Festes d'arreu - 'Día de Muertos': la mort és... una festa!

És una celebració típicament mexicana, però la coneixen arreu del món. I és que el 'Día de Muertos' converteix la mort en una festa. I tot i que coincideix amb una celebració catòlica, enfonsa les seves arrels en les cultures precolombines. Sabeu qui és La Catrina?

Els dies 1 i 2 de novembre, coincidint amb les festivitats del Dia dels Difunts i el dia dedicat a Tots els Sants, els mexicans i mexicanes omplen els cementiris, aixequen altars a casa seva i es passegen per carrers i mercats plens de flors i de dolços en forma de calaveres i ossos. Potser en d'altres cultures la mort sigui un tabú, però aquí no només s'assumeix sinó que se celebra. És una festa que posa en contacte de manera temporal el món dels vius i el dels morts, que s'ha fet extremament popular arreu del planeta i que, de fet, és fruit del sincretisme religiós que va adoptar el catolicisme en arribar a  les terres americanes acabades de conquerir.

Les cultures precolombines instal·lades al Mèxic actual, de fet, no tenien una celebració dedicada als morts, sinó prop de sis que es repartien durant l'any. No és estranya aquesta fascinació per la mort, el fenomen més misteriós i inexplicable al qual ha de fer front la Humanitat. La força amb què se celebrava al Mèxic precolombí (la principal festivitat durava gairebé un mes) va fer que els colonitzadors catòlics s'esforcessin a recrear-la des d'una perspectiva religiosa, assimilant-la així amb les celebracions del Dia de Difunts i de Tots Sants. Cultures diverses com les mexica, la maia, la purépecha  i la totonaca, entre d'altres, organitzaven aquesta mena de celebracions. I també acostumaven a conservar com a trofeus els cranis dels vençuts.

El caràcter pluricultural i els diferents orígens ètnics dels mexicans han donat origen a celebracions diverses amb variants segons les àrees del país, però amb alguns elements característics comuns. A tot el país, aquests dies, es guarneixen les tombes dels difunts o bé es fan altars sobre les làpides. Si per alguna raó no hi ha cap tomba sobre la qual construir l'altar, aquest s'instal·la al domicili dels familiars. En tots els casos, es tracta de facilitar el retorn de les ànimes, per a la qual cosa es dipositen al terra pètals de la flor de cempasúchil (Tagetes erecta o clavell asteca), típica d'aquesta celebració, i es dipositen espelmes i  ofrenes en el camí entre la tomba del difunt i la casa dels seus familiars. A més, és costum preparar els plats més apreciats pels difunts, a més de fruita, figures de paper retallat i objectes de tota mena, i disposar-los a la tomba i/o a l'altar. El dia 1 de novembre es dedica a les ànimes dels infants desapareguts i el dia 2, als adults. En alguns punts del país, a més, es dediquen celebracions específiques en dies anteriors per aquells qui han mort a causa d'algun accident, recordant així d'alguna manera les tradicions precolombines, segons les quals les ànimes dels morts s'adreçaven a destinacions diverses segons el tipus de mort que haguessin tingut.

Sigui com sigui, arreu del país trobarem aquests dies, a les tombes, als altars dels domicilis privats i als mercats que omplen els carrers, dolços fets de sucre o xocolata amb la forma de les populars calaveres, a més de l'anomenat pa dels morts, un panet dolç en forma de calavera o d'ossos habitualment elaborat amb anís. I és que, sí, les calaveres són un símbol de la festa, en especial la que es coneix com "La Catrina". El personatge original mostra una calavera que llueix un vistós barret de plomes que recorda les modes europees de finals segle XIX. Va ser creada el 1873 pel gravador i caricaturista José Guadalupe Posada i feia referència als anomenats "garbanceros", nadius que sobrevivien venent cigrons però que renegaven dels seus orígens, fingint tenir sang europea. D'aquí que la "calavera garbancera", com se la coneixia originalment, critiqués uns mexicans pobres que estaven tan prims que semblaven esquelets però que fingien, com si portessin un barret de plomes, una inexistent connexió amb el continent europeu. Va ser el pintor Diego Rivera qui va convertir el personatge en una "catrina", una imitació dels aristòcrates del segle XIX convertit en calavera. Apareix als quadres de l'artista retratada com un personatge més al costat d'altres personatges coneguts de la història mexicana.

Un altre tipus de "calaveres" típiques d'aquests dies són les anomenades "calaveritas", uns versos satírics en forma d'epitafis que es dediquen a homes i dones de la vida real (moltes vegades personatges coneguts) sobre els qui sovint es parla com si ja estiguessin morts.

Són algunes de les moltes cares d'una festa d'una riquesa etnològica poc comú. No és estrany que el Día de Muertos fos proclamat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l'any 2003.