Aquest canvi ha estat motivat per la mateixa Universitat Abat Oliba CEU i aprovat pel Ple del Consell de Districte de Sarrià –Sant Gervasi i la Ponència del Nomenclàtor.
L’Abat Oliba va néixer a Besalú (o Cornellà de Conflent) l’any 971 d.C, i morí a Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, el 30 d’octubre de 1046. Va ser un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046). A més va fundar el Monestir de Montserrat i va restaurar les ciutats de Manresa i Cardona.
Va ser una de les figures amb més influència i rellevància del seu temps en la gestació de la cultura catalana, impulsor de l’art romànic i de la Pau i Treva de Déu.
L’any 1002, als 31 anys, va ingressar a l’orde benedictí al monestir de Ripoll. L’any 1008 va ser-ne escollir abat. Va ser renovador de l’esperit monàstic als monestirs de Canigó (1009), la Portella (1018) i Sant Feliu de Guíxols (1045), i va fundar el Monestir de Montserrat (1023).
La seva activitat constructora es extensa i es manifesta en nombroses esglésies que va consagrar personalment; algunes avui ens han arribat amb total integritat gràcies al seu valor patrimonial.
Va destacar també pel seu tarannà pacífic procurant la concòrdia dels bàndols oposats en la lluita de nobles i cavallers del país i en les divergències entre membres de la família comtal. La seva acció pacificadora es va concretar en l’establiment de la treva de Déu, més conegut com el tractat de “Pau i Treva”, que prohibia l’acció violenta almenys dins dels espais de culte, i aquest llegat es va estendre a Europa.
El 1018, per interès de la comtessa Ermessenda de Barcelona, de la qual fou conseller i amic, va ser nomenat Bisbe de Vic (1018), i la seva acció de govern es va repartir llavors entre la diòcesi de Vic i els seus monestirs. Fidel a la casa comtal de Barcelona, Oliba va ser un lluitador i un avançat a la seva època, i sempre amb la carta pacífica de la no-violència, va saber estendre valors catalans i universals que avui segueixen vigents.