Entre el 2 de novembre de 2011 i el 5 de novembre de 2012 s’han realitzat la segona fase dels treballs arqueològics subsidiaris de l’obra del nou aparcament soterrani i urbanització de la plaça de la Gardunya (Ciutat Vella), sota la direcció dels arqueòlegs Albert Velasco i Jose Blasco (CONATUS. Arqueología y Gestión del Patrimonio Cultural, SL). L’espai intervingut en aquesta segona fase han estat 950 m², els quals han permès documentar una gran conjunt de restes arqueològiques compreses entre el Bronze Antic i l’actualitat.

D’època prehistòrica s’ha documentat una necròpolis del Bronze Antic (2.000-1.800 aC.), en concret cinc foses amb inhumacions col·lectives. Les foses 1 i 2 es tractarien de dos hipogeus amb sengles cambres funeràries, els quals es trobaven molt malmesos per construccions posteriors, i presentaven 8 i 4 inhumats, respectivament, i sense cap element d’aixovar.

La fosa 3 es correspon una fosa simple que contenia dos individus en posició primària, i fins a cinc individus desplaçats al fons de l’espai funerari, juntament amb un petit vas ceràmic.

La fosa 4 és un hipogeu amb doble cambra funerària i un pou d’accés. La cambra nord contenia fins a 36 individus acompanyats d’un aixovar amb 57 botons amb perforació en V i quatre fragments ceràmics. La cambra sud presentava dos nivells d’enterraments superposats, amb un número mínim total d’individus de 11, a més de localitzar restes de fragments lítics treballats, vasos ceràmics i fins a 62 botons amb perforació en V.

Finalment la fosa 5 es correspondria a un enterrament col·lectiu infantil amb un número mínim de 9 individus, acompanyat per vasos ceràmics i restes de fauna. Aquesta tomba es relacionaria amb una estructura de combustió.

D’època romana s’han documentat 4 sitges de grans dimensions –amb uns volums compresos entre els 15.000 i 25.000 litres-, que estarien relacionades amb les restes que es van localitzar durant la primera fase, en concret un espai d’hàbitat, un forn, cinc sepultures i un conjunt de rases relacionades amb l’activitat agrícola, a més d’un tram de la via romana que transcorria pel carrer Hospital. Aquestes quatre sitges es trobaven escapçades per la trama urbana del segle XIV. Tres d’aquestes sitges es trobaven amortitzades entre els segles II-I aC, possiblement relacionades amb el moment de la fundació de la colònia romana, mentre que la darrera fou abandonada en els segles I-II dC. Per les seves dimensions aquestes sitges s’interpretarien com a grans magatzems de gra destinats al comerç, i no pas per a l’ús propi.

Les restes constructives d’època medieval (S. XIII-XIV) documentades durant aquesta segona fase presentaven un greu arrasament motivat per la construcció del convent de Santa Maria de Jerusalem (1462), el qual també aprofitava part d’aquestes estructures medievals. Aquestes traces de trama urbana estarien relacionades  amb la reorganització  de l’espai durant el segle XIII i XIV a partir del creixement urbanístic del Raval, culminat amb la construcció  de la muralla del segle XIV que encerclava i protegia el barri.  Paral·lelament també s’han documentat un conjunt de sitges  d’ús domèstic, amortitzades al segle XIII.

Finalment s’han documentat diferents àmbits i espais del Convent de Santa Maria de Jerusalem, que restaren en funcionament fins la seva destrucció entre els anys 1885 i 1888. En concret s’ha documentat el seu hort (676 m2), el mur septentrional de tancament del convent, i tres estances. Dins de l’hort (S. XVII-XIX) es van documentar fins a trenta rases agrícoles i forats de pal relacionats amb una tanca. Previ a l’hort, durant el segle XV i XVI es constata la presència d’una habitació amb un dipòsit i un conjunt de canalitzacions, que permetria relacionar-la amb un safareig.