Comissari: Valentín Roma
Inauguració: dijous 22 de febrer, 19 h
Visites guiades gratuïtes: dimarts a les 18 h, dissabte i diumenge a les 12 h

Aquest projecte investiga la feina immaterial, no remunerada i inquantificable que duen a terme les dones, i fa visibles —i, al mateix temps, reconeix— les tasques considerades domèstiques o de cura, que se solen manipular per establir jerarquies professionals i que, sobretot en el context europeu, desfiguren certes dimensions de les subjectivitats col·lectives, entre elles el gènere.
 

One Year Women’s Performance 2015-2016 és un projecte inspirat en l’acció One Year Performance 1980-1981, de Tehching Hsieh, en què l’artista taiwanès es feia una foto vestit d’uniforme i després de fitxar en un rellotge cada hora durant un any, per al·ludir a la impossibilitat de quantificar el treball artístic segons els paràmetres laborals habituals i recordar, alhora, que la producció d’un artista s’estén vint-i-quatre hores al dia. És a dir, que les fronteres entre art i vida són quotidianament fràgils i, de vegades, inexistents.

Per contra, Raquel Friera compta amb dotze ciutadanes que constitueixen una certa figura femenina i col·lectiva. Al llarg d’un mes, cadascuna d’aquestes dones fitxa i es fa una foto després d’acabar, a casa seva, una tasca considerada com a treball domèstic o de cura. A més, enregistra en àudio els moments en què aquest treball sobrepassa la dimensió material, per exemple, el temps dedicat a la planificació d’activitats o la disponibilitat davant de conjuntures eventuals de la llar; en definitiva, documenta el caràcter inquantificable de bona part de les seves responsabilitats.

Amb One Year Women’s Performance 2015-2016, Friera desplaça una obra de la història de l’art per revisitar-la des del gènere i els problemes de l’economia actual. Així, investiga el treball no remunerat que fan les dones, visualitza i reconeix totes aquestes tasques imprescindibles per al desenvolupament de les nostres vides i per al funcionament de l’engranatge capitalista. En un altre sentit, el projecte evidencia com, en el context europeu, en el qual preval la producció de caràcter immaterial, certes dimensions de les subjectivitats col·lectives, entre les quals hi ha el gènere, es manipulen a fi d’establir jerarquies entre professions diferents, en aquest cas entre el treball artístic i el domèstic o de cura.