Els quadres que conformen aquesta exposició ens mostren escenes on els somnis es converteixen en realitat i la realitat en somnis.
Amb una concepció clàssica en allò formal i en allò conceptual, s'utilitza l'al·legoria, com a recurs per transmetre missatges.
Les composicions inclouen personatges cinematogràfics, models o gent corrent que aïllats del seu entorn i portats a escenaris diversos adquireixen una nova significació, condicionada per la percepció actual que tenim de la realitat. Les escenes es converteixen en miralls que provoquen sentiments que reconeixem com a propis.