Les mobilitzacions ciutadanes de Barcelona

Història. L'edició revisada i ampliada de 'Cops de gent 1890-2014 Barcelona. Crònica gràfica de les mobilitzacions ciutadanes' recupera les imatges de moltes manifestacions que s’han succeït des del 1880 fins als nostres dies.

Els carrers de Barcelona han estat des de sempre escenari de manifestacions, ja siguin de protesta o d’alegria. Reivindicacions, bullangues, revoltes i celebracions que demostren que és al carrer on la vida es fa col·lectiva i on moltes vegades s’han fet realitat els drets reclamats per la ciutadania.

Aquest llibre, una edició revisada i ampliada, recupera les imatges de moltes manifestacions que s’han succeït des del 1880 fins als nostres dies: des de les vagues revolucionàries de començament de segle fins a la manifestació de rebuig per la guerra de l’Iraq, passant per la Via Catalana del 2013.

Com expliquen en la introducció Manuel Delgado, Gerard Horta i Nadja Monnet, “aquest llibre ens mostra com Barcelona s’expressa a través de les seves tradicions i com en fa l’instrument per constituir-se —com volia Joan Maragall-—en alguna cosa més que en una població: en un poble. I hi ha poques coses més tradicionals a Barcelona que la tendència dels seus habitants a sortir de casa per trobar-se amb altres persones amb qui un dia fer festes i un altre protagonitzar protestes i revoltes“.

Vuit manifestacions per recordar

Els autors del llibre, Roger Adam, Pablo González i Andrés Antebi, han fet una selecció de cinc manifestacions i mobilitzacions de totes les que apareixen al llibre i ens recorden que Cops de gent és també una aproximació a la història del fotoperiodisme a Barcelona i un reconeixement a tots els fotògrafs que han seguit les manifestacions a peu de carrer.

Solidaritat Catalana (20 de maig de 1906)

La nit del 25 de novembre de 1905 un grup de militars assalta i destrueix les seus del setmanari satíric Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya. Actuaven en resposta a la caricatura publicada pel setmanari, en què es ridiculitzava l’exèrcit espanyol.  El govern espanyol no només no va castigar l’agressió dels militars, sinó que va aprovar una llei que establia que qualsevol ofensa contra l’exèrcit, la pàtria o la bandera fos jutjada directament pels militars.

Aquests fets van provocar una gran indignació entre la ciutadania, i per primera vegada les diferents tendències del catalanisme polític es van unir. Així va néixer Solidaritat Catalana. “‘Grandiosa manifestació”, “Acte cívic imponent'” o “Manifestació admirable” van dir els titulars de la premsa de la manifestació que va tenir lloc a l’actual passeig de Lluís Companys.

A baix el feixisme! (29 d’abril de 1934)

El govern de la Generalitat, amb Companys al capdavant, reaccionava a un acte del dia anterior fet a El ‘Escorial per part de la Confederación Española de las Derechas Autónomas (CEDA), i feia una crida a la mobilització ciutadana contra el feixisme i per l’afirmació catalanista i republicana.

Des de primera hora del matí van començar a arribar trens especials amb gent decidida a participar en la manifestació. La pluja, el fred i la boira no van impedir que els carrers adjacents al passeig de Colom es transformessin en un formiguer humà.  Entre els centenars de pancartes s’hi podia llegir: “Visca el Parlament de Catalunya”, “A baix el feixisme”, “No passaran”.

Manifestació pro-amnistia (1 i 8 de febrer de 1976)

Després de la mort de Franco, amb la consegüent i manifesta debilitat del règim, l’acció dels partidaris de la democràcia s’intensificà. A mitjan gener del 1976, un ampli ventall d’entitats ciutadanes, encapçalades per la Federació d’Associacions de Veïns, va presentar una petició per dur a terme una manifestació pro-amnistia que va ser denegada.

L’ 1 de febrer, però, desenes de milers de persones van sortir al carrer i es van dirigir al punt assenyalat: de l’actual passeig de Lluís Companys fins a la plaça de Catalunya. Tot va acabar en un camp de batalla entre manifestants i els grisos. Una setmana després, convocades per l’Assemblea de Catalunya, milers de persones van tornar a llançar-se al carrer. Les autoritats van desplegar més de vuit mil policies, que van actuar amb extrema duresa.

No a la guerra (15 de febrer de 2003)

El 15 de febrer de 2003 es va convocar una protesta global contra la guerra de l’Iraq. I la més nombrosa, sens dubte, va ser la de Barcelona. “Capital mundial de la pau”, van titular els diaris locals i els d’arreu del món, davant el gran èxit de la convocatòria. Als balcons de la ciutat penjaven banderes blanques. El símbol del “No a la guerra” era present per tot arreu.

Els 2,5 km de l’itinerari previst inicialment per a la marxa (Diagonal – passeig de Gràcia – Gran Via – plaça de Tetuan) van ser àmpliament desbordats per la massiva participació. Un dia després, però, els avions nord-americans van iniciar un intens bombardeig sobre Bagdad.

Via Catalana (11 de setembre de 2013)

Després de les multitudinàries manifestacions a Barcelona registrades a les diades dels anys 2011 i 2012, i enmig d’un fort creixement del sentiment i les reivindicacions independentistes a tot Catalunya, l’Assemblea Nacional Catalana va assumir per a l’Onze de Setembre del 2013 un repte sense precedents: organitzar una gran cadena humana que unís tot el territori de nord a sud. Barcelona va quedar col·lapsada pel pas de la Via.

Més informació