Urbanisme i gènere: per una ciutat més igualitària

Barcelona Metròpolis. Hem pensat mai quin ús prioritari fem de la ciutat dones i homes? El dossier Urbanisme i gènere proposa repensar la ciutat per equilibrar entre dones i homes les tasques productives i de cures de les persones.

Hem pensat mai quin ús prioritari fem de la ciutat dones i homes? El dossier Urbanisme i gènere proposa com repensar la ciutat per equilibrar entre dones i homes les tasques productives i de cures de les persones. Això, i molt més, en el número 104 de la revista Metròpolis.

Els homes es desplacen més per motius ocupacionals i les dones més per raons familiars. Les dones s’han fet càrrec de les cures i han patit més que els homes l’atur de llarga durada i la precarietat de l’àmbit laboral. Les ciutats s‘han planificat amb l’atenció posada en el mercat laboral i en la productivitat econòmica més que no pas en els serveis públics, les escoles o els centres assistencials, sanitaris i socials.

En aquest context, l’urbanisme per a la vida quotidiana aposta per posar la cura de les persones al seu centre, com a activitat que genera valor social i no únicament valor de mercat. I així ho expliquen els articles del dossier “Urbanisme i gènere”, que exposen els principals problemes que cal abordar en aquest camí, en els àmbits de la mobilitat, el treball, la seguretat i la lluita contra la feminització de la pobresa i la gentrificació.

Art urbà i contaminants invisibles

El número 104 de Barcelona Metròpolis inclou dos reportatges. D’una banda, “Barcelona i l’art urbà, l’entesa possible” analitza les relacions tempestuoses que han mantingut artistes urbans, institucions públiques i ciutadania al llarg de les tres últimes dècades, des que el 1988 l’Ajuntament va autoritzar per primer cop un grafit, el mític mural Safari spray al barri de Gràcia.

D’altra banda, “Descontaminar el cos dels habitants de les ciutats” explica les evidències científiques que hi ha sobre els disruptors endocrins. Aquestes substàncies —contingudes al menjar, als productes de neteja i cosmètica, etc.— s’acumulen a l’organisme i contribueixen a l’aparició d’obesitat, diabetis, càncer, problemes reproductius i problemes del desenvolupament del cervell. Mentre que la majoria de governs miren cap a un altre costat, algunes ciutats estan al capdavant de les iniciatives per descontaminar el cos dels seus habitants.

Dones transformadores: des de l’art fins a l’economia

En aquest número de Metròpolis també podreu llegir sobre dones que aspiren a transformar la ciutat des de la seva professió. Entrevistem Simona Levi, dramaturga i activista, que treballa per la millora de la democràcia en l’era digital i per fer que valors com la transparència o la participació siguin una realitat.

Recollim la reivindicació de l’estat emprenedor que va fer Mariana Mazzucato al seu pas per Barcelona; l’economista italoamericana s’ha fet un lloc principal al món acadèmic desfent els grans mites ideològics de l’emprenedoria privada.

Revisem la figura i l’obra d’Aurora Bertrana, autora molt celebrada els anys de la República i llargament oblidada després. I descobrim quines són les visions urbanes d’artistes de cultures molt diverses que han passat per l’Associació Jiwar, en el marc d’un projecte que reivindica els valors del veïnatge.

Tot això i més coses, al darrer número de Barcelona Metròpolis.