Crònica de l'essència del Barri Xino

Societat. Editat per Comanegra i l'Ajuntament de Barcelona, arriba a les llibreries 'La Criolla. La puerta dorada del Barrio Chino', de Paco Villar. Un llibre per descobrir el bar més canalla de la Barcelona dels anys vint i trenta del segle XX.

La història del local més famós de la Barcelona dels anys vint i trenta. Ubicada al bell mig del Barri Xino, en aquesta “cova del vici” —com l’anomena Lluís Permanyer— s’hi congregaven des dels millors transvestits de la ciutat fins a la flor i nata de l’aristocràcia i la burgesia catalanes.

El carrer del Cid era un dels més perillosos de la Barcelona de principis del segle XX. Un carrer envoltat de misèria, marcat per la revolució industrial i la lluita obrera, que durant el dia tenia l’aspecte d’un soc en hores baixes i de nit quedava banyat per un vermell intens. Era el rètol de neó que marcava l’entrada a La Criolla, el local més modern, transgressor i cosmopolita del moment, regentat per uns amos de reputació dubtosa, on es reunien delinqüents, prostitutes, traficants de drogues, pistolers, anarquistes, obrers i tota la marineria internacional que arribava a port.

La Criolla podria haver estat un local més del Barri Xino, però les seves constants aparicions a les cròniques de l’època, en què se’n destacava l’atmosfera explosiva i la llibertat sexual, van seduir irremeiablement el públic més selecte:
burgesos, aristòcrates, celebritats i el turisme d’alt nivell social i econòmic van passar a ser-ne clients habituals a la recerca d’emocions fortes.

La Criolla era un imant per moltes altres raons. La seva imatge era d’allò més genuïna: estava decorada com un paisatge tropical i les columnes, amb quatre pinzellades, feien de palmeres. La delirant pista de ball ocupava el centre de la sala, on una estrident orquestrina interpretava les melodies de moda a una velocitat vertiginosa. Els ballarins, gràcies a l’alcohol i les drogues, no tenien cap problema per seguir el ritme.

Un tresor inèdit: l’àlbum de signatures

Els periodistes i escriptors de l’època estaven encantats de fer de cicerone de La Criolla i descobrir-la a celebritats estrangeres i a gent de l’alta esfera. Un exemple ben clar és el retrat magistral que Josep Maria de Sagarra va fer de La Criolla a la seva obraVida privada. Els propietaris no desaprofitaven l’ocasió de tenir personalitats tan distingides al seu local i els convidaven a passar al despatx —un altre espai inigualable, perfectament descrit al llibre—, on els mostraven l’àlbum de firmes perquè signessin.

Aquesta pràctica es va convertir gairebé en un ritual, fins al punt que no feien distincions entre personatges populars i anònims. El resultat és una perfecta descripció de l’ambient que es respirava a La Criolla. Es creu que hi havia fins a tres àlbums de signatures, però fins avui només n’ha aparegut un, que correspon als anys 1930-1931. Paco Villar ha tingut accés a aquest àlbum inèdit que conté 784 firmes escrites en diferents llengües, la majoria en català i castellà, i 43 dibuixos de diversos autors. N’ha fet una selecció, que es mostra al llibre.