LAWRENCE & WILL HODGKINSON

Presentació de 'Superestrella de las calles: Un año con Lawrence' (Editorial Contra).

Lawrence és el millor exemple d’estrella del pop que no va arribar a triomfar mai, amb els seus somnis de glòria frustrats durant les últimes cinc dècades per culpa de la mala sort, tot i que també per una bona dosi d’autosabotatge. Als seixanta-un anys va embarcar-se en una nova missió: fugir de la pobresa, l’oblit i la humiliació dels nens que es reien d’ell a la parada de l’autobús component un gran èxit. 

L’any 1980, Lawrence va formar Felt, que va publicar deu àlbums i deu singles d’un pop preciosista abans de separar-se, al cap de deu anys. Si bé va ser un grup de culte que només va tenir un moment de glòria fugaç amb el single «Primitive Painters», la seva influència va ser innegable i arriba fins als nostres dies. El 1991, Lawrence va fer un canvi de rumb total i es va reinventar amb el grup de pop electrònic Denim. El 1997, la cançó «Summer Smash» —que podria traduir-se com a «èxit de l’estiu» però també com a «estiu fet miques»— es va convertir en el single de la setmana de Radio 1 i semblava que seria un èxit rotund. Però la mort de Lady Di en un accident de cotxe a París va propiciar que la discogràfica destruís totes les còpies del disc per respecte a la princesa de Gal·les. Per a Lawrence va suposar l’enèsim fracàs i va desembocar en una depressió de cavall, l’addicció a l’heroïna i el desnonament. Malgrat tot, no va tirar mai la tovallola. 

A Superestrella de las calles, el periodista i autor de best-sellers Will Hodgkinson fa un retrat enlluernador i emocionant d’aquest geni boig en el seu periple pels carrers de Londres mentre reconstrueix la seva vida —o el que en queda—, com quan un jubilat el confon amb una anciana, quan es veu obligat a arrossegar sacs de monedes de dos penics fins al banc local i quan deambula pels suburbis llunyans de la capital britànica a la recerca d’inspiració lírica. Mentre caminen junts per carrers amarats de pluja, Will Hodgkinson narra la història de l’estrella de culte més excèntrica de la Gran Bretanya, alhora que sorgeix amb força una pregunta urgent: val la pena sacrificar-ho tot —família, relacions, salut, seny— per l’art? 

Will Hodgkinson és autor dels llibres de música Guitar Man, Song Man, The Ballad of Britain i In Perfect Harmony. És col·laborador habitual de The Guardian, Mojo i Vogue, i va ser el presentador de la sèrie de televisió Songbook, de Sky Arts. Des del 2010, és el cap de la secció de rock i pop del Times.

Kiko Amat (Sant Boi de Llobregat, 1971) és autor de les novel·les El día que me vaya no se lo diré a nadie (2003), Cosas que hacen BUM (2007), Rompepistas (2009), Eres el mejor, Cienfuegos (2012), Antes del huracán (2018), Revancha (2021) i Dick o la tristeza del sexo (2025), totes a l’editorial Anagrama. També és autor de tres llibres de no-ficció: Mil violines (2011), Chap chap (2015) i Los enemigos: O cómo sobrevivir al odio y aprovechar la enemistad (2022). Actualment, coguionitza i cocondueix el pòdcast Pop y Muerte (Radio Primavera Sound).