musulmana o que és llegida com a musulmana. O contra alguns dels establiments, com ara mesquites, que poden ser regentats per persones musulmanes.”
També parla de la motxilla d’estereotips que pesa sobre les persones musulmanes i posa alguns exemples dels que s’associen a les dones musulmanes.
Explica que molts dels insults i atacs islamòfobs s’estan normalitzant, és a dir, que les persones que els reben s’acostumen i no els identifiquen com a discriminacions o atacs. Aquesta situació està contribuint a la infradenúncia dels casos d’islamofòbia a la ciutat.
Què és el racisme antimusulmà o islamofòbia?
El racisme antimusulmà inclou la discriminació, l’odi i l’exclusió a què s’enfronten les persones musulmanes i les percebudes com a tal a causa de la seva identitat religiosa.
La islamofòbia o racisme antimusulmà pot afectar de forma interseccional les víctimes. Poden experimentar altres formes de discriminació basades en el seu gènere, identitat religiosa, ètnia, classe social, etc. Això vol dir que, per exemple, la forma amb què una dona negra musulmana viu la islamofòbia pot ser molt diferent de l’experiència d’un home musulmà blanc.
El racisme antimusulmà funciona de manera similar a altres formes de racisme: s’utilitza per a excloure les persones musulmanes dels beneficis i drets dels quals gaudeix la ciutadania no musulmana. Algú musulmà o llegit com a tal és considerat “l’altre”, un element aliè, fet que duu a vulneracions dels seus drets fonamentals.
El racisme antimusulmà fomenta l’odi entre diferents grups de la ciutadania i posa en perill la cohesió social i els principis bàsics de la democràcia.
Guia “Iniciatives locals contra el racisme antimusulmà”
La guia de la Coalició Europea de Ciutats Contra el Racisme (ECCAR) “Iniciatives locals contra el racisme antimusulmà” recull iniciatives d’èxit d’arreu d’Europa amb l’objectiu de fer front a la islamofòbia.
També recull dades sobre la situació actual al continent: segons l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA, per les sigles en anglès), una de cada tres persones musulmanes afirma haver estat víctima de discriminació o assetjament a causa de símbols religiosos visibles com la roba que duien.
La guia compta amb bones pràctiques de 17 ciutats. Barcelona és una d’aquestes, i s’hi menciona el primer Pla Municipal de Lluita contra la Islamofòbia de finals del 2016, entre d’altres accions. L’objectiu del pla era combatre un tipus específic de discriminació tenint en compte l’augment de situacions discriminatòries cap a la població musulmana (amb motiu de la seva religió, ètnia, gènere, o una combinació de totes).
El document d’ECCAR també inclou aportacions d’especialistes, com ara representants d’ONG o del món acadèmic i està disponible en castellà, anglès, francès, alemany, italià i portuguès.