Recull de carrers, places i altres espais públics amb nomenclàtor destinat a reivindicar i visibilitzar el paper de les dones en la història. 

 

Elisa Garcia Sáez va ser una sindicalista, infermera i miliciana durant la Guerra Civil. Va néixer a Sant Andreu de Palomar el 22 de setembre del 1916 i va morir a Sariñena el 25 d’agost de l’any 1936, al Front d’Aragó. Elisa Garcia va ser militant del sindicat UGT de la fàbrica de teixits Fabra i Coats. Fou delegada de la Secció Femenina en el Grup Infantil de la Cooperativa “L’Andreuenca”. L’any 1936 va partir al front d’Aragó com a infermera en una columna de la CNT. Va ser de les primeres dones que van prendre part activa en la lluita dins de les milicies durant la Guerra Civil.

L’1 de juny de l’any 1976 es van tancar a l’Església de Sant Andreu del Palomar en acte de protesta i solidaritat per a reclamar la readmissió dels acomiadats i sancionats per part de la fàbrica Motor Ibérica. En un clima de plena crisi del metall a la ciutat de Barcelona, les dones dels treballadors de la fàbrica Motor Ibèrica van decidir organitzar-se en protesta juntament amb le seves criatures. La tancada va tenir una durada de 28 dies i va arribar a reunir unes 300 dones. Moltes d’elles era la primera vegada que es solidaritzava en una protesta. Aquesta tancada de dones va animar a organitzar més manifestacions i moviments de protesta del moment. 

Montserrat Roca i Baltà fou una mestra que va néixer a Cuba el 7 de novembre de 1892. Va ser la primera directora de l’escola Ignasi Iglésias, la primera escola municipal que obria l’Ajuntament de Sant Andreu. Va dirigir aquesta escola durant tots els anys de la República i la Guerra Civil. La seva valuosa tasca va deixar petjada als alumnes i companys. Després de la Guerra Civil es va encarregar de la direcció de l'Escola Municipal de Formació Domèstica Teresa de Jesús-Turó Blau, on va seguir amb la seva tasca pedagògica fins la jubilació. Als anys 80, amb motiu del 50è aniversari de l’escola Ignasi Iglésias, se li va atorgar la Medalla d’Or del Districte de Sant Andreu. 

Teresa Boronat i Fabra va ser una ballarina, coreogràfa i professora de dansa clàssica. Va néixer a Sant Andreu el 1904 i va morir a Sant Antoni de Calonge l’11 de març de 1983. Va ser primera ballarina al Liceu i actuà a països d’arreu del món barrejant la sardana i altres balls catalans amb la dansa clàssica, aconseguint un gran èxit. Una de les seves aportacions més importants va ser començar les bases pel que podria haver arribat a ser una dansa clàssica catalana, idea que va exportar arreu del món.

Isabel Domínguez Paniagua va néixer a Cabezabellosa de la Calzada (Salamanca) l’any 1947 i va morir a Sabadell l’any 2005. Fou educadora social, activista sindicalista i política. Va ser veïna del barri del Bon Pastor des de 1969, indret des del qual va alçar la veu per reclamar millores en les condicions de vida dels veïns i veïnes del barri. També va ser una de les impulsores de les primeres Jornades Catalanes de la dona l’any 1976 i de l’Associació Catalana de la Dona. A Sabadell va treballar com a educadora social i va crear el Centre d’Atenció de la Dona propi de la ciutat.

Peronella I d’Aragó fou reina titular d’Aragó i comtessa de Barcelona. Casada amb el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i filla del rei Ramir II d’Aragó. Fou concebuda per donar continuïtat a la Dinastia Ximena. Amb un any d’edat ja va ser projectat el seu matrimoni amb el Comte Ramon Berenguer IV per unir la corona aragonesa i la corona catalana. En els primers mesos del regnat del seu fill Alfons I Peronella actuà com a reina al costat del seu fill però finalment abdicà. 

Va néixer el 31 de gener de 1820 a Ferrol, Galícia. Va morir a Vigo l’any 1893. Va ser una escriptora, pensadora i militant política i social feminista. Autodidacta desde ben jove. El 1841 es va travestir per poder accedir d’incògnit a la facultat de Dret de la Universitat de Madrid. Va ser especialista en ciència, dret penal, dret internacional i educació pública i una figura àmpliament respectada i influent en el periodisme de finals del segle XIX. Va ser visitadora general de presons de dones i nomenada inspectora de casas de corrección de mujeres, treball que abandonà el 1873 per incorporarse a una comissió formada pel govern de la primera república per la reforma del codi penal i del sistema penitenciari espanyol.

Va escriure varies obres on defensava la igualtat entre dones i homes i va reivindicar l’accés lliure i igualitari a l’educació i a les professions que els estaven vetades.

Emilia Pardo Bazán va néixer a La Corunya el 16 de setembre de 1851 i va morir a Madrid el 12 de maig de 1921. Va ser una novel·lista i assagista feminista. Considerada la millor novel·lista espanyola del segle XIX i una de les escriptores més destacades de la història literària espanyola, a més de les obres literàries, el 1892 va fundar i dirigir el projecte editorial  “Biblioteca de la Mujer”, que edità llibres de reivindicació feminista.

Clara Zetkin o Clara Eissner abans de casar-se, va néixer el 5 de juliol de 1857 i va morir el 20 de juny del 1993. Fou una política socialista alemanya molt influent i lluitadora pels drets de les dones. Destacà en l’organització del Sindicat d’Enquadernadors de Stutgart i en el Sindicat de Sastres i Modistes. L’any 1892 fundà el diari Gleicheit (“Igualtat”) i des del 1895 fou membre de l’Executiva Nacional del Partit Socialdemocràta Alemany (SPD). El març del 1915 organitzà la conferència de Dones Socialistes i defensà el sufragi femení universal. 

Estefania de Requesens va néixer c. 1504 i morí a Barcelona el 25 d’abril de 1549. Escriptora i baronessa de Castellvell i Molins de Rei, era una dona amb formació intel·lectual i amb una aguda intel·ligència. Formà part del cercle de seguidors d’Ignasi de Loiola. Cartes íntimes d ́una dama catalana del segle XVI, es un recull de cartes escrites a la seva mare, dona detalls de la vida política del moment i es tracta de l’únic testimoni de la vida quotidiana a la cort de l’emperador Carles I.