Intervencions finalitzades

Darreres troballes arqueològiques a la plaça de la Gardunya

Ciutat Vella | Data d'inici: 02-11-2011 | Data de finalització: 05-11-2012

Noves troballes del Bronze Antic i d’època romana a la segona fase dels treballs arqueològics de la Plaça de la Gardunya (Ciutat Vella)

30 agost, 2013 | fa 10 anys | 9.193 visites

Entre el 2 de novembre de 2011 i el 5 de novembre de 2012 s’han realitzat la segona fase dels treballs arqueològics subsidiaris de l’obra del nou aparcament soterrani i urbanització de la plaça de la Gardunya (Ciutat Vella), sota la direcció dels arqueòlegs Albert Velasco i Jose Blasco (CONATUS. Arqueología y Gestión del Patrimonio Cultural, SL). L’espai intervingut en aquesta segona fase han estat 950 m2, els quals han permès documentar una gran conjunt de restes arqueològiques compreses entre el Bronze Antic i l’actualitat.

D’època prehistòrica s’ha documentat una necròpolis del Bronze Antic (2.000-1.800 aC.), en concret cinc foses amb inhumacions col·lectives. Les foses 1 i 2 es tractarien de dos hipogeus amb sengles cambres funeràries, els quals es trobaven molt malmesos per construccions posteriors, i presentaven 8 i 4 inhumats, respectivament, i sense cap element d’aixovar.

La fosa 3 es correspon una fosa simple que contenia dos individus en posició primària, i fins a cinc individus desplaçats al fons de l’espai funerari, juntament amb un petit vas ceràmic.

La fosa 4 és un hipogeu amb doble cambra funerària i un pou d’accés. La cambra nord contenia fins a 36 individus acompanyats d’un aixovar amb 57 botons amb perforació en V i quatre fragments ceràmics. La cambra sud presentava dos nivells d’enterraments superposats, amb un número mínim total d’individus de 11, a més de localitzar restes de fragments lítics treballats, vasos ceràmics i fins a 62 botons amb perforació en V.

Finalment la fosa 5 es correspondria a un enterrament col·lectiu infantil amb un número mínim de 9 individus, acompanyat per vasos ceràmics i restes de fauna. Aquesta tomba es relacionaria amb una estructura de combustió.

D’època romana s’han documentat 4 sitges de grans dimensions –amb uns volums compresos entre els 15.000 i 25.000 litres-, que estarien relacionades amb les restes que es van localitzar durant la primera fase, en concret un espai d’hàbitat, un forn, cinc sepultures i un conjunt de rases relacionades amb l’activitat agrícola, a més d’un tram de la via romana que transcorria pel carrer Hospital. Aquestes quatre sitges es trobaven escapçades per la trama urbana del segle XIV. Tres d’aquestes sitges es trobaven amortitzades entre els segles II-I aC, possiblement relacionades amb el moment de la fundació de la colònia romana, mentre que la darrera fou abandonada en els segles I-II dC. Per les seves dimensions aquestes sitges s’interpretarien com a grans magatzems de gra destinats al comerç, i no pas per a l’ús propi.

Les restes constructives d’època medieval (S. XIII-XIV) documentades durant aquesta segona fase presentaven un greu arrasament motivat per la construcció del convent de Santa Maria de Jerusalem (1462), el qual també aprofitava part d’aquestes estructures medievals. Aquestes traces de trama urbana estarien relacionades  amb la reorganització  de l’espai durant el segle XIII i XIV a partir del creixement urbanístic del Raval, culminat amb la construcció  de la muralla del segle XIV que encerclava i protegia el barri.  Paral·lelament també s’han documentat un conjunt de sitges  d’ús domèstic, amortitzades al segle XIII.

Finalment s’han documentat diferents àmbits i espais del Convent de Santa Maria de Jerusalem, que restaren en funcionament fins la seva destrucció entre els anys 1885 i 1888. En concret s’ha documentat el seu hort (676 m2), el mur septentrional de tancament del convent, i tres estances. Dins de l’hort (S. XVII-XIX) es van documentar fins a trenta rases agrícoles i forats de pal relacionats amb una tanca. Previ a l’hort, durant el segle XV i XVI es constata la presència d’una habitació amb un dipòsit i un conjunt de canalitzacions, que permetria relacionar-la amb un safareig.

Compartiu l'article

  • Google +
  • Plaça de la Gardunya

    Unitat funerària 2 del Bronze Antic. Foto: Ivan Piredda

  • Plaça de la Gardunya

    Unitat funerària 3 del Bronze Antic. Foto: Albert Velasco

  • Plaça de la Gardunya

    Unitat funerària 4 del Bronze Antic. Foto: Ivan Piredda

  • Plaça de la Gardunya

    Habitació relacionada amb l'aigua del Convent de Santa Maria de Jerusalem. Foto: Sergio Delgado

Plaça de la Gardunya Ciutat Vella

EL treball en dades

         
Direcció / Organització
Albert Velasco ( CONATUS. Arqueología y Gestión del Patrimonio Cultural, SL )
Jose Blasco ( CONATUS. Arqueología y Gestión del Patrimonio Cultural, SL )
Motiu
Construcció d’un nou aparcament soterrani i urbanització de la Plaça de la Gardunya
Cronologia de les troballes
Neolític-bronze
Roma i Antiguitat Tardana
Medieval
Moderna
Tipologia de les troballes
Hàbitat
Àrea productiva (comercial, agrícola, industrial, altres)
Obra religiosa o de culte
Món funerari
Codi d'intervenció
089/10
Bibliografia relacionada
AAVV. 2009. “El nucli ibèric de Montuïc. Les sitges de Magòria o de port. Barcelona”, Quarhis, época II, núm. 5, pp 14-85.
RIBA, A.; COLOMBO,F. 2009. “Barcelona: La Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geologia urbana”, Institut d’Estudis Catalans, Reial Acadèmia de Ciència i Arts de Barcelona, Barcelona
VELASCO , A., “Plaça de la Gardunya”, Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2012, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, en premsa
Documents adjunts
Web:
VELASCO , A., “Plaça de la Gardunya”, Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2011, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2012, pàg. 68-70
Links relacionats
Carta Arqueològica de Barcelona. Fitxa Plaça de la Gardunya. Codi 278/05
Carta Arqueològica de Barcelona. Fitxa Plaça de la Gardunya. Codi 130/08