Una furgoneta bruta. Una colla d’amics. Una fugida cap a la llibertat.
L’Eudald vol que aquest sigui el viatge de la seva vida: l’última escapada abans de fer-se gran, abans que tot canviï. Però quan la seva germana petita apareix amb la seva motxilla carregada i el cap ple de normes, tot es desmunta. Entre malentesos, drogues psicodèliques, ideals revolucionaris i secrets incòmodes, el que havia de ser una escapada d’amics es converteix en un viatge caòtic, tendre i delirant cap a la veritat de cadascú.
Que tinguem sort, és una road movie teatral que parla de cremar-ho tot per tornar a començar, d’estimar malament però amb força, i de créixer quan ningú t’ha ensenyat com fer-ho, on la recerca de llibertat personal es barreja amb un crit col·lectiu contra el conformisme.
Que tinguem sort és una obra de teatre generacional que vol establir un diàleg entre joves i adults, connectant els conflictes actuals – identitat, llibertat – llengua o futur – amb les lluites del passat, com la repressió franquista i la resistència catalanista que travessen encara les vides de moltes famílies, i volem fer-ne visible l’herència emocional i política.
L’obra s’inspira lliurement en “El ponche de ácido lisérgico” de Tom Wolfe, i veu també del cine d’autor contracultural com Pasolini, de les protestes de Maig del 68 i de l’esperit trencador de la Fura dels Baus.
És una peça punk i poètica a l’hora. Un viatge generacional que parla d’un abans que encara és avui. Una celebració de la desobediència com a motor del canvi i de l’art com espai de veritat, provocació i resistència.