Jordi Alomar, director del Museu de la Música de Barcelona i impulsor del cicle, reflexiona a continuació sobre l’eix temàtic de “Trànsits” i en valora l’impacte i l’acollida.
- Com i per què sorgeix el cicle Trànsits?
Bé, ja feia un temps que des del Museu de la Música s’havia plantejat l’objectiu de treballar la interculturalitat des del fet musical en un programa públic, entenent la institució no només com una gran col·lecció d’instruments, sinó com un espai on la música es defineix com una manifestació viva, indissociable de les comunitats i les persones que la practiquen. Es considerava que, des d’aquesta perspectiva, treballar la diversitat de pràctiques sonores i musicals des de les comunitats era una possible resposta al repte d’hibridació cultural que defineix la ciutat en què vivim.
El 2021, quan m’incorporo com a director del museu, l’equip de l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) de Barcelona ens va proposar una col·laboració que ens va permetre abordar aquesta qüestió, perquè presentaven la possibilitat d’accedir a uns contextos comunitaris de diversitat cultural abans inabastables per a nosaltres. Així, conjuntament, vam poder construir un encaix on fer palès el significat del fet musical per a les diferents comunitats amb rerefons diversos de la ciutat.
- Teniu algun altre projecte amb aquest objectiu de fer visible la diversitat cultural?
En tant que programa específic, no exactament. Evidentment, la col·lecció d’instruments que tenim fa present una infinitat de cultures, i amb aquestes intentem fer un treball de resignificació, contextualització i descolonització. En aquest sentit, un exemple claríssim és el gamelan, un gran instrument format de diverses unitats de percussió característic de l’illa de Bali, a Indonèsia, que fa bastants anys que és el protagonista de diversos programes públics, des de tallers fins a un conjunt resident que sovint en fa concerts. L’últim, de fet, en el marc del cicle “Trànsits”.
-
El punt de partida, doncs, és la interculturalitat vehiculada per la música, però “Trànsits” dibuixa un triangle on introdueix l’espiritualitat. Pots explicar-ho?
El fet de partir des de la dimensió religiosa i espiritual és una via d’accés molt efectiva per treballar la interculturalitat, perquè l’espiritualitat és un component essencial dels grups humans.
La religió i l’espiritualitat són indissociables de la dimensió comunitària. Potser en diferents graus, dimensions i morfologies: són espais que articulen una socialització estructurada en la cohesió i les conviccions compartides. I, en aquests contextos, la música constitueix vincle, esdevé el fet de compartir. De fet, el mot ‘música’ no significa exactament el mateix en totes les cultures, però independentment de com se l’anomeni, sempre hi ha aquesta dimensió d’expressió col·lectiva.
D’aquesta manera, en el cicle, les espiritualitats i religions de les diferents comunitats de la ciutat, amb el component musical en comú, permeten la interlocució i l’entesa, ja no amb els individus, sinó amb uns grups amb dinàmiques establertes, pràctiques compartides, calendaris i pautes socials.
Així doncs, en el cicle es planteja el treball amb unes comunitats o grups amb dinàmiques i pràctiques compartides i establertes, des d’una pauta social en què el component musical facilita i articula un fet que crec que agermana totes les religions, siguin quines siguin les praxis que les vehiculen: compartir un desig de transcendència i de traspàs cap a quelcom millor.
- Per això el títol, “Trànsits”.
El títol “Trànsits” va ser idea de Marc Oliveras, tècnic de l’OAR. Penso que és molt encertat, ja que és una referència molt precisa a aquesta qüestió polifacètica que es treballa des del cicle. ‘Trànsit’ és una paraula polisèmica que denomina tant un estat com un pas, un canvi. Igualment, pot fer referència al moviment físic, a l’anar i venir, com els moviments migratoris. Alhora és també una invitació a transitar entre (i des de) repertoris, pràctiques i contextos.
- Per què és important posar de manifest la temàtica del cicle en una ciutat com Barcelona?
Per la seva idiosincràsia. A Barcelona es parlen més de tres-centes llengües diferents. Sabem quantes nacionalitats podem trobar, a la ciutat? Aquí hi conviuen diàspores de tota mena. Per exemple, la comunitat filipina a l’àrea metropolitana de Barcelona la conformen més de vint mil persones, aproximadament.
La ciutat està formada per una amalgama de cultures molt diverses, amb uns hàbits, creences, espais i estructures socials característiques. És una realitat que no podem negar, i a la qual hem de respondre i donar cabuda com a entitat pública que som.
- Com s’organitza el cicle? En què consisteix i com es prioritzen les temàtiques?
