Aquesta taula rodona proposa pensar la relació entre l’art i la producció. Prendrà com a punt de partida el cas de Xile, pensant en les maneres en què aquesta relació ha patit canvis considerables des de finals del segle XIX fins a l’actualitat. S’intenta oferir una visió panoràmica de la manera com les arts han tractat el tema de la mineria extractiva del carbó des de Baldomero Lillo a la literatura fins a la novel·la gràfica, passant per les arts visuals, particularment l’obra d’Alejandra Prieto i els seus objectes/figures de carbó, entre altres minerals. Els problemes centrals de la presentació dialoguen amb conceptes com ara sobirania, espectralitat i objectualitat.

Elixabete Ansa Goicoechea és professora de l’Institut d’Estètica de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile. Doctora en Filosofia amb menció en Literatura Hispànica i Estudis Culturals per la Universitat d’Indiana (2012), investiga i imparteix docència en Teoria i Història de l’Art, establint vincles entre les arts, el cinema i la literatura. És autora de Mayo del 68 vasco: Oteiza y la cultura política de los sesenta (2019) i coeditora d’Efectos de imagen: ¿qué fue y qué es el cine militante? (2014) i Crítica de la acumulación (2010). L’any 2022 va coeditar un número especial per a la revista H-Art: Revista de historia, teoría y crítica de arte, «La actualidad de los constructivismos del sur», amb Ana María Franco, i ha publicat extensament en revistes especialitzades. Actualment és directora de l’Institut d’Estètica esmentat i investigadora responsable del projecte de recerca nacional xilè «Crisi de la fàbrica: art i antropocè des del 1989» (Fondecyt Regular Núm. 1230292). 

Pol Capdevila és professor agregat en el Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, on ensenya Teoria de l’Art, Art Contemporani i Teoria de la Imatge. És llicenciat en Filosofia i doctor en Estètica i Teoria de les Arts per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment investiga sobre el problema del temps en l’art contemporani i en la cultura visual, qüestió sobre la que ha publicat nombrosos articles, capítols en compilacions i el llibre Espectros del tiempo. Estética e historicidad en el arte contemporáneo (Gedisa, 2023). És docent del Màster d’Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament (MECLAP), de la UPF, i en el Màster Universitari de Recerca en Art i Disseny (MURAD), d’Eina. Complementa la seva carrera acadèmica amb les activitats que porta a terme com a crític d’art en revistes d’art contemporani i com a compromès divulgador de filosofia i estètica.

Andrea Soto Calderón és doctora en Filosofia i professora d’Estètica i Teories de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha desenvolupat les seves investigacions a Valparaíso, Barcelona, Lisboa i París. A més de l’activitat docent que realitza, porta a terme un projecte de recerca artística en relació amb els funcionaments de les imatges, a La Virreina Centre de la Imatge. Les seves línies d’investigació es centren en les transformacions de l’experiència estètica en la cultura contemporània, l’estudi de la imatge i els mitjans, així com en la relació entre l’estètica i la política. Ha escrit diversos articles acadèmics, capítols de llibres i textos per a catàlegs d’artistes. Entre les seves publicacions destaquen els llibres Le travail des images. Conversations avec Andrea Soto Calderón, juntament amb Jacques Rancière (Les presses du réel, 2019); La performatividad de las imágenes (Metales Pesados, 2020); Imaginación material (Metales Pesados, 2022), i Imágenes que resisten. La genealogía como método crítico (La Virreina, 2023). 

Activitat desenvolupada pel projecte de recerca «Réplicas de la investigación artística a la crisis histórica» (PID 2022-140020NB-100) i La Virreina Centre de la Imatge.