La ciutatdelsrefugis

La ciutatdelsrefugis

Catàleg dels refugis antiaeris de Barcelona

Entrar

  • “No vull infravalorar la severitat del càstig que cau damunt nostre, però confio que els nostres conciutadans seran capaços de resistir com va fer-ho el valent poble de Barcelona.”

    Winston Churchill. 1940

  • “Quan als dos o tres mesos de guerra hom albirà la possibilitat que la capital fos bombardejada, el veïnat i l'Ajuntament començaren de prendre precaucions d'ordre elemental contra aquesta mena d'agressió”

    Manuel Muñoz Diez, conseller regidor d'Urbanització i Obres. Agost de 1937

  • “Els terroristes de l'aire es vanen de llurs crims. Pretenen justificar la seva acció pretextant necessitat de guerra, objectius de guerra... ”

    Pere Foix, "Les bombes de Barcelona", «Meridià», 25/02/1938

  • “S'esborraria el record del mal o el duria sempre amb mi com una malaltia de l'ànima?”

    Mercè Rodoreda, pròleg a "Quanta, quanta guerra...", 1980

  • “El fang dels teus carrers, oh, Barcelona, és pastat amb sang”

    La Humanitat, 23/03/1938

  • “Els bombardeigs foren indiscriminats i sense cercar cap mena d'objectiu militar”

    Joan Villarroya, "Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939)", 1999

  • “Potser el desig de llibertat en l'home és, més aviat, una necessitat de justícia.”

    Mercè Rodoreda, pròleg a "Quanta, quanta guerra...", 1980

  • “No se iniciará la construcción [de refugio] alguna sin la previa ejecución del plano facultativo de la obra a efectuar”

    La Vanguardia, 15/02/1937

  • “Malgrat les protestes internacionals, els bombardeigs damunt les poblacions de la rereguarda republicana no van aturar-se”

    Joan Villarroya, "Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939)", 1999

  • “Davant moltes botigues s'hi podien veure  llargues files de de dones amb vestits miserables i nens eixuts de carn”

    Sygmunt Stein, "Brigades Internacionals. La fi d'un mite", 2014

  • “Encara no havien pogut començar a aixecar les runes de les cases per a treure els ferits o morts, que ja tornaven a comparèixer els avions”

    Josefa Armangué, "Una família en exili. Memòries (1935-1965)", 1981

  • “Avui dia el front és la ciutat. El concepte d’urbicidi ens parla d’una altra faceta de la cultura de la guerra”

    Antonio Monegal, Francesc Torres, José M. Ridao, "En guerra", 2004

  • “¡No corregueu! ¡Quiets! ¡Estireu-vos a terra! El qui corre posa en greu perill la seva vida i assenyala a l’enemic la posició de les nostres forces.”

    Cartell informatiu editat per la Generalitat de Catalunya

  • “I per tot Barcelona s’excavaven nous refugis subterranis, a prova de bomba.”

    George Orwell. "Homage to Catalonia", 1938

  • “Voldria desitjar que no caiguessis malalt. Però quina malaltia hi ha més cruel que aquesta de la guerra?”

    Màrius Torres, "Dietari per a en Victor", 1936

Explora el Mapa

Propostes de cerca

  • Refugis amb múltiples vides

  • Refugis de Franco

  • Refugis de la solidaritat veïnal

  • Refugis dels dirigents polítics

  • Refugis domèstics

  • Refugis fabrils

Refugis amb múltiples vides

Molts refugis, després de la guerra, van ser tapiats, esborrats del mapa, però d’altres van continuar existint. Hi va haver refugis que van servir com amagatall, magatzem, zona de cultiu i, fins i tot, habitatge.
Seguir llegint

Material a l'interior del refugi Vila de Madrid. Autor: Jordi Pallàs

Material a l’interior del refugi Vila de Madrid. Autor: Jordi Pallàs

El refugi 307, al carrer Nou de la Rambla, un dels pocs que encara es pot visitar, va tenir múltiples vides: va servir per cultivar xampinyons, va ser magatzem de vidre i refugi dels sensellar. El refugi de Can Peguera, que s’endinsa a les entranyes del Turó de la Peira, va ser el sostre d’algunes famílies sense recursos després de la guerra. Algunes hi van viure fins que van aconseguir un habitatge digne que els va proporcionar el consistori barceloní. No són els únics exemples de refugis que van tenir una segona vida com habitatge. Aquesta ocupació, a vegades, es va allargar durant dècades amb la immigració massiva de gent que venia del camp. Al carrer Tenerife (Horta-Guinardó) hi havia un refugi, excavat a la roca, que es coneixia com la Cova de Felipa perquè durant molt de temps hi va viure una dona a qui els veïns coneixien amb aquest nom.

