Escoltar les inquietuds i necessitats de la ciutadania, obrir el debat i traçar polítiques aterrades a la realitat. Aquest és el sentit que els plans de ciutat es dissenyin de manera participativa. I què aporta la participació ciutadana en la redacció dels plans de ciutat?
“Cal vincular la ciutadania a l’abordatge dels temes que l’afecten, que sigui una responsabilitat col·lectiva.” Dani de Torres, expert en polítiques interculturals, ha treballat en el Pla d’interculturalitat de Barcelona 2021-2030 i explica que obrir el debat a la ciutadania sobre com havia de ser el pla ha servit “perquè el màxim de persones puguin fer-se’l seu” i “per garantir que el que s’aprova no estigui aïllat de la realitat quotidiana a la ciutat”.
També afirma que involucrar-hi el nombre màxim d’actors i la màxima diversitat possible ajuda a la sostenibilitat de les polítiques que s’aproven des de l’Administració: “Si s’hi incorporen una diversitat de veus i perspectives i es busquen consensos, és més difícil que la proposta quedi esbiaixada o s’hagi de modificar a curt termini.”
Tot i així, Dani de Torres explica: “No és gaire comú que els plans municipals apleguin tantes veus a través de processos participatius”, com és el cas de Barcelona. De fet, el Pla d’interculturalitat de Barcelona és un dels pioners: l’elaboració de l’anterior, el del 2010, ja va ser el resultat d’un procés de participació ciutadana.
Deu anys després, el 2020, se’n va iniciar una renovació, que ha culminat el maig del 2021. “En calia un de nou, que fos útil i adequat a la realitat de la ciutat d’ara, que en deu anys ha canviat molt pel que fa a interculturalitat”, tal com relata Núria Serra, cap del Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós.
Una participació adequada als objectius de cada pla
Oriol Recasens és tècnic del Departament de Ciències i Universitats, que impulsa el Pla Barcelona Ciència 2020-2023. Aquest pla s’havia aprovat el 10 de març de 2020, però amb l’esclat de la pandèmia la realitat i les necessitats de la ciutat relacionades amb les polítiques de ciència van canviar. “L’estat d’alarma ho va capgirar tot”, diu Recasens, “i vam prendre’ns la situació també com una oportunitat d’actualitzar el pla.”
Un cop feta la recollida de noves propostes d’entitats del teixit científic barceloní (centres de recerca, rectors de les universitats públiques de la ciutat, consells assessors), “vam prendre consciència de la necessitat d’incorporar-hi també la veu de la ciutadania”. I es va fer d’una manera “que no s’havia fet mai”, diu Oriol Recasens: penjant el document al portal Decidim Barcelona i obrint-lo a esmenes.
Reimpulsant el Pla de ciència, “es va promoure que la ciutadania interactués amb el text, el revisés, hi fes propostes directament”. Han pogut dir-hi la seva actors com el professorat i dinamitzadores de centres cívics, entre d’altres, que, malgrat no dedicar-se estrictament a la ciència, tenien moltes coses a aportar-hi des de la seva feina.
Pel que fa al procés participatiu del Pla d’interculturalitat de Barcelona, s’han fet servir diversos mètodes de participació. Núria Serra n’enumera alguns: “Des de sessions amb entitats i col·lectius organitzats entorn del tema o sessions obertes a la ciutadania no organitzada, fins a enquestes i comentaris a través del portal Decidim Barcelona.” Serra destaca la participació de les treballadores i els treballadors municipals en aquest procés, cosa que ha permès escoltar, més enllà de les teories o del debat des de la institució, “persones que estan en primera línia”, en contacte directe amb la ciutadania.
I tot això, en línia. En el Pla d’interculturalitat de Barcelona la participació ja va ser plenament virtual a causa de les mesures sanitàries per la covid-19. “Vam intentar treure-li el màxim profit al fet d’estar connectades virtualment”, resumeix Núria Serra.
Nous temes sobre la taula
La participació ciutadana, assegura Oriol Recasens, “ha afegit una nova capa a les propostes acadèmiques ja fetes prèviament” del Pla de ciència. Propostes com la necessitat d’apostar pel teixit científic emergent de joves i estudiants, o de situar el feminisme com una perspectiva clau, sobretot després de la rellevància que han tingut les anàlisis i propostes feministes durant la pandèmia.
Les aportacions dels veïns i les veïnes també han estat molt rellevants en l’elaboració del Pla d’interculturalitat com, per exemple, en l’èmfasi que s’ha fet en la necessitat d’una programació cultural i educativa en què la diversitat en tots els sentits sigui un eix transversal: des dels museus fins als poliesportius.
Actualment la participació ciutadana continua oberta pel que fa a la definició d’altres plans de ciutat. És el cas del pla “Canviem pel clima 2030” o el nou Pla per la justícia de gènere, que, com en els casos anteriors, utilitza la plataforma digital Decidim Barcelona com a espai central de la participació ciutadana.