La moda és una de les indústries més determinants en l’esdevenir del capitalisme contemporani, però alhora és una expressió i un registre de la memòria social. La moda estableix els protocols de classe i codifica normativitats, malgrat que també opera com a alliberament dissident. La moda ret culte al cos i a l’individualisme; tanmateix, en alguns moments ha estat i és un vehicle amb el qual es fan declinar nombroses irrupcions col·lectives. La moda reforça el poder de certes imatges excloents i, al mateix temps, dinamita qualsevol imaginari preconcebut.

Inscrit a les activitats a l’entorn de la mostra Miralda i Elle, aquest col·loqui aprofundeix en aquells aspectes crítics i historiogràfics que narren les maneres de vestir. Igualment, aborda els diversos camps i mitjans (des de les publicacions fins a la pedagogia, des del museu fins al treball productiu) a partir dels quals la moda s’enuncia.
 

Peter Knapp va néixer a Suïssa l’any 1931. El 1952 es va instal·lar a París i va començar a pintar. Robert Rauschenberg el va animar a fer-ho en gran format. El 1953, amb 23 anys, va convertir-se en director artístic de les Galeries Lafayette.
Entre 1957 i 1965, Knapp va participar en nombroses exposicions col·lectives, però va ser com a fotògraf de moda i director de fotografia de la revista Elle, de 1959 a 1966, que va assolir la fama mundial. Més endavant treballaria per a revistes com The Sunday Times, Vogue i Stern, fins tornar a la direcció d’Elle de 1974 a 1977. 
El 1975 s’allunya de la fotografia de moda amb l’exposició “La photo et l’art” on exposa al costat d’artistes com Andy Warhol. Peter Knapp també ha fet documentals per al programa de televisió Dim, Dam, Dom, pel·lícules sobre la història de la fotografia i retrats cinematogràfics de dissenyadors gràfics.

Antoni Miralda (Barcelona, 1942) és conegut internacionalment per la seva pràctica artística multidisciplinària i és un dels artistes més polifacètics de l’avantguarda espanyola dels darrers cinquanta anys. El seu treball es caracteritza per la creació de projectes d’art col·laboratiu amb grans intervencions en l’espai públic, sempre arrelades al context social, i per un interès gairebé antropològic en la cultura alimentària i el cerimonial. El 2018 li va ser atorgat el Premi Velázquez d’Arts Plàstiques. 

Sílvia Rosés Castellsaguer és llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i és doctora per la mateixa universitat, amb una tesi que investiga la història de l’alta costura a Espanya. És docent de grau universitari en matèries relacionades amb la història i la teoria de la moda en concret, així com amb el disseny en general, en institucions com ara la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL), Elisava Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona, l’Escola Massana Centre d’Art i Disseny i BAU Centre Universitari d’Art i Disseny de Barcelona. A més de la tasca docent, també es dedica a la recerca acadèmica, centrada en la teoria de la moda sota la perspectiva de gènere.
Com a experta en història de la moda, col·labora amb institucions entre les quals hi ha el Museu del Disseny de Barcelona o el Museu del Vestit de Madrid. Paral·lelament a tota aquesta activitat, també treballa habitualment en mitjans de comunicació, com ara al diari ARA, el programa Vostè primer de RAC1 o el programa de televisió Plaça Tísner de Betevé, amb la voluntat de divulgar la reflexió sobre la moda.

Josep Casamartina i Parassols (Sabadell, 1956) és historiador i crític d’art, guionista i director de documentals i comissari independent especialitzat en arquitectura, art català i espanyol i moda dels segles xix al xxi. Així mateix, és director i vicepresident de la Fundació Antoni de Montpalau, membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de l’ACCA (Associació Catalana de Crítics d’Art) i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Ha estat col·laborador i crític d’art del diari El País del 1998 al 2017 i ha estat guardonat amb el Premi ACCA 2010 a la millor iniciativa patrimonial juntament amb Anna Maria Casanovas Crusafon per la Col·lecció Antoni de Montpalau; el Premi GAC 2016 a la crítica d’art, atorgat pel Gremi de Galeries d’Art de Catalunya, i el Premi ACCA 2017 de recerca per l’exposició i el llibre Ismael Smith. La bellesa i els monstres, realitzada al MNAC.

Joana Bonet (Vinaixa, Lleida) és periodista i escriptora. Ha impulsat i dirigit diverses revistes, com Woman, Marie Claire, ICON o Fashion&Arts i ha treballat amb els principals mitjans de comunicació nacionals, escrits i audiovisuals. Actualment, és articulista de La Vanguardia i directora de Magazine de La Vanguardia. Col·labora a Julia en la Onda i al diari argentí Clarín. Entre els seus llibres figuren Mi vida es mía (2000, amb Anna Caballé), Hombres, material sensible (2003), Las metrosesenta (2007), Generación paréntesis (Planeta, 2013) i Fabulosas y rebeldes. Cómo me hice mujer (Destino, 2019). Chacón, la mujer que pudo gobernar (Península 2012) és el seu darrer llibre.

Laura Casal és doctora en Història de l’Art i especialista d’història de la moda, amb una tesi doctoral que estudiava els inicis de la costura de creació a Barcelona i la configuració d’un nou sistema de moda. Autora de diversos articles científics i de difusió, el 2016 va ser guardonada amb el Premi Lluís Carulla. Va crear i dirigir el Museu Virtual de la Moda de Catalunya (www.museudelamoda.cat) i col·labora esporàdicament amb diverses institucions i mitjans en l’anàlisi i difusió de la història del vestit. Des del 2017 és coordinadora d’exposicions a La Virreina Centre de la Imatge.