Restaurants de premi: “5 Hermanos” promou la cuina de la mare i l'àvia a Nou Barris

El 1977 ja s’havien tirat a terra les últimes cases d’autoconstrucció de la Guineueta Vella. El planejament urbanístic de 1964 havia posat data per a l’eradicació de les més de 250 cases de planta baixa que formaven l’antic barri crescut al voltant del mas de Can Guineueta. En el seu lloc, s’havia acordat la construcció de nous blocs de pisos de fins a 14 plantes d’alçada en el que es diria Canyelles. Un barri on els carrers tenen noms de poetes.

Des de mitjans dels 60 -amb la ferida oberta pel projecte de la ronda de Dalt (Via Favència)- i fins les acaballes dels 70, el moviment veïnal de l’època, resistent fins al final, va organitzar-se per evitar la marxa de molts veïns als nous blocs que creixien a Ciutat Meridiana i a altres llocs de l’àrea metropolitana. Ni el muntant de les indemnitzacions els satisfeia ni tampoc volien deixar el barri. Ho van aconseguir. Molts veïns es van poder quedar al barri als nous pisos.

A la Teresa i a la seva mare, que treballaven al local de menjars que tenien a la Guineueta Vella, els van oferir un local als baixos d’un dels nous edificis de Canyelles. El canvi, local per local, el van afrontar amb el suport de la família i van decidir obrir les portes del negoci de restauració que avui és “5 Hermanos”, al carrer Federico Garcia Lorca, 21, de Canyelles (Nou Barris). El restaurant, molt apreciat arreu del barri, és el guanyador del premi Barcelona Restauració 2018 en la categoria “Integració en el barri”. Una distinció que reconeix el valor de molts locals de restauració que, arreu dels districtes, són exemple de qualitat, relació amb el barri i innovació.

Emprenedora als anys 70

La Teresa va fer els passos d’una emprenedora a l’època, ni que a finals dels anys setanta aquesta distinció no gaudís del valor que avui se li dóna a la tasca d’emprendre un negoci per compte propi. Explica que al principi va decidir donar el servei que li permetien les seves possibilitats, familiars i econòmiques, i que aquest seria el d’una rostisseria. Així, va reservar una part de l’espai per a aquesta activitat. Amb el temps, els seus cinc fills -Javi, Toni, Julio, Manel i Jordi- s’hi han anat incorporant fins a aconseguir el que avui és: un restaurant que disposa de menús i carta, i a més, elabora menjars per emportar.

Totes les tasques es distribueixen entre els cinc germans. El Julio és el cap de cuina i, per la part que li toca, és el responsable que el restaurant “Cinco Hermanos” tingui fama per un dels plats que més demanen els clients, els arrossos, siguin de marisc o negre amb crosta. La brasa també és important per a les carns, ni que el marisc, provinent de Galícia, o el peix del dia, que els serveix un paradista del mercat de Canyelles, tingui igual d’importància. Les verdures són de proximitat, del Vallès. 

La cuina de la mare i de l’àvia

És un restaurant de cuina de mercat en què el Julio aplica als seus plats el que la mare i l'àvia li han transmès des dels fogons. Per això tenen també un petit espai a la carta, destacat com l’Olla, en què es poden trobar uns peus de porc amb cargols, callos amb cap i pota, o els canalons de la casa. El Toni és l’encarregat d’elaborar els postres. La resta de germans es distribueixen la resta de les tasques d’un negoci en què, a més de coneixements de cuina, cal sobretot ser organitzat. I aquesta és l’especialitat del més petit, el Jordi, junt amb el tracte i la relació amb els clients. Perquè el restaurant, a més de la bona qualtiat del producte, és un referent a Canyelles entre els veïns.

La Teresa, que va començar a treballar als 14 anys a la cuina, explica que no va tenir altra possibilitat que acceptar aquella feina. No estava segura que els seus fills s’hi volguessin dedicar –“una feina molt dura”, diu- però quan veure que volien participar-hi, va prendre una altra decisió que els seus fills li agraeixen: delegar les feines perquè aprenguessin. El Jordi, que assenteix amb el cap davant del que explica la seva mare, destaca que de les equivocacions se n’aprèn. La Teresa, que està al seu costat a la conversa, se’l mira amb un posat orgullós i murri. “S’ha d’aprendre quin és el valor de les coses i això ho ha de fer cadascú”, sentencia.

El premi el van rebre amb sorpresa. De fet, va ser per partida doble. Perquè no s’esperaven que els nominessin finalistes. Ara, el guardó els ha donat promoció més enllà del barri de Canyelles, explica el Jordi, ja que els hi arriben clients d’altres llocs. A poc a poc, creen nous plats, introdueixen els canvis a la carta, són digitals amb preferència per les xarxes socials, ja que són a Facebook i aviat obriran perfil a Instagram. Noves aventures.