Història de l’AHCB

Del convent de Santa Caterina a la Casa de l’Ardiaca

L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona és un dels centres que configuren l’Arxiu Municipal de Barcelona, els orígens del qual es remunten al segle XIII, quan es va crear el règim municipal de la ciutat a partir del privilegi concedit pel rei Jaume I l’any 1249.

Instal·lat primer en el convent de Santa Caterina, es va traslladar a la Casa de la Ciutat, quan aquesta fou construïda a la segona meitat del segle XIV.

El 1917, l’Ajuntament de Barcelona va decidir dividir el fons documental municipal en històric i administratiu. Els fons històrics es van instal·lar a la Casa de l’Ardiaca que, des de l’any 1922, es va convertir en seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Des de la seva creació, i al llarg de diferents etapes, l’Arxiu ha exercit tres funcions fonamentals:

  1. Recollir i conservar fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics que es considerin d’interès per a la història de Barcelona.
  2. Facilitar la consulta d’aquests fons posant-los a l’abast dels investigadors i de tots els ciutadans interessats.
  3. Difondre el patrimoni documental i la història de la ciutat.