Entrades sobre transsexualitat

La definició de sexes: els trans més enllà d’Occident

19 maig 2017

Publicat a: General

Etiquetes: ,

Gustau Nerín

 

transgenereA moltes societats del Planeta hi impera una divisió per gèneres i per edats. Homes i dones tenen determinades tasques atorgades, assumeixen determinats rols i s’espera d’ells una determinada orientació sexual. Però la divisió social entre homes i dones no és l’única que existeix. Hi ha algunes societats que tenen altres segmentacions per gèneres: entre els indígenes de Nord-amèrica, al sud d’Àsia, a la Polinèsia o fins i tot als Balcans… Hi ha societats en què no hi ha un sol sexe establert per naixement, sinó que l’individu pot ser ubicat en categories diferents a la d’home o dona. Diuen que hi ha una societat de Sibèria que estableix set gèneres possibles, i que a les illes Cèlebes n’hi ha cinc.

Un dels casos més coneguts és el dels hijra del sud d’Àsia: són homes (i algun intersexe) que adopten papers femenins i que han estat reconeguts com un tercer sexe pels governs de l’Índia, el Pakistan, Nepal i Bangla Desh. Alguns fins i tot se sotmeten a un ritual de castració. Solen viure en comunitats i mantenen relacions amb homes que es consideren heterosexuals. Però davant la marginació que pateixen, molts acaben dedicant-se a la prostitució.

A diferents parts de la Polinèsia, a Samoa, a Tonga o fins i tot entre els maorís i els hawaians, hi ha un tercer gènere: els anomenats fa’afafine a Samoa, fakeleiti a Tonga, mahu a Hawai o akava’ine entre els maorí de les illes Cook. Es tracta de persones nascudes homes que es vesteixen com a dones, assumeixen treballs femenins i mantenen relacions sexuals amb homes que no pertanyen a aquest grup. Alguns investigadors apunten que molts dels membres del tercer gènere procedeixen de famílies on no hi ha noies i són empesos per les seves famílies a assumir aquest gènere, perquè supleixen la manca de mà d’obra femenina al grup familiar.

També entre diverses societats indígenes americanes s’hi troba l’existència de més de dos sexes. El cas més conegut és el dels berdaches en les societats indígenes de l’Amèrica del Nord. Els berdaches són persones nascudes com a homes però que adopten robes femenines i comportaments efeminats. Tenen un paper ritual de gran importància, justament perquè són considerats a tots els efectes com un tercer sexe, que pot fer de mitjancer entre homes i dones. Habitualment tenen relacions sexuals passives amb d’altres homes, i en alguns casos fins i tot poden casar-se amb homes. En algunes d’aquestes societats, és el xaman, mitjançant un ritual, qui decideix si un infant ha de ser o no berdache, quan aquest té uns 10 anys. A la majoria de societats indígenes americanes, no es pot abandonar l’status de berdache.

Una mica diferent és la situació dels muxe, entre els zapoteques del sud de Mèxic. Es calcula que entorn al 5 o 6 % de la població nascuda com a home en aquesta societat accedeix a la categoria de muxe, que és concebuda com un tercer gènere. Els muxe fan alguns treballs masculins i alguns femenins. Solen mantenir relacions sexuals amb homes, però també amb dones i fins i tot tenen l’opció de casar-se amb elles. És potser una de les societats on el tercer gènere té més marge d’eleccions en rols laborals i sexuals (això sí, aquest gènere és reservat només als nascuts homes).

  A Oman i a algunes parts de la Península Aràbiga hi ha els khanith, que són persones nascudes homes que assumeixen rols sexuals femenins i, a vegades, també alguns papers laborals femenins. Es comporten sovint com a dones però tenen noms masculins i la llei els considera homes. En qualsevol cas, tenen la possibilitat de redevenir homes en qualsevol moment de la seva vida.

A Turquia, fins a principis del segle XX, van existir els köcek: es tractava de nens que feien de ballarins i oferien serveis sexuals, especialment a la cort otomana. Eren reclutats, sovint per la força, entre col·lectius no musulmans (gitanos, jueus, armenis…). Vestien de dona, adoptaven comportaments femenins i mantenien relacions sexuals passives amb els homes que els contractaven (en un règim de semiesclavatge).

Al regne de Dahomey, a l’Àfrica Occidental, està documentat que els eunucs reials actuaven com a “dones del rei” i que les guerreres amazones assumien papers sexuals masculins i que fins i tot hi havia un cos de prostitutes al seu servei. A l’Àfrica Oriental, els “mudoko dako” són persones que han nascut com a homes, però que es sumen a un tercer sexe: assumeixen papers femenins i fins i tot poden arribar a casar-se amb homes. En la societats swahili hi ha una figura similar, els “mashoga”; aquests juguen un paper clau en determinats rituals.

Més a prop nostre, a Albània i a d’altres punts dels Balcans, hi havia les “verges jurades”: dones que feien vot de castedat i que a partir d’aquest moment podien vestir-se com a homes i assumir rols masculins: beure alcohol, fumar, parlar amb els homes i, fins i tot, ser cap de casa. En alguns casos, algunes dones optaven per aquesta solució per escapar als matrimonis forçats; en d’altres, eren obligades a aquesta opció per les seves famílies, si havien mort els homes vius de la seva branca. Diuen que encara queden unes dotzenes de “verges jurades” vives.

L’existència d’una divisió social en gèneres diferent de la imperant a Occident no implica, malgrat tot, que l’individu estigui lliure d’escollir entre rols i preferències sexuals. Generalment, l’individu ha de triar (o algú tria per ell) un gènere determinat, i a partir d’aquí s’ha de plegar per sempre a les normes que el regeixen. A més a més, a moltes societats només es reconeix la possibilitat que algú nascut biològicament home adopti un paper femení, però no a l’inrevés. A la fi, les opcions acaben essent bastant limitades i les funcions socials, laborals i sexuals de cada gènere, habitualment, estan rígidament establertes.