Entre el 10 d’abril i el 26 d’octubre de 2012, i sota la direcció d’Oscar de Castro i Esteve Nadal (Actium Patrimoni Cultural SL), es van realitzar els treballs arqueològics subsidiaris del projecte de rehabilitació del Pavelló de l’Administració de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona (HSCSP). Durant aquests treballs es van documentar restes corresponents a dos moments històrics diferents.

Les restes més modernes es corresponen a canalitzacions, clavegueres i dipòsits del mateix conjunt hospitalari. Les clavegueres estaven realitzades amb maons, i orientades des de les parets perimetrals del pavelló de l’Administració vers al col·lector transversal que aboca les seves aigües residuals al gran col·lector que creua tot el conjunt de muntanya a mar. Relacionats amb aquestes canalitzacions s’han documentat tres dipòsits de planta circular que recollien les aigües pluvials, dos d’ells a l’interior del pavelló.

Les fonamentacions del pavelló de l’Administració seccionaven les estructures ibèriques excavades al subsòl que s’han documentat durant aquests treballs, en concret dues sitges i un possible pou, oferint una cronologia entre el segle III i la primera meitat del segle I aC.

La primera de les sitges es localitzava a l’interior del pavelló de l’Administració, trobant-se molt malmesa per les seves fonamentacions, conservant-se només la meitat inferior –una potència d’0,72m i un diàmetre estimat de 2 metres-, i de secció circular i fons còncau. Del seu interior es va recuperar un important conjunt de restes ceràmiques, destacant un bol hemisfèric amb vora entrant (segles IV i el primer terç del segle I aC), una vora de Phitoy (segles VI – I aC), dos vores de bol hemisfèric (imitació de la forma campaniana A Lamboglia 26); i,  en menor mesura, fragments d’àmfora ibèrica.

La segona sitja es trobava a l’exterior del pavelló, amb unes mides de 2,24 d’amplada i 2,32m d’alçada conservada, i de secció cilíndrica i fons còncau. Els materials exhumats del seu interior van permetre recuperar un important conjunt ceràmic, amb produccions locals –àmfora ibèrica i ceràmica comuna ibèrica-, i importacions, composat per fragments d’àmfora ebussitana i romana -una vora de Dressel 1a, mitjans segle I aC.-; fragments de Campaniana A -un plat Lamboglia 36 i un fragment de bol Lamboglia 27a-.

Per últim, es va localitzar un nou retall en el subsòl, el qual es trobava molt afectat per les estructures de l’Hospital, fet que va impossibilitar la seva correcta i total excavació. Per les dimensions i secció de l’estructura podria tractar-se d’un pou, i al igual que les dues sitges, aquest també presentava un important conjunt ceràmic de produccions locals –àmfora  i ceràmica comuna ibèrica-, i d’importacions –àmfora ebussitana i ceràmiques Campaniana B, entre d’altres-.

Aquestes tres estructures estarien relacionades amb les sitges excavades anteriorment per l’arqueòloga Isabel Pereira en un sector molt proper del pavelló de l’Administració. Aquestes restes també van oferir una mateixa cronologia, compresa entre els segles III i I aC, i que dibuixaria una espai ocupat en època ibèrica destinat a zona d’emmagatzematge, relacionat amb un poblat proper, possiblement al cim del turó de la Rovira.