Festes d'arreu - Les Fires de sant Narcís

És festa grossa a Girona, que pels volts del 29 d’octubre, celebra la festivitat de sant Narcís, el seu patró. Ho fa amb unes Fires que, ja amb el seu nom, ens parlen de l’origen comercial d’aquesta tradició. Cada any, les Fires de sant Narcís atrauen a milers de gironins però, també, a molts visitants... i algunes mosques.

Paga la pena acostar-se aquests dies a Girona  (enguany del 26 d'octubre al 4 de novembre), perquè la ciutat bull d’activitat. És el moment en què la tardor ja s’acaba i l’hivern comença a mostrar la seva cara més freda. Aquest fet és important per dues raons: d’una banda, les mosques es fan especialment presents en aquest moment de l’any i, de l’altra, aquest és el temps de major activitat per als comerciants. Totes dues coses tenen molt a veure, com veureu, amb sant Narcís i amb les fires que se celebren aquests dies a Girona.

De fet, la història del patró de Girona pertany més al camp de la llegenda que al de la realitat històrica, cosa que no ha impedit que se’l veneri a la ciutat des del segle X o XI. Sant Narcís hauria nascut a Girona, fill d’una família noble i hauria estat nomenat bisbe dels gironins pels primers cristians de la ciutat. Vivia, diu la tradició, a l’actual carrer de les Mosques, d’on es diu que va haver de sortir saltant per la finestra i deixant al terra una petjada (en posició invertida per despistar els perseguidors infidels) que encara es conserva: és la petjada de sant Narcís. Les persecucions contra els cristians haurien propiciat que el sant es traslladés a Alemanya, d’on va tornar anys més tard, novament com a bisbe gironí. Cap al segle IV després de Crist, diu la tradició, va ser assassinat per un grup de pagans.

La trobada del cos suposadament incorrupte cap al segle X i, especialment, un miracle registrat el segle XIII, van acabar d’estendre la fama de sant Narcís. I és que sembla que, en entrar a la ciutat el 1285, les tropes franceses haurien profanat el sepulcre del sant. Explica la llegenda que, en trencar la llosa que cobria el sepulcre (o, de manera espontània, segons d’altres versions), en va sortir una enorme quantitat de mosques, tantes que haurien causat amb les seves picades i les malalties que propagaven la mort fulminant de cavalls i soldats. Ja al segle XVI, la ciutat es va encomanar al sant per demanar protecció contra una epidèmia de pesta. La protecció va ser efectiva i des d’aleshores, es va començar a organitzar una processó cada 29 d’octubre. Avui, al sant encara se’l fa responsable de “la fredorada de sant Narcís”, que acaba cada any amb tota la població de mosques de la ciutat.

Sí, el final de la tardor marca la fi de la presència de les molestes mosques, però no només això. De fet, a finals d’octubre és el moment d’aplegar provisions i omplir el rebost de cara a l’hivern, el moment en què les bèsties comencen a criar i el temps de reparar o renovar les eines del camp... Per fer totes aquestes coses, fa segles no hi havia gaires alternatives més que.. anar a una fira. A Girona se’n feien unes quantes de repartides durant l’any, però totes es van anar ajuntant en una de sola que coincidia amb la processó de sant Narcís, que també portava a la ciutat visitants d’altres terres. Com que calia evitar que els comerciants i gent del camp que venien a la Fira s’hostatgessin als pobles veïns, es van començar a organitzar a la ciutat festes cada cop més lluïdes, amb atraccions i diversions que eren tot un reclam per als nouvinguts.

És així com una fira (o més ben dit, unes fires) amb finalitats comercials van acabar convertides en una festa. Avui, segueix sent tan popular o més que en els seus inicis i inclou tant concerts i diversions d’allò més actuals com una intensa activitat tradicional. Qui passi aquests dies per Girona podrà gaudir de propostes que van d’una cercavila de gegants especialment popular, a una ballada de sardanes, una diada castellera o un correfoc. També, com a les Festes de Primavera, es penja entre dos balconades del carrer de l’Argenteria el Tarlà, un ninot que es fa girar, protagonitzant unes giragonses i acrobàcies que diverteixen el públic. Gegants i capgrossos són uns altres protagonistes d’una festa que, habitualment, s’acaba amb un gran desplegament pirotècnic en forma de castell de focs.

Les Fires de sant Narcís, però, inclouen també una fira que recorda els orígens de la festa. Qui la vulgui veure, haurà d’anar a la Devesa, una zona verda de Girona que aquests dies acull tot d’atraccions (cavallets, muntanyes russes, autos de xoc...) però, també, una històrica Fira de Mostres on, com passava en els vells temps, se segueixen mostrant avui les principals novetats del món agrícola, industrial i comercial.

La festa, però, no té sentit al segle XXI sense música, d’aquí que la zona de la ciutat coneguda com el passeig de La Copa s’ompli per sant Narcís de barraques i de concerts gratuïts amb músiques de tota mena (incloent un concurs de bandes emergents), complement perfecte de l’Envelat, un espai tradicional on les orquestres conviden els gironins i gironines a participar en un ball dels de tota la vida.