Festes d'arreu - La Festa Major de Gràcia

Potser sembla una tradició de les més antigues, però de fet va néixer al segle XIX. Ens referim a la Festa Major de Gràcia, una tradició especialment popular al conjunt de la ciutat que té molt a veure amb les transformacions que ha experimentat aquesta zona de Barcelona.

La Festa Major de Gràcia és la cita festiva per excel·lència del mes d’agost, un mes habitualment letàrgic fins al moment que la música en viu, els guarnits als carrers i les mil i una activitats de la festa omplen els carrers i places del barri. És el moment en què els graciencs, però també barcelonins i visitants d’arreu, ocupen el carrer, que es transforma i es converteix en territori festiu com passa en tantes festes populars que van de les Falles de València a les festes de sant Antoni a Lisboa.

L’escenari de la festa és Gràcia, un barri que va ser agregat a Barcelona el 1897 però que existia des del segle XVII, nascuda al voltant d’algunes masies de la zona i de l’esglèsia i convent de Nostra Senyora de Gràcia i Sant Josep (actualment coneguda com Els Josepets, a la plaça de Lesseps). Era una petita població totalment agrícola que a finals del segle XIX va començar a créixer de manera espectacular, gràcies a l’arribada al municipi de tot d’artesans i petits comerciants. Si el 1828 Gràcia tenia amb prou feines uns 3.000 veïns, el 1875 ja hi vivien prop de 62.000.

Amb el canvi d’estructura demogràfica, la població va modificar també el seu patronatge. I si originalment, com a població agrícola, celebrava la seva festivitat per sant Isidre, el mes de maig, aviat va començar a fer festa el mes d’agost. Hi ha una certa confusió al respecte ja que hi ha historiadors que defensen que la vila estava sota la protecció de sant Roc i d’altres que aposten per la Mare de Déu d’Agost que, finalment, és la que s’ha acabat imposant, tot i que durant la festa encara hi hagi moments dedicats al primer.

De fet, el primer esment de la festa és el 1817, quan s’explica que es va celebrar a la masia de Can Trilla (que encara existeix a la plaça del mateix nom, en ple carrer Gran de Gràcia), un aplec en honor a la Verge d’Agost. L’aplec prenia com a escenari la masia de Can Trilla perquè el lloc on se celebrava habitualment, el Convent de Jesús (a la cantonada de l’actual passeig de Gràcia amb el carrer d’Aragó) havia estat destruït el 1813 durant la Guerra del Francès.

La data constitueix la primera notícia d’una festa que, a poc a poc, es va anar transformant. Perquè en aquella població plena d’artesans, menestrals i petits comerciants, les noves entitats (des d’ateneus a associacions de ball)  creades per aquests veïns es van anar implicant en la celebració. I així la festa va anar perdent el seu caràcter religiós per convertir-se en una cita de caràcter popular. No hi faltaven els jocs de sortija i d’altres entreteniments tradicionals com ara cucanyes, titelles o jocs de trencar l’olla. Ni tampoc unes actuacions musicals que van acabar per deixar pas als tradicionals envelats, que tan populars eren a principis del segle XX i que Mercè Rodoreda retrata tan vivament a La plaça del Diamant.

Sí, a finals del segle XIX ja hi havia alguns comerços que es guarnien especialment per a la festa, tot i que els guarnits de carrers no es popularitzarien completament fins als anys 20 del segle XX. De fet, va ser just abans de la Guerra Civil que es va instituir un concurs de cartells de Festa Major i que es va crear la primera federació que aplegava els organitzadors de la festa.

La Guerra, és clar, va suposar una interrupció en les activitats festives. Es van reprendre  un cop acabat el conflicte bèl·lic. Potser es feia en rigorós castellà durant els primers anys, però era una festa i, per tant, constituïa un espai de llibertat on els veïns i veïnes escapaven (o criticaven de manera indirecta) l’ambient gris que va caracteritzar els anys del franquisme.

La festa va viure un moment baix a finals dels anys 70, quan gairebé semblava que era a punt de perdre’s la tradició del guarnit de carrers, però l’arribada de la democràcia va concedir un paper renovat a les associacions i organitzacions de veïns i veïnes, que van aconseguir tornar a fer de la festa una referència per a tota la ciutat. Aquest passat 2017, la Festa Major de Gràcia va celebrar els seus 200 anys de vida amb una salut envejable. Avui són molts els carrers guarnits i, si els envelats ja no s’estilen, no falten els jocs tradicionals ni els concerts dels estils més diversos que van de les clàssiques orquestres de ball als grups més moderns de l’escena independent barcelonina.