El dinamisme de les imatges - Sessió 2

Andrea Soto Calderón

En aquesta sessió proposem fer un breu desplegament dels desenvolupaments que fa Jean-François Lyotard de la noció de fantasma en el seu llibre Economía libidinal (1974), per entendre com opera l’esquema motor de la plasticitat des d’un fons metabòlic clarobscur necessari per comprendre la complexitat de les nostres imatges contemporànies. L’economia libidinal fa referència a una forma d’organitzar el desig i l’energia afectiva dels individus que va més enllà de les estructures tradicionals del poder i la producció econòmica. En aquest cas, la libido es refereix a una força que mobilitza desigs, passions i forces socials. En lloc de concebre l’energia libidinal simplement com un desig individual, Lyotard (influenciat per la psicoanàlisi de Freud) suggereix que les societats desenvolupen  «economies libidinals» que estructuren el flux i la circulació dels desigs dins de sistemes de poder més amplis. Si considerem que des de l’anàlisi de J. F. Lyotard els dispositius pulsionals ordenen els fluxos energètics immobilitzant, aleshores la qüestió és com produïm moviments diferenciadors, allà on mobilització o acceleració no s’han d’entendre necessàriament com la introducció de més rapidesa, sinó com el fet d’experimentar noves relacions i combinacions d’energia, per articular un altre sistema de fluctuacions. 

En aquest curs ens proposem analitzar el dinamisme de les imatges des d’una triple aproximació: una primera elaboració de certes operacions de la imaginació que atenen a processos materials, en particular a la capacitat que introdueix la intuïció en la formació d’una percepció diferencial; un segon desenvolupament per pensar la productivitat que poden tenir en la situació contemporània les reflexions de Jean-François Lyotard entorn del simulacre i el fantasma, i finalment, proposem un desplaçament del fantasma a la fantasia, per pensar el lloc que poden ocupar les imatges en la creació d’altres desigs de ficció.