Vídeo en versió doblada al castellà

El treball de les imatges

Per a Rancière, la relació entre imatges i paraules no és una relació de dependència ni d’oposició ni de substitució. És més aviat una relació d’heteronomia, perquè les unes i les altres, les imatges i les paraules, evoquen i convoquen sempre un dispositiu en què s’intrica el que es pot veure i el que es pot dir. Plantejant les maneres com imatge i paraula es relacionen i produeixen sentit, el que proposem és qüestionar principalment el consens actual sobre la saturació d’imatges i el lloc dels discursos que acompanyen aquest «torrent» d’imatges. En definitiva, abordar el sentit de les imatges i de les paraules, així com la seva relació, és posar en relleu la política i la policia que articulen tot el que veiem i diem.

Davant els diversos discursos de coneixement crític sobre les imatges que existeixen, Jacques Rancière es planteja una sèrie de preguntes sobre les operacions de les imatges, els seus tipus de presència, els seus usos i les seves funcions en l’art i en la crítica contemporània. Les seves reflexions són un desplaçament de la pregunta «què són les imatges?» a les maneres de fer de les imatges, els procediments mitjançant els quals poden donar lloc a una certa comprensió. El seu propòsit no és establir una definició que digui què caracteritza les imatges, sinó que posa l’èmfasi en el fet que les imatges són principalment una tasca, una posada en relació, un procés d’articulació. No és qüestió d’establir una espècie d’harmonia entre el discurs i les imatges, sinó d’habilitar un espai —una arquitectura fràgil— on la paraula poètica i la forma plàstica puguin teixir els seus intercanvis.