Festes d'arreu - El 'Zogo de l’Oca in Piazza' i la 'Fiera de l'Oca' de Mirano

Si us agraden els jocs de taula en general i el joc de l'oca en particular, us interessarà saber com se celebra cada novembre la diada de sant Martí en una localitat del Vèneto italià: amb una fira que és tot un viatge en el temps i amb una recreació a escala humana d'un dels jocs més populars del món.

Tot passa a Mirano, una localitat de prop de 25.000 habitants, situada entre Venècia i Pàdua, a la plana del Vèneto, que celebra amb especial alegria i intensitat la diada de sant Martí, l'11 de novembre. Dediquen dos dies de festa (enguany, els dies 10 i 11) a recrear l'ambient d'una població de principis del segle XX i a portar a la realitat, amb figurants humans, un joc que tots hem practicat mil vegades al voltant d'una taula: el joc de l'oca.

I és que a Itàlia hi ha una dita: "Chi no magna l’oca a San Martin no fa el beco de un quatrin", que, traduït lliurement, vindria a dir "Qui per sant Martí no menja oca, ni un ral no toca". No, no és casual la connexió entre la festivitat de sant Martí i les oques, ja que el moment en què se celebra la diada del sant marca la fi de les feines agrícoles i el moment en què els camperols i grangers sacrificaven i es menjaven unes oques que, en aquell moment de l'any, estaven especialment grasses.

Va ser per tal de retornar el protagonisme a aquelles oques que es consumien per sant Martí que una associació local, Pro Loco Mirano, va decidir a final dels anys 90 del segle passat recrear el conegut joc de l'oca. Aquest entreteniment té uns orígens força antics, tot i que una mica foscos. Hi ha qui pensa que els antics xinesos el practicaven ja, d'altres que afirmen haver trobat taulers de pedra de l'època grega clàssica que eren clars precedents del joc... El que és segur, però, és que s'esmentava el joc de l'oca cap el 1580, en l'època dels Medici, i que l'any 1640, a la propera Venècia, Carlo Coriolani editava "el nou i encisador joc de l'oca", el  primer tauler del joc de l'oca conegut, que precisament mostrava el dibuix d'una família reunida al voltant d'una taula amb una gran oca cuinada al centre.

Com reivindicar un joc amb les arrels a la zona i convertir-lo en una gran festa, una nova tradició capaç d'atraure milers i milers de visitants cada any? Doncs aprofitant la forma ovalada de la plaça Major de la localitat i convertint-la.... en un tauler gegant. Un artista del Vèneto, Carlo Preti, va rebre l'encàrrec de redissenyar i imaginar una nova versió del joc de l'oca que s'hauria de convertir en "Il Zogo dell'Oca di Mirano". Un total de 63 caselles de dos metres per dos i uns 80 centímetres d'alçada es disposen per tota la plaça, on es llancen uns daus gegants i per on evolucionen unes fitxes humanes. La competició enfronta la localitat de Mirano amb les poblacions veïnes de Scaltenigo, Vetrego, Campocroce, Ballò i Zianigo. Els participants, amb vestits de principis del segle XX, van fent front a proves diverses segons les caselles on cauen, en un enfrontament lúdic on tothom s'ho passa la mar de bé.

La cita principal, és a dir, la representació del joc de l'oca, va acompanyada d'una Fira de l'Oca que transporta la població als voltants de l'any 1900. I és que la plaça queda convertida en un espai propi de la Belle Époque pel qual es passegen servents i senyors, venedors de diaris, lladres, artesans... Els comerços es transformen en parades de fusta, tot s'omple de cartells i avisos d'altres temps i... l'oca és la protagonista absoluta. I és que la celebració de sant Martí és una excusa ideal per revisar el receptari tradicional: rissottos, ravioli i d'altres tipus de pasta, embotits... Tot, fins i tot els humils entrepans de salsitxa que se serveixen amb una copa de vi, estan fets d'oca.

No falten a la cita gastronòmica els dolços tradicionals i, concretament, l'anomenat dolç de sant Martí, una especialitat de la zona de Venècia. Són pastissos guarnits amb sucre i amb diversos tipus d'ornaments dolços que habitualment tenen la forma del sant muntat a cavall, però que tenen també versions pròpies creades pels mateixos miranesos.