L’aigua en les tradicions religioses i espirituals
El Dia Mundial de l’Aigua va ser declarat per resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides el 22 de març de l’any 1993.
El Dia Mundial de l’Aigua (World Water Day) se celebra cada 22 de març per recordar la importància d’aquest líquid essencial i centrar l’atenció en la importància de l’aigua i la defensa de la gestió sostenible dels recursos d’aigua dolça. La manera com valorem l’aigua determina com es comparteix i es gestiona. El valor de l’aigua és molt més que un tema econòmic: l’aigua té un valor immens i complex per a la cultura, la salut, l’economia, etc. i, evidentment, per a les tradicions religioses i espirituals.
L’aigua és un element essencial per a la vida i té una certa connotació sagrada. Els nou primers mesos de la nostra existència transcorren immersos en l’aigua, dues terceres parts del cos humà són aigua, necessitem l’aigua per sadollar la set, per rentar-nos i refrescar-nos, per preparar els aliments, etc.
L’aigua és quelcom sagrat que ens regala la natura, sense aigua no és possible la vida. Per al pensament antic, l’aigua era un dels quatre elements constitutius de la realitat còsmica: aire, aigua, terra i foc. L’aigua és una part principal i un fonament vital en totes les cultures i totes les religions. En la cultura oriental l’aigua és considerada matèria primera: “Tot és aigua”, diuen els textos hindús. L’aigua neteja i purifica el cos, la qual cosa li dona un estatus simbòlic i fins i tot sagrat en alguns casos i la converteix en element clau en diversos cultes i cerimònies religioses.
Pràcticament totes les religions tenen un ús de l’aigua en sentit ritual. L’aigua pertany al patrimoni simbòlic de totes les cultures i les religions. Arreu del planeta, l’ésser humà projecta sobre l’aigua la realització de les seves esperances i temors, la promesa de la vida i l’amenaça de la mort. L’aigua carrega tot això; sequeres i inundacions són senyals de la dificultat de controlar el poder de l’aigua. L’aigua espiritual mai no és neutra ni passiva. Es considera que aquesta aigua té el poder i la capacitat de transformar el món, redimir els pecats i santificar. L’aigua elimina la contaminació i purifica tant en sentit físic com simbòlic. L’aigua és una substància viva i espiritual que actua com a mediadora entre els éssers humans i els déus.
Sovint, l’aigua és percebuda en les religions com un déu, una deessa o una entitat divina. Els rius, la pluja, els estanys, els llacs, les glaceres, les pedregades o la neu són algunes de les formes que pot adoptar l’aigua en interpretar-se i incorporar-se a les esferes culturals, religioses i espirituals. En la majoria de les religions, l’aigua com a do sagrat té un significat de purificació, renovació, alliberament, fertilitat i abundància. L’element de l’aigua és present, santificant, sacralitzant, interioritzant credos i cultures ancestrals. Des de les grans religions orientals, que veuen en l’aigua l’origen de tot el que existeix, passant per les religions naturals de tipus cosmobiològic, en què l’aigua és transmissora i expressió de vida, fins a l’islam, que considera l’aigua que cau del cel com a símbol diví i en què el mateix home ha estat creat d’una figura fluent, i també fins a la tradició bíblica, en què l’aigua és criatura i do de Déu i, alhora, és present en tota la creació com a element constituent de vida. Com es pot veure, les diferents religions i espiritualitats han fet i fan un ús abundant de l’aigua amb interpretacions i aplicacions bastant similars entorn del doble significat de la mort i la vida. Sovint l’aigua representa la frontera entre aquest món i el més enllà.
En el cristianisme, l’aigua, per exemple, és indissociable del baptisme; en l’hinduisme, l’aigua té una connotació de purificació espiritual, per exemple, en els banys sagrats al riu Ganges; en el judaisme, la neteja ritual amb aigua permet restaurar o conservar un estat de puresa, per exemple, en l’ús del micvé (bany ritual); en l’islam, l’aigua té una funció purificadora, per exemple, amb les ablucions abans de les oracions diàries; en el budisme, l’aigua s’utilitza en els funerals, abocant aigua en un recipient davant dels monjos i el cos del difunt fins que desborda, recitant “com les pluges omplen els rius i flueixen cap a l’oceà, de la mateixa manera assoleix allò lliurat el difunt”.
L’aigua és necessària i imprescindible per a la vida, i moltes tradicions culturals, religioses i espirituals preguen i fan rituals per a la vinguda de pluja quan hi ha períodes llargs de sequera: per exemple, en el cristianisme es fan processons amb imatges de sants i oracions, o rogatives pro pluvia; en l’hinduisme hi ha un ritual al déu Indra (déu de l’atmosfera i el cel visible); des de l’antic Egipte i en religions indígenes del continent americà es fa el ritual de la dansa de la pluja; i en l’islam hi ha una pregària concreta per demanar la vinguda de la pluja, la pregària (salât) de l’istisqâ’, que es porta a terme a primera hora del matí i fora de la mesquita per demanar a Déu que enviï la pluja.
Cada any el Dia Mundial de l’Aigua se centra en una temàtica. Aquest 2024 és “Leveraging water for peace”, és a dir, aprofitar l’aigua per la pau.