Comissari: Agustín Pérez Rubio
Inauguració: dilluns 2 de març, a les 19.30 h
 

En la diversitat de vivències de l’artista durant quatre dècades, es fa palesa la seva relació amb els altres i amb ella mateixa; és a dir, la seva intenció de construir la mirada i d’autoconstruir-se. Les seves obres no han deixat de fer-se en primera persona. D’altra banda, la relació amb l’altre, amb els altres, també queda implícita en aquesta recerca de la bellesa i de l’art en els seus diferents vessants.

Tenint en compte aquest doble joc, el recorregut de l’exposició s’estructura en dues parts. D’una banda, es presenten els projectes de l’artista relacionats amb els altres, amb el que és aliè, sempre a través de la construcció de la mirada i la recerca de la bellesa. Aquesta secció s’obre amb la sèrie Les Aveugles (1986), l’única peça de l’exposició que va formar part de l’última gran mostra que es va dedicar a Sophie Calle a Espanya, a la Fundació ”la Caixa”, tant a Madrid com a Barcelona (1996-1997). Podem constatar que el seu afany indagador persisteix, no només sobre el tema de la ceguesa, sinó també sobre la manera de recordar el que ja no hi és, sobre el que defineix la identitat, sobre la bellesa, a partir del mar, d’un quadre o d’una persona.

A la segona part de l’exposició es presenten els projectes que l’artista desenvolupa al voltant d’un dels nuclis centrals de la seva investigació: la relació entre la veracitat del relat personal i la ficció. Aquí hi ha la sèrie Autobiographies, amb diferents episodis narrats per la mateixa artista, o la instal·lació més important de la seva carrera, Prenez soin de vous (2007), que es va presentar al pavelló francès de la Biennal de Venècia. El recorregut expositiu finalitza a l’antic menjador del Palau de la Virreina, convertit en una habitació ocupada per Sophie Calle, amb els objectes que són part de la construcció de l’artista, amb la seva manera de viure l’amor, els anhels i de relacionar-se amb els altres, així com amb l’art.

Des de finals dels anys setanta, Sophie Calle fusiona imatge i narració. El seu treball organitza metòdicament una descoberta de la realitat ―la seva i la dels altres―, mentre confia a l’atzar una part controlada d’aquesta realitat. El tema de l’absència és fonamental en la seva obra.

Des del principi, ha exposat en galeries i museus de tot el món. El 1991, va presentar a l’ARC (Musée d’art moderne de la Ville de Paris) una gran exposició titulada À suivre. L’abril del 2001 va presentar Twenty Years Later a la galeria Perrotin, un projecte que reprenia el de La Filature (1981): “El 16 d’abril de 1981, a petició meva, la meva mare va anar a una agència de detectius. Els va contractar perquè em seguissin, fessin un informe de les meves activitats diàries i proporcionessin evidències fotogràfiques de la meva existència. Vint anys després, el 16 d’abril de 2001, em va seguir un detectiu de l’agència Duluc que havia contractat Emmanuel Perrotin.”

El 2003 el Centre Pompidou va organitzar una retrospectiva de Sophie Calle titulada M’as-tu vue, que posteriorment va viatjar al Martin-Gropius-Bau de Berlín, al Museu Irlandès d’Art Modern de Dublín i al Ludwig Forum für Internationale Kunst, a Aquisgrà (Alemanya). Per a Prenez soin de vous, que es va presentar a la Biennal de Venècia del 2007, Sophie Calle va convidar diverses dones a interpretar un e-mail de separació. L’artista va organitzar aquestes interpretacions mitjançant una combinació de textos, fotografies i vídeos. Aquesta exposició va viatjar posteriorment a la Biblioteca Nacional de França i a vint museus d’arreu del món.

Més recentment, Rachel, Monique tractava la mort de la seva mare. Les diferents versions de l’exposició s’han presentat al Palais de Tokyo (2010), al Festival d’Avinyó (2012), a l’Episcopal Church of the Heavenly Rest de Nova York (2014) i, amb el títol MAdRE, al Castello di Rivoli de Torí (2015). L’exposició Last Seen, que s’ha pogut veure fa poc al Museu Isabella Steward Gardener de Boston, es fa ressò d’una sèrie homònima de 1991, també vinculada a les col·leccions del museu.

El 2010 Sophie Calle va rebre el Premi Hasselblad de fotografia. Actualment, es poden veure diverses exposicions individuals de la seva obra, com ara For the Last and First Time al Museu d’Art Contemporani de Mont-real (5 febrer - 10 maig 2015), o la retrospectiva Sophie Calle. Modus vivendi a La Virreina Centre de la Imatge (3 març - 7 juny 2015).