Exposicions anteriors

kluge

Jardins de cooperació
Alexander Kluge

05.11.2016 – 05.03.2017


Comissaris: Neus Moyano, Valentín Roma, Gillermo Zuaznabar
Inauguració: divendres 4 de novembre, a les 19 h
Visites guiades gratuïtes: dimarts, a les 18 h

Jardins de cooperació és la primera mostra dedicada a Alexander Kluge a l’Estat espanyol i, ara com ara, l’única retrospectiva de caràcter museogràfic que revisa el conjunt de la seva obra en l’àmbit internacional.

El mateix autor ha dirigit la presentació expositiva i ha aportat un gran nombre de materials inèdits procedents dels seus arxius personals i del fons documental de la seva productora, Kairos-Film. Cal destacar que totes les compilacions audiovisuals que es presenten han estat creades específicamente per Kluge per a La Virreina Centre de la Imatge.

A més a més, en el context de Jardins de cooperació s’estrenen nou curtmetratges de l’autor alemany: Herbert Hausdorf, el germà de la meva mare, El principi òpera, El cel nocturn digital sobre París el 13 de novembre de 2015: fosc i mut, Temps per viure contra diners, Ingeborg Bachmann: homenatge a Maria Callas, Anatomia d’un centaure (segons Leonardo da Vinci), Gottfried Wilhelm Leibniz, Triptychon i L’intestí pensa.

La trajectòria d’Alexander Kluge (Halberstadt, 1932) és tan polifònica com aclaparadora. Amb cinquanta-cinc pel·lícules —entre curts i llargmetratges—, gairebé tres mil programes de televisió, una obra literària gegantina i assajos decisius de teoria política i història del cinema, Kluge ha ultrapassat l’epítet d’autor de culte per esdevenir una mena d’institució tentacular. Sigui mitjançant denúncies sectorials o disputes parlamentàries, entrevistes polèmiques o articles periodístics, els seus posicionaments percudeixen des de fa més de mig segle la vida pública alemanya.

Hereu del marxisme il·lustrat de l’Escola de Frankfurt i tanmateix, alhora, ferm continuador de l’esperit col·lectivista dels anys seixanta i setanta, els projectes de Kluge busquen l’obertura i la sostenibilitat d’espais d’ús comunitari, «jardins de cooperació enmig de la jungla informativa», segons les seves mateixes paraules. Així, davant de la figura robinsoniana de l’artista com a tòtem, Kluge oposa la capacitat transformadora de l’experiència social. Contra el consum acrític de mercaderies culturals aborda l’escriptura, les imatges i la música en tant que mitjans de producció de sentiments, és a dir, l’ala pràctica de les idees.

Entre la simfonia dadaista i l’òpera, entre la Gesamtkunstwerk wagneriana i l’atles audiovisual, les seves propostes rebutgen qualsevol divisió del treball i fins i tot neguen la idea de peça acabada. Per això explora els mateixos temes des de la literatura, el cinema i la televisió d’una manera indistinta i simultània; o du a terme versions canviants de les seves pel·lícules, els seus relats i els seus programes televisius tot transferint les perspectives d’un territori a l’altre, reutilitzant-ne fragments per fer frisos d’una durada desmesurada o narracions ben breus i assajos fílmics.

Amb tot, Kluge se situa tan lluny de la noció sacramental d’obra autosuficient com de les retòriques que exalten processos i metodologies, encreuaments de disciplines i intercanvis gramaticals. Al contrari, tota la seva trajectòria personifica aquest compromís àgil i irreductible amb una pràctica substancialment útil, alliberada del corporativisme i de l’endogàmia, mentre que la seva producció es desplega a la manera d’una partitura infinita, una fabulosa diatriba sobre l’obstinació humana davant dels avatars de la història.

Alexander Kluge i Hannelore Hoger
Alexander Kluge i Hannelore Hoger. © dctp Archiv
Actuació Peter Berling
Peter Berling. © dctp Archiv
Alexander Kluge i Oskar Negt
Alexander Kluge i Oskar Negt. © dctp Archiv
Treball ocasional d’una esclava, 1973
Gelegenheitsarbeit einer Sklavin (Treball ocasional d’una esclava), 1973. © Kairos Film Archiv
Alexander Kluge i Heiner Müller
Alexander Kluge i Heiner Müller. © dctp Archiv r. © dctp Archiv

També et pot interessar