Festes d'arreu: Sant Martí

Sant Martí: arcs, cavalls i un estiuet

Sant MartíTé el seu propi arc, la seva festa converteix el final de la tardor en un període estival i és patró de la cavalleria i les bèsties de peu rodó. L'11 de novembre se celebra Sant Martí, en record d'un sant força venerat a França i amb molt de predicament, també, a Catalunya.

Al barri de Sant Martí de Provençals, al parc de Sant Martí de Barcelona, encara es conserva un nucli antic amb algunes masies situades al voltant d'una església. És un oasi de pau enmig de la ciutat que ens fa pensar en la petita capella que, el segle XI, va donar origen a tot plegat. A la segona meitat del segle XV es va construir el temple, que va cremar el 1936 per ser reconstruït més tard. Durant molts anys, la porta d'aquesta església va estar plena de ferradures clavades a la fusta, un fet que no és gens estrany en els temples dedicats a Sant Martí. Encara es pot comprovar visitant l'església de Sant Martí d'Arenys de Munt, on es conserven les portes originals amb les ferradures clavades. Hi ha qui creu que el costum de clavar a la porta de l'església les ferradures de les bèsties de peu rodó (que habitualment es renoven o canvien a primers de novembre) constitueix una mena d'exvot en agraïment per la recuperació d'algun animal malalt. Joan Amades explica que el dia de Sant Martí era festa per als ferradors, que de cap manera treballaven aquell dia. I també que els professionals de la ferradura en regalaven una de cada quatre quan ferraven un cavall els dies anteriors a la festa del sant. També s'explica que, entre les ferradures que es clavaven a la porta d'una església dedicada a Sant Martí, una es tornava d'or, cosa que indicava la fortuna que obtindria posteriorment el propietari del cavall o la bèstia de peu rodó en qüestió.

Amb un nom que fa referència al déu de la guerra dels romans, Mart, el sant hauria nascut a la Pannònia (Romania-Hongria) al segle IV i, vivint a l'actual territori italià, hauria entrat en contacte amb el cristianisme i hauria entrat a formar part de l'exèrcit. Durant aquesta etapa, explica la tradició, es va trobar un captaire mig mort de fred, al qual hauria donat aliments i la meitat de la seva capa en nom de Jesucrist. En aquell moment, s'hauria obert el cel i hauria aparegut un raig de sol amb la forma acolorida de l'Arc de Sant Martí. La temperatura va pujar amb l'aparició del sol, d'aquí que es parli de l'Estiuet de Sant Martí, fenomen meteorològic que, cada any, aporta un últim moment de calidesa abans de l'inici de l'hivern. Retirat de la vida militar, Sant Martí hauria estat nomenat bisbe de la ciutat francesa de Tours, d'aquí que se'l conegui com a Sant Martí de Tours, localitat on va morir a finals del segle IV. Va ser el primer sant en obtenir aquesta consideració sense haver passat pel martiri i de seguida, vist el seu historial com a cavaller militar, va ser conegut com a patró de la cavalleria.

El culte al sant es va estendre ràpidament per Catalunya on, començant per l'abadia de Sant Martí del Canigó, a la Catalunya francesa, van començar a aparèixer capelles i temples dedicats al sant. La seva festa coincideix amb la tardor i, per tant, amb el moment de proveir el rebost. Per Sant Martí, doncs, els pagesos fan la matança del porc en una celebració que, tot i el seu caràcter sanguinari, serveix per aplegar amics i família en una gran festa.

Sant Martí és encara avui patró de moltes localitats catalanes i empara moltes celebracions tradicionals, entre les quals la Fira de Sant Martí de Puig-reig (Berguedà); la Festa Major d'Hivern de Calonge, durant la qual se celebra l'arribada del primer vi de l'any; l'Aplec de Sant Martí de Santa Pau (La Garrotxa); la Festa Major del Clot i el Camp de l'Arpa, a Barcelona; o la Festa de Tardor de Cerdanyola del Vallès.