La presència de pantalles i dispositius digitals en la vida quotidiana d'infants i adolescents suscita preguntes sobre els impactes tecnològics en el seu desenvolupament. Amb el cicle «Créixer entre pantalles?» explorem els desafiaments i reflexions de la digitalització, centrant-nos en el seu enfocament crític i de drets digitals. Uneix-te a aquest debat obert al Canòdrom per a aprofundir en aquestes qüestions!
Avui dia, ens trobem immersos en un debat apassionant sobre com abordem l’exposició a les pantalles i als dispositius digitals a la infància i l’adolescència. L’ús precoç de la tecnologia està generant preocupacions i busca reflexionar sobre els límits del model actual de digitalització.
És una bona notícia que s’hagi obert el debat públic, amb la participació activa de les escoles, els governs, les organitzacions socials i la ciutadania en general. Un tema complex que no té solucions fàcils, però és essencial que totes les veus siguin escoltades. Això és el que fa que la democràcia funcioni. Podem identificar possibles camins de futur?
L’educació sota el monopoli tecnològic
El tret de sortida a aquest nou cicle tindrà lloc el dijous 1 de febrer de 18 a 19.30 h amb la sessió OMG, Pantalles! Tecnologies al servei de qui? El primer problema que plantegem és entendre com funciona la tecnologia en la situació digital actual. Com afecta la tecnologia la manera en què els i les infants interactuen amb el món? Per saber-ho, és important mirar de prop les plataformes digitals, les eines i els programes informàtics que formen la seva experiència.
L’informe «Plataformes digitals BigTech del sistema educatiu català i drets de la infància: amenaces i reptes (edDIT)» destaca com un dels primers estudis tant en l’àmbit nacional com internacional, que aprofundeix en l’avaluació concreta de com les grans plataformes digitals influeixen en els drets dels i les estudiants dins del sistema educatiu. L’estudi denuncia que l’ús «massiu i no regulat» de plataformes digitals com les que proporcionen grans empreses com Microsoft o Google (anomenades big tech) als centres educatius «vulnera potencialment» els drets de la infància. Entre les principals conclusions de la investigació es destaca l’existència d’una dependència mútua entre els sistemes educatius públics i les grans tecnològiques.
1 febrer, 18:00 h OMG, Pantalles! Tecnologies al servei de qui
Els impactes a la salut
El segon aspecte crucial és l’impacte en la salut de les persones en edats primerenques i de creixement. Darrerament, s’ha obert un diàleg sobre la salut mental, la qualitat del son i l’exposició constant a les pantalles electròniques. Com podem equilibrar l’accés a la tecnologia amb la necessitat d’un desenvolupament físic i mental saludable?
Les pantalles han deixat de ser el futur per a convertir-se en el nostre present. Però tauletes, ordinadors, telèfons mòbils, smarts TV, videoconsoles, ebooks i altres dispositius d’última generació no són simples eines tecnològiques; s’han convertit en «un membre més» i en part important de les nostres vides. Segons dades de 2023 de l’Observatori de la Infància, el telèfon intel·ligent és el dispositiu amb major presència, amb una mitjana de 2,8 dispositius a cada llar.
Mentrestant, l’OMS recomana evitar exposar als infants menors de dos anys de vida a pantalles i destaca que la sobreexposició a l’ús excessiu pot conduir a diversos problemes de salut, com ara el dèficit de somni reparador en temps i qualitat, trastorns emocionals, decaïment, dèficit d’atenció, retards en el desenvolupament del llenguatge i cognitiu, entre d’altres.
14 de març, 18 a 19.30 h | Salut 2.0: claus d’una vida digital saludable
El futur de la digitalització a l’escola en mans de les ‘Big Tech’
La integració del model de digitalització a les escoles planteja una altra sèrie d’interrogants. Com s’incorpora la tecnologia a l’entorn educatiu? Fomenta la participació activa i l’aprenentatge crític, o simplement perpetua la dependència de les pantalles?
Estem vivint temps de canvis. Un dels més grans ha estat la ràpida digitalització de l’educació a causa de la pandèmia de COVID-19, la qual cosa ha comportat nous reptes i desafiaments, des de les llars a les aules. Aquest procés, liderat pels gegants tecnològics com Google i Microsoft, encara que necessari, ha suscitat preocupacions sobre l’extracció massiva de dades i informació, típica del capitalisme de la vigilància.
Les big tech han vist en l’educació un filó inesgotable de riquesa i poder. Han creat plataformes perquè milions de persones a tot el món puguin estudiar des de casa i arran d’això ha sorgit amb força un dilema sobre les dades i la privacitat, ja que recopilen un munt de dades amb opacitat de l’ús que se’n fa d’elles. Tot s’ha accelerat i avui dia són molts i moltes estudiants de primària que ja tenen el seu compte de Teams o Google Classroom. Ho explica l’informe «Tecnologia i drets humans en l’era digital: respostes contrahegemòniques» d’Intermon Oxfam.
25 d’abril, 18 a 19.30 h | Reptes i desafiaments per una escola digital i democràtica
Bretxes i desigualtats digitals
Un punt crític és avaluar si la digitalització està esborrant les desigualtats o està consolidant noves bretxes digitals. Infants i joves tenen accés equitatiu a la tecnologia i a les oportunitats que ofereix? És fonamental abordar aquestes qüestions des d’una perspectiva de drets.
L’actual model tecnològic no té en compte les realitats econòmiques, socials i culturals, i el lloc que s’assigna a les famílies, estudiants i personal docent és el de simples usuàries que han d’acceptar allò que els CEOs d’unes grans empreses, a milers de quilòmetres de distància, dissenyen.
En aquest context, l’International Computer and Information Literacy Study (ICILS, 2018), una avaluació internacional a gran escala que es realitza periòdicament a estudiants de 13 anys i que analitza en quina mesura aquests estan preparats per estudiar, treballar i viure en un món digital. A l’últim hi van participar 46.000 persones. L’estudi revela dades rellevants per a reflexionar sobre les estratègies educatives cap a una ciutadania digital:
Només el 21% dels estudiants van demostrar autonomia i precisió en les tasques digitals, mentre que el 79% restant va necessitar ajuda, i d’aquests, el 18% no va ser capaç d’executar ordres simples. A més, l’informe assenyala que l’estratègia de digitalització educativa, que es va posar en marxa als països benestants als anys 80, no ha estat prou exitosa. Tenint en compte que té un recorregut semblant a la del sistema educatiu català, l’informe «Estratègies educatives cap a la ciutadania digital» de la Fundació Bofill, suggereix que molts i moltes joves no estan prou preparades per afrontar els reptes d’estudiar, treballar i viure en un món digital.
9 de maig, 18 a 19.30 h | A l’aula i més enllà: desigualtats i digitalització
La veu dels i les protagonistes
Finalment, per enriquir aquest debat, és imprescindible incloure la veu dels i les protagonistes. A través de sessions de cocreació, busquem comprendre les perspectives del jovent, identificar riscos i potencialitats, i construir un entorn digital que respongui a les seves necessitats.