La Barcelona prohibida i censurada

Fotografia. 'Barcelona. Fotos prohibides' mostra imatges censurades o furtives que no van arribar a veure la llum al seu dia, juntament amb testimonis de la història més recent de Barcelona.

El llibre 'Barcelona. Fotos prohibides', una història inèdita de la ciutat a través de les seves llums i les seves ombres. Fotografies de manifestacions, revoltes, baixos fons, turisme, Olimpíades, l’atemptat de la Rambla, les càrregues policials de l’1-O... ofereixen a l’obra totes les cares de la ciutat.

 

Barcelona. Fotos prohibides, coeditat per La Fàbrica i l’Ajuntament de Barcelona, presenta una selecció de fotografies que narren una història inèdita sobre la ciutat de Barcelona. Es tracta d’imatges políticament incorrectes, irreverents, robades, censurades, les quals ofereixen l’oportunitat de descobrir els diferents prismes d’una ciutat internacional.

L’obra compta amb les obres de gairebé quaranta autors que han retratat la ciutat i els seus personatges des dels anys cinquanta fins a l’actualitat. És un relat que converteix l’espectador en voyeur i que el condueix pels indrets més foscos de la ciutat i per alguns dels esdeveniments que, en la història més recent, n’han alterat la vida, l’esperit i fins i tot la geografia.

El volum, editat en català i castellà conjuntament, amb pròleg de l’escriptor Rodrigo Fresán i disseny de Ricardo Feriche, compta amb imatges de Samuel Aranda, Manel Armengol, David Armengou y Marcela Miret, Lluís Artús, Pilar Aymerich, Santiago Bartolomeu, Consuelo Bautista, Xavi Bertral, Robert Bonet, Jordi Camí, Julio Carbó, Joan Colom, Pep Cuntíes, Pepe Encinas, Ángel García, Mariona Giner, Mariano Herrera, Marc Javierre, César Lucadamo, Kim Manresa, Julián Martín Cuesta, Jesús Martínez Atienza, Jordi Mestre, Samuel Navarrete, Kike del Olmo, Francisco Ontañón, César Ordóñez, Carlos Pérez de Rozas, Jordi Pizarro, Joan Pla, Jordi Pol, Elena Ramón, Robert Ramos, Sergi Reboredo, Pérez de Rozas, Txema Salvans, Marta Sentís, Fran Simó i Xavier Torres-Bacchetta.

Una ciutat, molts prismes

Aquest llibre rescata imatges que en el seu moment no van poder veure la llum a causa de la censura i que avui recuperen la vigència en un moment en què la ciutat és focus d’interès mundial. A més a més, juntament amb aquestes imatges d’arxiu, Barcelona. Fotos prohibides ressegueix els esdeveniments més recents, durs i complexos de la història de la ciutat, com ara l’atemptat de la Rambla l’agost del 2017 o les càrregues policial de l’1 d’octubre.

La Barcelona més rebel i reivindicativa té una presència important en aquest volum, amb fotografies de Manel Armengol, Robert Bonet, Consuelo Bautista, Elena Ramón, Robert Ramos, Julio Carbó, Jordi Pizarro o Pilar Aymerich. El llibre disposa d’imatges de la ciutat des dels anys cinquanta, algunes altres dels setanta —quan els ciutadans sortien al carrer a reclamar l’Estatut d’autonomia o clamaven a favor de la llibertat sexual—, sense oblidar les protestes del 15-M i les càrregues policials d’abans i les d’ara.

La Barcelona fosca dels bordells i dels clubs nocturns també tenen el seu espai en aquest llibre. Prostitució, locals de cambreres i de baixos fons són protagonistes en les instantànies de Txema Salvans, Pepe Cuntíes, Mariona Giner, Kim Manresa o Joan Colom, amb les seves imatges de la prostitució del Raval als anys seixanta i noranta del segle xx.

Samuel Aranda va cobrir per a The New York Times un dels pitjors atemptats terroristes que ha patit la ciutat, el de la Rambla l’agost del 2017. També van deixar un dur testimoni de l’atemptat fotògrafs com David Armengol i Marcela Miret. Són, sens dubte, algunes de les imatges més dures d’aquest volum. L’atracament d’una sucursal del Banco Hispano Americano —captat per Robert Ramos—, una fotografia d’Elena Ramón d’un homicidi al bell mig del carrer o els estralls de la drogoaddicció, des de la mirada de Sergi Reboredo, completen la crònica negra de la ciutat inclosa en aquest llibre.

En contrast amb tot això, hi trobem una galeria de turistes y de pobladors de les platges de Barcelona fotografiats per autors com Fran Simó, Lluís Artús, Julio Carbó o Pepe Encinas. I, juntament amb aquestes, diverses imatges de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de 1992 amb l’actuació de l’arquer paralímpic Antonio Rebollo, una fita de la història i del desenvolupament de la ciutat.

El moviment okupa, el top manta, indrets amb una personalitat única com el Barri Xino o els protagonistes de la història política i cultural de la ciutat de les darreres dècades, també componen aquesta Barcelona que, en paraules de Rodrigo Fresán: “Transcendeix les diferents dècades i connecta amb les divines i esplendoroses decadències del Berlín dels anys vint, Los Angeles dels quaranta, la Nova York dels cinquanta i el Buenos Aires dels setanta del segle passat, metròpolis il·luminades en el seu moment per la més encisadora de les llums negres.”