Aquest projecte d’investigació recupera la memòria d’un cas paradigmàtic d’autogestió teatral, el Saló Diana. L’experiència coincideix amb el final del franquisme i el període de la Transició, un moment en què tot estava per fer.

El Saló Diana és fruit de les reivindicacions per la professionalització del sector teatral d’aleshores i sorgeix com a experiència assembleària iniciada per Mario Gas, Carlos Lucena (Bujalance, 1925 - Madrid, 1995) i Albert Dueso (Barcelona, 1952-2007). Ubicada a l’antic cinema Diana, al carrer Sant Pau de Barcelona, el Diana neix com una necessitat de praxi, de tenir un entorn assembleari lligat a un centre de producció en el qual la diversitat i la pluralitat (dels seus membres i del seu programa) siguin les notes dominants.

La trajectòria del Saló Diana, tan breu com intensa, és recollida al llibre Saló Diana (1977-1978). El fantasma del paradís barceloní (coeditat per Montse Badia i Mario Gas) mitjançant una extensa recerca documental, així com entrevistes amb un bon nombre de persones que en aquells anys iniciaven les seves trajectòries professionals, com el mateix Mario Gas, Vicky Peña, Sílvia Munt, Ricard Borràs, Juanjo Puigcorbé, Pau Riba o Carme Elias.