Comissaris: Conrado Uribe i Miguel Leal Rios
Un projecte de LOOP Barcelona i la Fundação Leal Rios amb la col·laboració de La Virreina Centre de la Imatge

La Virreina Centre de la Imatge se suma a una nova edició del Festival LOOP Barcelona amb l’exposició Writing Diffraction – Obres de la col·lecció d’art contemporani de la Fundação Leal Rios.

La XIII edició del LOOP Barcelona, formada per LOOP Fair, Festival i Studies, articularà el seu programa al voltant de dos grans eixos transversals: What about collecting video art? i Beyond the Image: Sound.

En aquest context, la Fundação Leal Rios de Lisboa presenta a La Virreina Centre de la Imatge una exposició col·lectiva amb obres pertanyents a la seva col·lecció d’art contemporani, integrada en el focus que LOOP 2015 dedica al col·leccionisme de vídeo i a les pràctiques artístiques sonores relacionades amb la imatge en moviment.

Abordar les relacions entre el so i la imatge en moviment en el context de LOOP és determinant; allò sonor afecta directament la manera com una obra específica és percebuda i viscuda per l’espectador (experiència). En aquest projecte de la Fundação Leal Rios també s’exploren possibles punts d’encreuament entre la llum i el so. Com a elements que són, tots dos es concreten i es propaguen com moviments ondulatoris, en la trobada i relació dels quals amb altres objectes en l’espai es produeix el fenomen de la difracció. En darrera instància comparteixen característiques com ara el fet de constituir una de les experiències sensorials primàries (aparentment immaterials); el fet de requerir algun mitjà que les transporti; la possessió d’una naturalesa imprecisa (entre partícules i ones), i que depenent de la intensitat de la seva vibració poden fins i tot transmetre la sensació de solidesa.

Les peces escollides ofereixen diferents possibilitats d’entendre, registrar, anomenar i fins i tot mesurar experiències del fet de ser i estar al món i es constitueixen en dispositius que, a través d’elements com el so i la llum (natural i artificial), interpreten de manera fenomenològica i filosòfica l’univers i la pròpia existència. Així, les obres operen com a transductors d’informació on s’aborden experiències vitals com ara el llenguatge, el pas del temps, el cos, la memòria, el paisatge i les nocions de naturalesa, i la mateixa relació amb la mort.

Sophie Whettnall (Brussel·les, 1973) presenta Recording the Light, un registre de l’entrada de llum solar a través d’una finestra d’un edifici. Aquesta acció es va dur a terme a Barcelona l’any 2001 i mostra l’artista dibuixant els quadrats de llum i ombra que crea l’arquitectura de l’espai. A mesura que el dia avança, la llum canvia de lloc i s’aconsegueix observar una superposició de múltiples contorns al terra i a la paret, amb la qual cosa es fixa un moviment de translació com una instal·lació escultòrica in situ.

Francisco Tropa (Lisboa, 1968) presenta Demonstration of Diffraction Using Water Waves, un dels seus sofisticats projectes escultòrics realitzats amb materials com ara fusta, metall, vidre, cautxú i miralls. Tropa treballa en la intersecció entre els discursos de la ciència, la filosofia i l’art. Els seus projectes escultòrics remeten a màquines dissenyades per dur a terme experiments existencials mitjançant l’ús de mecanismes bàsics i elements com és ara l’aigua i la llum.

André Romão (Lisboa, 1984) presenta el vídeo Looking (prospection / exchange / profit). En aquesta obra es veu la imatge d’un ull que parpelleja, repetidament i indefinida en bucle. L’ull-monitor és presentat en un grau tal d’artificialitat/alteritat/immaterialitat que el separa de la seva funció biològica. Aquest treball es proposa en el context d’aquesta exposició com un element que produeix una ruptura amb les altres obres; un ull que és aparentment un objecte inanimat, una no-representació del sentit de la visió, una inversió del procés de representació.

Els artistes brasilers Angela Detanico (Caxias do Sul, 1974) i Rafael Lain (Caxias do Sul, 1973), més coneguts com a Detanico Lain, presenten dues instal·lacions: Onda i Windspelling (odyssey winds). En aquestes instal·lacions, els artistes continuen la seva recerca interdisciplinària sobre la impossibilitat d’anomenar la realitat. En les seves obres, el llenguatge sembla que pren el relleu, ja que estan construïdes sobre l’ús involuntàriament inadequat del treball de codificació i descodificació que caracteritza el flux d’informació entre els individus que conformen les societats contemporànies globals.