Aquesta setmana les comunitats cristianes que segueixen el calendari julià inicien la Setmana Santa
Les comunitats cristianes que segueixen el calendari julià, majoritàriament les comunitats cristianes ortodoxes, aquesta setmana inicien la Setmana Santa, que començarà el Diumenge de Rams (28 d’abril) i finalitzarà el Diumenge de Pasqua o Diumenge de Resurrecció (5 de maig).
El calendari julià, eina clau per entendre les dates de les celebracions
Les dates de la Pasqua ortodoxa i catòlica no acostumen a coincidir perquè el calendari litúrgic de les esglésies ortodoxes segueix el calendari julià. El calendari julià és el que va instaurar l’any 46 aC Juli Cèsar a tot l’Imperi Romà, i és el calendari utilitzat durant la vida de Jesucrist i durant l’època de l’Església primitiva. Aquest calendari, amb el pas del temps, va acumular un error en relació amb el calendari astronòmic i, per aquest motiu, l’any 1582 el papa Gregori XIII va promulgar un canvi de calendari per corregir aquestes errades. Es va crear així el calendari gregorià, que és el que segueix l’Església catòlica romana; actualment hi ha una diferència de 14 dies d’un a l’altre.
En el primer Concili Ecumènic, l’any 325 dC, es va determinar la manera d’escollir cada any la data de la celebració de la Pasqua, Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist, i va quedar fixada en el primer diumenge després de la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera (el 21 de març). També es va establir que totes les esglésies cristianes havien de celebrar la Pasqua en la mateixa data. Durant molts anys va ser així, però a partir de la instauració del calendari gregorià van començar les diferències en les dates de la celebració de la Pasqua entre l’Església ortodoxa i l’Església catòlica romana.
Les comunitats cristianes ortodoxes de Barcelona
Cal fer esment també que algunes esglésies catòliques segueixen el calendari julià. Així, a Barcelona hi ha una comunitat catòlica de ritus oriental que també celebra la Pasqua el mateix dia que les comunitats cristianes ortodoxes. Es tracta d’una comunitat pertanyent a l’Església grecocatòlica ucraïnesa (Ciutat Vella).
D’altra banda, a Barcelona trobem comunitats cristianes ortodoxes de diversos orígens. Actualment, es comptabilitzen set temples ortodoxos a la ciutat: l’Església Ortodoxa Apostòlica Antioquena d’Espanya (Eixample), l’Església Ortodoxa Espanyola – Patriarcat de Sèrbia (Eixample), l’Església Ortodoxa Grega – Parròquia de Sant Nectari d’Egina – Patriarcat de Constantinoble (Eixample), la Parròquia de la Mare de Déu – Patriarcat de Bulgària (Les Corts), la Parròquia de l’Anunciació a la Mare de Déu – Patriarcat de Moscou (Gràcia), la Parròquia de Sant Jordi – Patriarcat de Romania (Sant Andreu) i la Parròquia de Santa Nino – Patriarcat de Geòrgia (Sarrià – Sant Gervasi).
Les esglésies ortodoxes són independents unes de les altres i el cap de cadascuna acostuma a rebre el títol de patriarca. Sovint els patriarcats estan vinculats als diferents estats majoritàriament ortodoxos com Rússia o Romania. A més, el patriarca ecumènic de Constantinoble és el primat en honor entre tots els bisbes ortodoxos orientals, presideix en persona —o a través d’un delegat— qualsevol dels concilis dels primats o bisbes ortodoxos en què pren part i exerceix com a portaveu principal de la comunió ortodoxa, especialment en els contactes ecumènics amb altres denominacions cristianes. Tot i així, la seva autoritat és més aviat simbòlica i no té jurisdicció directa sobre els altres patriarques o altres esglésies ortodoxes autocèfales. Bona part de les comunitats ortodoxes presents a Barcelona depenen dels patriarcats dels seus països d’origen.
Les tradicions i les celebracions en època de Pasqua
Arreu del món ortodox les tradicions al voltant de la Pasqua són diverses, però en general coincideixen a convertir la Pasqua en una festa alegre per celebrar la resurrecció de Jesús i la promesa de la vida eterna per a les persones cristianes. El dia més destacat, doncs, és el Diumenge de Resurrecció. La nit del Dissabte Sant al diumenge se celebra la vigília de Pasqua. Es tracta d’un ofici religiós que se celebra durant la nit. És costum també que moltes esglésies ortodoxes facin una lectura i una processió d’espelmes fora del temple, tot i que, generalment, a Barcelona aquest costum no es porta a terme.
La Pasqua va precedida per les 7 setmanes de dejuni de la Quaresma, que s’allarga també durant la Setmana Santa. Es tracta d’uns dies de preparació espiritual per a les persones creients en què es practica l’abstinència d’alguns aliments i s’intensifiquen la caritat i l’oració. La Pasqua sol anar acompanyada d’una taula assortida de plats tradicionals. A Rússia, per exemple, són costum els ous de Pasqua pintats, un pa dolç tradicional anomenat kulich i unes postres que es fan amb mató, panses i espècies, que s’anomenen pasja. La forma de piràmide d’aquestes postres representa el sant sepulcre. De fet, una de les tradicions més importants del món ortodox és la celebració del miracle del descens del foc al sant sepulcre de Jerusalem.
La Pasqua és la celebració més important de l’any per als fidels de les diverses esglésies cristianes ortodoxes del món, ja que commemora la resurrecció de Jesús. És una celebració familiar i comunitària.