La construcció de “Trànsits” ha estat un procés d’assaig i error. Comencem sempre establint contacte amb la comunitat, coneixent les dimensions musicals que hi ha a la seva pràctica litúrgica, si és el cas, i valorant les vies per a establir una col·laboració o acompanyament pel que fa a l’espai o els recursos. Aquí té un paper fonamental l’OAR, que facilita la mediació. Es parteix sempre de la conversa i de la construcció comuna, així com de la voluntat d’obrir aquests espais a la ciutadania.
És per això que a les sessions sovint proposem una conversa prèvia oberta al públic en què hi participen membres de la mateixa comunitat i alguna persona amb expertesa en la dimensió musical, religiosa i cultural de cada cas. Obrim un espai on s’estableix un diàleg amb l’audiència.
I a continuació té lloc la celebració, litúrgia o concert, segons el cas. En aquest programa públic, combinem fites significatives en el calendari de les comunitats amb alguns concerts. Tenim clar que la premissa és ser fidels i respectuosos amb les funcions, contextos i finalitats de les praxis. No podem convertir en concert qualsevol cosa ni a qualsevol preu. Al cap i a la fi, el sentit de programar aquestes sessions és valorar i destacar el paper de la música en les diferents pràctiques com un element més. De fet, hi ha cultures on la realitat musical no és necessàriament una part de la ritualitat, sinó que és de per si una manifestació espiritual. Això és el que dona lloc a poder fer concerts, com va passar amb el gamelan, o amb les músiques per a tabla que hem programat tant aquesta temporada com l’anterior.
- Ja finalitzada la primera edició (2022-2023), com la valores?
De manera totalment positiva. Vam començar amb un plat fort, amb la comunitat pakistanesa Minhaj al-Qur’ân del Raval, en una sessió centrada en la música qawwali, una pràctica no litúrgica, però sí devocional. Va ser una experiència extraordinària, un bon tret de sortida per a tot el que va venir després.
M’agradaria destacar especialment una missa catòlica que vam fer poc abans de Nadal, on hi havia inclosa la sibil·la de Mallorca, una manifestació litúrgica molt característica de la cultura catalana, que és Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des de fa més de deu anys. Un altre exemple remarcable, també des de la diversitat de pràctiques en els territoris de parla catalana, va ser el cant de caramelles de Pasqua, una tradició musical de les Illes Pitiüses que es va poder viure en una missa a la cripta de la Sagrada Família. O l’extraordinari concert entorn de Sant Joan de la Creu i Rumi, de la mà de Taghi Akhbari a Sant Pau del Camp.
- Com deies, la primera edició del cicle va tenir lloc en el marc de la temporada “Mort o retorn” de l’Auditori. Com es vehicula l’eix temàtic de “Trànsits” sota aquest paraigua?
La idea és coordinar les activitats amb les línies de contingut que proposa l’Auditori. En el cas de la primera edició, el vincle era claríssim, la mort és un component essencial en totes les creences i espiritualitats. Ho veiem, per exemple, en les sessions que he esmentat: els cants de caramelles del cicle pasqual fan referència a la mort de Jesucrist, el cant de la sibil·la és una premonició del més enllà que es vincula amb el judici final… Un altre cas podria ser el Beleganjur, un concert de gamelan vinculat a uns ritus processionals funeraris.
- I pel que fa a la segona edició (2023-2024), com s’emmarquen les activitats en la temporada “Poder i Revolta”?
Aquest vincle potser no és tan directe com el de la temporada passada. En aquesta edició, hem entrat en la dimensió commemorativa. Per exemple, en l’activitat protagonitzada per l’Església Evangèlica de parla alemanya, vam programar un ofici litúrgic amb cantates de Bach per a commemorar la reforma luterana. De manera semblant, a mitjan gener, vam celebrar el Sinulog de la comunitat filipina, una festivitat que recorda l’evangelització de les Filipines. O també hi ha el cas del Magal, que festeja un punt de pelegrinatge important per la fundació de la germandat sufí muridita.
- Com valores les sessions que s’han fet fins ara d’aquesta segona edició?
Molt positivament, també. Les entrades volen tan bon punt obrim les reserves. Fins i tot hi ha gent que s’ha de quedar fora perquè els espais acostumen a ser limitats. Crec que hem encertat l’encaix de la proposta.
- I l’interès de la ciutadania, també.
Sí, és clar. De fet, entenem el cicle com una pràctica de democràcia cultural, és a dir, de concebre la cultura com un dret i que es construeix des de la base, des de posar-se al servei d’aquesta base. El treball defuig la verticalitat, la imposició unilateral de continguts, la prescripció, i aposta pel diàleg.
- Veient aquesta rebuda, teniu pensat fer més edicions en el futur?
Sí. “Trànsits” ha arribat per quedar-se.