Barcelona recupera l'obra del geni Manuel Sayrach

Arquitectura. L'arquitecte humanista. Així es pot definir la figura de Manuel Sayrach, al qual l'Ajuntament de Barcelona li ha dedicat un llibre per reivindicar la seva figura i obra.

L’any del centenari de la Casa Sayrach, l’obra més coneguda de Manuel Sayrach, Barcelona recupera el geni d’un dels seus arquitectes més imaginatius. 'Manuel Sayrach 1886-1937. Arquitectura i modernisme a Barcelona', editat per l'Ajuntament de Barcelona, desgrana i il·lustra els detalls que permeten entendre la seva obra.

Artista polièdric i poc conegut, aquest llibre ofereix un repàs integral a la producció de Manuel Sayrach. Inclou per primera vegada la reproducció del manuscrit «L’arquitectura nova», en què l’artista plasma el seu ideari basat en la força de la natura.  Els autors del llibre són Núria Gil, Francesc Fontbona i els fills de Manuel Sayrach; Manuel Sayrach i Fatjó dels Xiprers i Jaume-P. Sayrach. Les fotografies són de Consol Bancells i els autors han tingut accés a documents familiars que es custodien a l’Arxiu Sayrach.

Manuel Sayrach va ser l’arquitecte de dues cases emblemàtiques a l’encreuament de la Diagonal amb el carrer d’Enric Granados, però a més d’arquitecte, va ser pensador i humanista la qual cosa el va portar a la creació d’obra poètica i obres teatrals. També va escriure textos polítics, com el llibre República i Constitució.

Admirador de Gaudí, va bastir una producció modernista singular quan el Noucentisme despuntava i va consolidar així una forta personalitat i un estil propi, ple de fantasia, inspirat per la natura i la seva filosofia de llum. Als vestíbuls de les cases Sayrach i Montserrat es poden trobar pops, esquelets de balena, meduses, estrelles de mar, xarxes de pescar. El mausoleu Sayrach, al cementiri de Montjuïc, juga amb l’arc de Sant Martí i les muntanyes de Montserrat. Va crear un imaginatiu jardí a la finca La torre dels Dimonis, de Sant Feliu de Llobregat (avui desapareguda), on recreava la Creació del Gènesi. Durant la Guerra Civil, la Torre va ser ocupada i es van perdre llibres i documents.

Pel que fa a la seva vida personal, va trobar la complicitat existencial, i també en la seva vessant creativa, amb Montserrat Fatjó dels Xiprers, vint anys més jove i amb la qual va contraure matrimoni el 1926. A ella li va dedicar la casa Montserrat, contigua a la casa Sayrach. En el període de cinc anys, van tenir cinc fills. El 1932, la Montserrat va morir, quan només comptava amb 26 anys. A partir d’aquell fet, Manuel Sayrach se centrarà en la creació del mausoleu, en la seva memòria. El futur d’aquest prometedor i peculiar arquitecte va quedar estroncat per una mort prematura durant la Guerra Civil.