Fetes d'arreu - Sant Domènech i el ritus del càntir nou d'Argentona

Segur que més d'un cop heu estat a la molt popular Fira del Càntir d'Argentona, un esdeveniment que, actualment, se celebra al juliol però que va néixer coincidint amb la Festa Major de la localitat, que se celebra el 4 d'agost, diada de sant Domènec. Però, què té a veure sant Domènec amb els càntirs?

La Fira del Càntir va ser traslladada al mes de juliol l'any 2015 (enguany s'ha celebrat del 6 al 8 de juliol) per tal d'atorgar-li personalitat pròpia i separar-la del context de la Festa Major. Les dates noves, a més, fan possible l'assistència d'un nombre més gran de persones, que passen per la localitat per veure terrissaires locals, de tota Catalunya, de l'Estat i fins i tot de l'estranger, però també per comprar el Càntir de l'any que es produeix en cada edició i que molts col·leccionen.

Ara bé, la Fira se celebrava originalment el 4 d'agost, coincidint amb la diada de sant Domènec. L'origen d'aquesta tradició es remunta, pel que es diu, al segle XVII, quan la localitat es va veure afectada per un dels últims brots de pesta que es van viure a Catalunya.

Espantats pel perill que corrien, els veïns i veïnes d'Argentona es van encomanar a sant Domènec, que estava considerat com un protector de les aigües. I és que en aquell moment, en què no es coneixien exactament les causes de la terrible malaltia, es creia que  es transmetia per l'aigua. D'aquí que, en invocar sant Domènec i veure retrocedir la plaga, els habitants d'Argentona decidissin nomenar-lo patró de la vila i establir un ritual.

Era una mena de vot del poble, segons el qual es demanava la protecció del sant i, a canvi, cada any es feia una benedicció ritual de les aigües de la Font de sant Domènec d'Argentona.

Es creia que aquelles aigües, un cop beneïdes (i amb un rajolí d'anís), tenien propietats remeieres... sempre i quan l'aigua fos dipositada en un càntir nou de trinca. D'aquí que els terrissaires comencessin a produir càntirs nous que venien el dia de sant Domènec i que els habitants del poble compraven cada any, independentment de si a casa en tenien pocs o molts, ja que l'aigua de sant Domènec s'havia de conservar obligatòriament en un càntir nou per tal que mantingués les seves propietats.

Sí, potser amb el pas del temps la tradició de la fira es va anar perdent i, durant el segle XIX, sembla que va desaparèixer en algun moment. Ara bé, els anys 50 del segle XX la Fira es va recuperar i, com dèiem, fa poc va canviar de dates i va obtenir personalitat pròpia.

La tradició, però, és més rica i tot que tot això. La festa de sant Domènec inclou actes de tota mena durant prop d'una setmana, tot i que els principals són el dia 4 d'agost, diada del sant. Aquell dia, se celebra una processó sorollosa que recull les autoritats i tots els Domènecs del poble i els condueix fins a l'esglèsia, on l'alcalde encén un ciri que representa la renovació del compromís del poble amb el sant.

Després, es fa la Xarbotada, una desfilada encapçalada per dos capgrossos que duen un pal llarg amb un càntir, al broc del qual es col·loca una bengala que simula el xarboteig de l'aigua. Aquesta processó arriba fins a la font de sant Domènec, on el capellà del poble beneeix les aigües, omple el primer càntir i, després de fer el primer glop, el fa circular entre els assistents.

Al voltant d'aquestes celebracions religioses hi ha tot de tradicions populars que van des de concursos i activitats per a la canalla relacionades amb els càntirs i la terrissa, fins a l'activitat reina de la festa: l'Aixecada de càntirs. Se celebra en categories masculina i femenina i consisteix a anar aixecant un seguit de càntirs disposats en filera que són, cada cop més grossos. Si el primer no pesa més de cinc quilos, l'últim pot pesar-ne perfectament dos-cents. Tot un espectacle d'arrel tradicional que paga la pena veure.