Quan de vegades pensem que aquesta és una època de relacions impersonals, de presses i automatismes, hem de recordar que fer les coses amb un cert temps i dedicació pels altres genera una sensació imbatible de càlida comunitat. Per això, des del Pla de Barris de la Zona Nord van pensar que podia ser bona idea posar en contacte a nenes i nens de les escoles del barri amb persones grans que de vegades se senten soles.
Dit i fet: des del projecte Menjallibres, que promociona el gust per la lectura i l’escriptura entre alumnes de Primària i Secundària, van demanar a algunes nenes i nens que agafessin llapis de colors i es posessin a escriure a algunes persones de la tercera edat del barri. I, d’altra banda, des del projecte de Solitud no Volguda, que desenvolupa activitats de caràcter esportiu i cultural per contribuir al foment de les relacions comunitàries, es va demanar a les persones participants que estiguessin atentes a l’arribada d’aquestes cartes infantils per contestar-les.
El resultat és l’inici d’una nova aventura, diferent i emocionant per a petits i grans. És el principi d’una relació en format epistolar que, per la via de cartes i dibuixos, porta als més jovenets a explicar i preguntar coses del barri i de la seva vida als més grans, amb respostes sàvies i amigables -algunes amb fotos i tot- plenes d’humor i tendresa, per part d’aquests. Són cartes d’anada i tornada, de petits a grans i de grans a petits, amb un fil conductor comú: el gust per les històries reals o imaginades, i la passió pel barri.
Generacions diferents, mateix barri
Parlen de menjars favorits, de les activitats que més els agraden, dels racons de Ciutat Meridiana més estimats, i d’algunes històries del passat, del present i del futur. A la seva carta als seus joves amics, la Margarita explica que ells ara tenen molta sort perquè abans no hi havia piscina al barri i havia de portar els seus fills ben lluny per poder nedar, que li encanta anar a la Biblioteca Zona Nord – Mària Sánchez, llegir poesia, llibres d’història “i també fer mandales amb les seves amigues”. La Nuria els escriu explicant que sempre li ha agradat molt ballar, cosir, jugar amb els seus sis nets i fer broma amb tothom, i els anima “a estudiar molt per ser bones persones, respectar als grans i tenir bones feines”.
Altres persones grans han rebut dibuixos dels més petits. Per exemple, la Sabina es pinta somrient, amb ulls grans i ulleres blaves, cabells llargs, clip i samarreta amb un sol de colors. I en un altre intercanvi epistolar, una nena es presenta dient: “el meu nom és Bàrbara. M’agrada molt llegir, dibuixar, pintar i gaudir de la mar. Soc una Menjallibres més!”, i es fa un retrat preciós, a llapis, amb cabells llargs i ulls que tot ho qüestionen.