Els secrets d’una generació oblidada

Contracultura. La col·lecció “Barcelona Secreta”, dirigida i coordinada per David Castillo i David Caño, dona veu a una generació oblidada de la contracultura de Barcelona dels anys setanta, vuitanta i noranta.

L’Ajuntament de Barcelona ha publicat una col·lecció de llibres que van de finals dels anys setanta a començaments dels noranta i que narren moments viscuts a la ciutat durant aquella època. La col·lecció “Barcelona Secreta” pretén explicar en detall com van ser aquells temps, l’essència d’una època d’aprenentatge i experimentació individual i col·lectiva, un període que va marcar una part de la societat.

Sovint ens preguntem què van ser els anys setanta, què van significar més enllà del record nostàlgic i de les batalletes polítiques. La col·lecció “Biblioteca Secreta”, que promou l’Ajuntament de Barcelona, pretén explicar la dècada en què tot va passar del blanc i negre al color. David Castillo i David Caño rescaten, a través dels seus protagonistes, l’essència d’una època d’aprenentatge i experimentació individual i col·lectiva, un període que va marcar una part de la societat.

El projecte comprèn l’experiència, quasi mística, que representa el viatge a l’Índia i l’Afganistan de l’influent poeta i pintor Joan Vinuesa; els treballs en grup com el que Pep Gómez recrea en relació amb el taller de marionetes de Pepe Otal, de primer a la Barceloneta i després al barri Xino, o el Cuc Sonat, que va fundar Xavi Cot i que va fer interactuar el punk de Barcelona, en plena efervescència, amb el punk britànic, fins al punt de gestar concerts mítics o una irrepetible agència de viatges amb destinació a Londres. La col·lecció també inclou Camilo Cordero, que va compartir ideologia i ambicions amb Nazario i Pepe Ocaña a la Barcelona dels anys setanta i vuitanta. Model, actor i pintor, Camilo va compaginar a la ciutat de Barcelona el seu gust per l’art, la passarel·la i els escenaris amb una intensa vida nocturna.

La “Biblioteca Secreta” és la continuació de Poesia contracultura Barcelona, a càrrec de David Castillo, que compilava l’obra de divuit poetes barcelonins, morts prematurament, amb la mirada fixada sobre les seves experiències dels anys setanta.

L’objectiu de la col·lecció “Biblioteca Secreta” no és fer un cant a la desesperança i al desencís, sinó oferir una panoràmica centrada en els seus protagonistes, que reculli diferents disciplines com la música, les arts plàstiques, el còmic, el teatre i la literatura, entenent la cultura com una forma de vida.

Mitjançant aquests primers títols, es recrea la topografia d’un paisatge que va transformar les relacions socials, en què l’avantguarda i determinades idees aperturistes aparentment van fracassar, però que van tenyir de color una època i van ampliar els costums i la moral d’una manera revolucionària.

Les ciutats es movien al ritme d’aquests personatges, que no sabem ben bé per quina raó, van quedar eclipsats. Des d’aleshores hi ha hagut el testimoni d’alguns cronistes d’excepció, com Pau Malvido, Nazario, Jaime Gonzalo i Pepe Ribas, entre d’altres, però ara l’objectiu és recollir les fotografies, els quaderns de viatges, les llibretes plenes de poemes, els dibuixos i tot allò que permeti alterar la nostra percepció i alliberar-nos de prejudicis.

Els propers títols de la “Biblioteca Secreta” seran: Les musics chiens, de Mercè Salvador (fotografia), i Trencadís amb mar al fons, de Josep Maria Sala-Valldaura.