Els museus d’antropologia, de civilitzacions, de cultures del món o arts primeres a Europa i els Estats Units estan en crisi. Això no és una novetat en la majoria dels casos. En un primer moment, durant el període d’entreguerres, es van haver de legitimar com a institucions diferenciades davant d’altres museus de ciències naturals o d’història. Més endavant, a partir de 1960, es van veure obligats a abandonar el discurs ahistòric i introduir dinàmiques culturals a les seves museografies, amb un èxit relatiu. 

En l’actualitat, molts han entrat en l’era del reconeixement, valorant el geni creatiu de les persones que amb la seva acció poètica van donar lloc als objectes i reproduint a les seves sales una museografia esteticista. Els objectes de cultura material han esdevingut obres d’art i estan tan morts com aquells a què feien referència Alain Resnais i Chris Marker al seu famós documental de 1953 Les estàtues també moren. Però la crisi actual dels museus no es deu tant a les seves museografies com a l’origen del patrimoni que custodien. Un patrimoni constituït per sabers, arxius –documentals, fotogràfics, iconogràfics, etc.– i objectes recol·lectats durant el període colonial. Un període de violència, legitimada institucionalment, que va comptar amb la connivència de la ciència.

Concreta 18 (tardor 2021) reflexiona sobre la restitució i reparació del patrimoni africà en el context postcolonial. Un afer circumscrit al retorn d’objectes recollits o espoliats que sovint ignora la dimensió immaterial fora dels murs dels museus. Compta amb la coedició de Hasan G. López Sanz, Tania Safura Adam i la col·laboració de Massamba Lea Guèye, Ángela Rodríguez Perea, Françoise Vergès, Catarina Simão, Kader Attia, Sammy Baloji, Grada Kilomba, Yinka Esi Graves, Miguel Ángel Rosales, Javier Fernández Vázquez, Dan Hicks, Iván de la Nuez i Léopold Sédar Senghor.

Yinka Esi Graves (Londres, 1983). Artista dedicada a la dansa la producció de la qual explora els vincles entre el flamenc i altres formes d’expressió corporal, principalment des d’una perspectiva contemporània i de la diàspora africana. Després de llicenciar-se en Història de l’Art a Sussex (2005), es va establir a Espanya el 2009 per formar-se a l’escola de flamenc Amor de Dios de Madrid i posteriorment a Sevilla, amb mestres com ara Yolanda Heredia, la Lupi i Andrés Marín. Les peces curtes de Yinka han estat representades a Sadler’s Wells (Anglaterra) i Gibney (Nova York), entre altres espais.

Hasan G. López Sanz (València, 1978). Doctor en Filosofia i llicenciat en Antropologia Social i Cultural i en Filosofia. Professor de l’àrea d’Estètica i Teoria de les Arts de la Facultat de Filosofia de la Universitat de València i professor col·laborador del Màster en Fotografia, Art i Tècnica de la Universitat Politècnica de València.

Iván de la Nuez (L’Havana, 1964). Assagista i curador establert a Barcelona. Va ser el fundador de La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona i el seu primer director (2000-2009), així com director d’activitats del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB, 2009-2011). Entre les seves exposicions, destaquen L’illa possible (1995), Parc humà (2001), Postcapital (2006), Atopia (2010), Iconocràcia (2015), Mai real / sempre veritable (2019) i La utopia paral·lela (2019). Actualment treballa com a freelance i és assessor de Gutun Zuria, Festival Internacional de les Lletres de Bilbao.

Miguel Ángel Rosales (Jerez de la Frontera, 1964). Antropòleg, director i guionista de cinema documental. Ha escrit i dirigit diversos curtmetratges i migmetratges com ara Luz en los márgenes (2013), Atrapados al vuelo (2012) o La maroma (2010). Actualment treballa en diferents projectes audiovisuals i cinematogràfics relacionats amb la memòria afrodescendent a Espanya, i duu a terme un projecte de recerca a la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla) sobre les comunitats afroandaluses històriques. El seu primer llargmetratge, Gurumbé. Canciones de tu memoria negra (Intermedia Producciones, 2016), tracta per primera vegada des del cinema la presència afrodescendent a Espanya i el seu llegat en el flamenc i la cultura andalusa. Actualment, treballa amb Yinka Esi Graves en la seva peça The Disappearing Act.

Tania Safura Adam (Maputo, 1979). Periodista, productora cultural i fundadora de Radio Africa Magazine. A la seva pràctica multidisciplinària explora les migracions africanes, les diàspores negres i les músiques populars africanes.

Laura Vallés Vílchez (Castelló de la Plana, 1984). Cofundadora i directora de Concreta. Des del 2016 fa el doctorat al Royal College of Art de Londres, on resideix, fa classes de comissariat i actualment dirigeix el projecte 4Cs From Conflict to Conviviality through Creativity and Culture.