La taula «Creació / Crítica / Mitjans» va formar part de «Després de l’arxiu: obra i document» unes jornades que proposaven obrir un debat sobre què són i què representen actualment tant les obres com els documents.

Frederic Amat és un pintor el treball del qual desafia una única forma de categorització. La seva obra ha estat exposada i publicada arreu del món, i la seva concepció oberta de la pintura l’ha portat a integrar en el seu treball creatiu múltiples llenguatges artístics. Ha realitzat escenografies per a la dansa i el teatre a partir de textos de García Lorca, Beckett, Juan Goytisolo, Koltès i Octavio Paz. Així mateix, ha dirigit i conformat els espais escènics de l’òpera El viaje a Simorgh, de Sánchez Verdú, i dels oratoris Oedipus Rex, de Stravinsky/Cocteau, i Maddalena ai piedi di Cristo, de Caldara. També ha il·lustrat diverses obres literàries. En les seves intervencions en espais arquitectònics ha desenvolupat projectes que combinen pintura, escultura i ceràmica. En la mateixa direcció plural ha portat a la pintura a l’àmbit de la cinematografia amb pel·lícules com Viaje a la luna, Foc al càntir, El aullido, Danse noire i Deu dits.

El treball d'Erick Beltrán (Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1974) se centra en la investigació i la reflexió sobre el concepte d'edició i les construccions de discurs. Recorre formats diversos, com ara el dibuix, la fotografia, el mapa, i les escultures. L'artista s'interessa per la manera com la informació circula i s'organitza, que condiciona la nostra comprensió del món, el llenguatge i la nostra relació amb el coneixement: els nostres diagrames, plànols i sistemes gràfics en són les intencions. Explica el món. La seva obra s'ha exposat en diverses exposicions com ara Popular a IVAM (2023), Documenta quinze, Kassel (2022), Biennal de Liverpool (2021), el Centre Botín de Santander (2019), la Biennal de Yinchuan (2018), el Museo Experimental el Eco, Mèxic (2021), el Museu d'Art Contemporani La Tertulia, Cali (2017), el New Museum, Nova York (2014), o el Museo Tamayo, Mèxic (2014). És artista resident de l'Archive des Avantgardes (Ada) a Dresden, Alemanya.

Mariana Castillo Deball es va llicenciar en Arts Plàstiques a la Universidad Nacional Autónoma de México el 1997 i l’any 2003 va acabar un programa de postgrau a la Jan van Eyck Academie als Països Baixos. En el seu treball adopta un enfocament calidoscòpic, combinant la ciència, la arqueologia i les arts visuals i explorant la forma en què aquestes disciplines descriuen el món. Amb l’objectiu d’iniciar un diàleg amb institucions i museus més enllà de l’art contemporani, col·labora amb col·leccions etnogràfiques, biblioteques i arxius històrics. Les seves instal·lacions, performances, escultures i projectes són el resultat de llargs processos d’investigació i el seu treball ha estat reconegut amb premis com el Prix de Rome (2004) o el Preis der Nationalgalerie (2014).

Ángela Molina és filòloga i llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona (1993-95) i doctora per la Universitat Pompeu Fabra. Del 1994 al 2001 ha exercit la crítica d’art en el suplement de cultura del diari ABC. Des de l’any 2002, col·labora regularment en les seccions d’art i literatura dels suplements Babelia i Quadern (El País), així com en la secció de cultura del mateix diari. Ha estat directora del simposi «Los Lugares de la Crítica» (2009), organitzat per la Universidad Pública de Navarra i la Cátedra Jorge Oteiza, juntament amb el Museo Reina Sofía, del qual es va editar un llibre que ella mateixa va coordinar. 

Pablo Santa Olalla és investigador postdoctoral integrat en l’Instituto de História da Arte da Universidade Nova de Lisboa. Forma part de l’equip de treball del projecte d’investigació acadèmica Global Art Archive (GAA) i és col·laborador habitual de l’Associació Arxiu Muntadas. Centre d'Estudis i Recerca Muntadas (ARXIU/AM).