Comissari: Valentín Roma
Inauguració: dimarts 6 de novembre, 19 h
Visites guiades gratuïtes (a partir del 13/11): dimarts a les 18.30 h, dissabte i diumenge a les 12 h
Visites guiades a càrrec de Duen Sacchi: 28/11, 5/12, 30/01 i 14/02, a les 18 h

Concebut com un exercici d’imaginació utòpica, aquest projecte de Duen Sacchi (Aguaray, Argentina, 1974) narra des de diverses perspectives, mitjançant fetitxes o objectes encantats, dibuixos, estampacions murals i un llibre d’artista, la metamorfosi viscuda per nou personatges els cossos dels quals es relacionen amb certes potències transformadores, així com els canvis físics, espirituals i emocionals que aquestes operarien sobre seu. 

El terme «organolèptic» —que dona nom al projecte— prové de Michel-Eugène Chevreul i, més concretament, del seu estudi Leçons de chimie appliquée à la teinture (Lliçons de química aplicada a la tintura, 1829), en què el científic detecta una sèrie de propietats cognitives només observables quan els cossos estan en contacte immediat amb els nostres òrgans. En un altre sentit, aquesta mateixa paraula també s’utilitza per referir-se a algunes substàncies que afavoreixen l’excitació sensorial i, finalment, a una tècnica d’estudi sobre les característiques dels sòls que no fa servir sistemes de mesurament quantitatius, sinó l’apreciació a través del tacte, l’olfacte, el gust i la vista.

Partint d’aquestes referències, Organolèptic furga en les lleixes de la invenció del cos anatòmic occidental, interessant-se per les seves figuracions patològiques, les seves fantasies i les seves obsessions. Igualment, s’endinsa en la història de la invenció dels òrgans humans i els registres de sistematització de la carn, mentre explora com els inventaris de matèries colonials han commogut aquests codis de tipificació i genealogia, i de quina manera han conjurat les condicions del temps, l’erotisme i la llibertat compartida que els acompanyen o els secunden. 

Per aconseguir-ho, Sacchi se serveix del relat clínic i de les epistemologies decolonials, del testimoni i de la il·lusió narrativa, de l’argot científic i del cos com a gramàtica en què podem fundar desidentificacions, en què podem repensar què signifiquen certs antagonismes binaris, entre ells la noció d’exterioritat i interioritat.