La taula «Recerca / Museïtzació / Valor de mercat» va formar part de «Després de l’arxiu: obra i document» unes jornades que proposaven obrir un debat sobre què són i què representen actualment tant les obres com els documents.

Pedro Barbosa va ser marxant i el 1999 va crear una col·lecció la Coleção Moraes-Barbosa (cmb), amb obres d’artistes locals i d’arreu del món centrades en l’art conceptual i el vídeo. Les 20.000 obres editades que formen part d’aquesta col·lecció són emprades com a material de recerca per artistes, comissaris i investigadors. cmb també compta amb un espai de projectes obert al públic a São Paulo en el qual s’exhibeixen artistes i projectes de la col·lecció. Pedro Barbosa és membre de la junta directiva d’EAI (Electronic Art Intermix), KW (Kunstwerk Berlin), i MoMA (The Museum of Modern Art) Media and Performing Art Committee.

Manuel Borja-Villel és historiador de l’art, llicenciat el 1980 per la Universitat de València. Va completar els seus estudis a la Yale University i a la City University of New York (CUNY). Director del Museo Reina Sofía durant quinze anys, també va dirigir la Fundació Antoni Tàpies i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Ha format part del Comitè Internacional per a Museus i Col·leccions d’Art Modern (CIMAM) i del Comitè Assessor de Documenta 12 a Kassel, a més de presidir el jurat de la Biennal de Venècia en dues edicions.

Mela Dávila Freire és investigadora, curadora, escriptora i traductora. La seva àrea de treball abraça el gènere de les publicacions d’artista —que ella aborda des d’una perspectiva feminista— i també els arxius d’art i les col·leccions bibliogràfiques, àmbit en el qual s’interessa, en particular, per les interseccions teòriques i pràctiques entre arxiu i col·lecció d’art, i els biaixos ideològics de les estructures arxivístiques. 

José de la Mano és doctor en Història de l’Art per la Universidad Complutense de Madrid, i ha estat professor associat de la Universidad Autónoma de Madrid. A més a més, és acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
La seva galeria es va fundar el 2005, i és pionera en la reivindicació dels artistes del Centro de Cálculo, un dels episodis artístics transcendentals dels darrers anys de la dictadura franquista. En les darreres edicions d’ARCOmadrid ha fet propostes com la recuperació de la monumental interpretació del Guernica de Picasso en clau de Transició per Agustín Ibarrola, que va ser adquirida pel Museo de Bellas Artes de Bilbao. També a ARCO va presentar, fa tres edicions, un projecte sobre dones oblidades dels anys seixanta i setanta, que va recuperar, entre altres, la memòria de l’artista catalana Aurèlia Muñoz, present als nostres dies a la col·lecció del MoMA de Nova York.