Aquest estudi de Pedro G. Romero i María García Ruiz presenta un camp ric d’interseccions entre l’avantguarda radical moderna, abans i després de la Internacional Situacionista, i els projectes d’arquitectura social centrats en les formes de vida de gitanos, emigrants meridionals i lumpen urbà, llocs on, precisament, neixen les diferents heterodòxies flamenques; unes noves formes d’habitabilitat, de producció simbòlica i de reinvenció de públics, espais i llocs.