Refugi 307 en el moment de la descoberta. 1995. Servei d'Arqueologia de Barcelona

Refugi 307 en el moment de la descoberta. 1995. Servei d’Arqueologia de Barcelona

Refugi 307 en el moment de la descoberta. 1995. Servei d'Arqueologia de Barcelona

Refugi 307 en el moment de la descoberta. 1995. Servei d’Arqueologia de Barcelona

Refugi 307, 2011. Autor: Pep Herrero

Refugi 307, 2011. Autor: Pep Herrero

Claveguera al refugi del carrer Juan de Sada, 2015. Servei d'Arqueologia de Barcelona

Claveguera al refugi del carrer Juan de Sada, 2015. Servei d’Arqueologia de Barcelona

Refugis de Franco

Vençut Hitler, Franco temia que els aliats decidissin restablir la democràcia a Espanya i va enviar 12.000 homes a construir fortins als Pirineus. Només a Barcelona va projectar 704 refugis.
Seguir llegint

La complicitat de Franco amb Hitler va produir-se a molts nivells: diplomàtica , burocràtica, militar.. Fins i tot, hi va haver una ocupació física de la ciutat, perquè les seus de poder nazis eren al cor de Barcelona. A prop de la plaça Catalunya hi havia el Banc Alemany Transatlàntic, el Consolat Alemany, l’Associació Cultural Amigos de Alemania, la Cambra de Comerç Alemanya, la Casa Alemanya de Barcelona… I no gaire lluny, a l’Eixample, hi havia el Mercat d’Artesania Alemanya, l’lnstitut  Alemany de Cultura, el Col·legi Alemany… Quan la derrota del líder nazi ja era previsible, Franco va canviar radicalment el seu discurs i les banderoles i la simbologia nazi va anar desapareixent. El dictador espanyol però no tenia clar que el rentat de cara fos suficient i, de fet, va viure amb força angoixa l’avanç de les tropes aliades durant la II Guerra Mundial: va enviar 12.000 homes a construir fortins als Pirineus (la línia P) i només a Barcelona va projectar 704 refugis D’altra banda, el govern franquista va arribar a publicar un decret sobre la construcció de refugis en edificacions noves amb la intenció d’anar avançant en la defensa passiva davant un possible atac ja que els costos de reutilitzar els republicans eren abismals.

Vista general de la plaça de Catalunya de Barcelona. Gener de 1939. Biblioteca Nacional de España

Vista general de la plaça de Catalunya de Barcelona. Gener de 1939. Biblioteca Nacional de España

El decret exigia construir refugis a les noves edificacions que es fessin en poblacions que tenien més de 20.000 habitants i especificava que havien de tenir refugis antiaeris aquelles ciutats i pobles que poguessin tenir una importància estratègica. Tot però va quedar en paper mullat perquè dels 704 refugis projectats només se’n van acabar construint -segons la documentació  conservada-22. Era un projecte quimèric per l’elevat cost econòmic que suposava.

Entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Barcelona. 26 de gener de 1939. Biblioteca Nacional de España

Entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Barcelona. 26 de gener de 1939. Biblioteca Nacional de España

La majoria dels refugis es van concentrar al centre i a l’Eixample, prop del poder. Un dels teatres que van haver de fer un refugi als seus soterranis va ser el Teatre Calderón (on hi ha actualment l’Hotel Calderón) . Es va inaugurar el 17 de febrer del 1945 i va tancar les portes el 1967. El 1943 també es va construir un refugi sota el Banco Español de Crédito de la plaça Catalunya. El mateix any es va fer un refugi a la fàbrica de cintes de seda Benet i Campabadal , que va estar activa fins a la dècada dels anys 80. A Barcelona, moltes indústries, davant el pànic, van optar també per tenir el seu propi refugi antiaeri.

Refugis de la solidaritat veïnal

Molts refugis van ser possible gràcies al moviment veïnal, a l’empenta d’una força col·lectiva que feia possible l’arribada del material, de menjar, de càntirs amb aigua...
Seguir llegint

Al llarg dels mesos que va durar la Guerra Civil es va construir pràcticament una ciutat subterrània, amb unes normes, unes relacions personals, uns costums, i una convivència que quedava marcada per l’amenaça de les bombes i pel confinament en un espai reduït i fosc. Es calcula que es van arribar a construir uns 1.455 quilòmetres de túnels subterranis.  Un dels refugis que exemplifica la lluita veïna és el de Can Peguera, que era un dels quatre barris de cases barates que es van fer a Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera. El nou barri havia d’allotjar la mà d’obra que arribava a la ciutat i recol·locar els barraquistes de Montjuïc.

Preparació de paquets per al front. Barcelona. 28/11/1938. Biblioteca Nacional de España

Preparació de paquets per al front. Barcelona. 28/11/1938. Biblioteca Nacional de España

Era un feu de la CNT i entre els veïns hi destacaven dirigents anarcosindicalistes o gran part de la redacció de la revista Solidaridad Obrera. Molt a prop, hi havia l’lnstitut Mental de la Santa Creu, un dels psiquiàtrics més importants d’Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Com que era un important centre hospitalari, hi havia una enorme creu roja visible des de l’aire. No obstant això, els veïns no estaven tranquils i temien que els avions italians, que tot sovint sobrevolaven el barri, deixessin anar les bombes. Van fer bé de construir un refugi, perquè les bombes hi van acabar caient.

El moviment veïnal va fer possible també la supervivència, ja en plena democràcia, d’aquest refugi. El 1998 va ser reobert pels tècnics municipals a petició de la Associació de veïns de Can Peguera. Des del 2004, s’organitzen visites a través de l’Arxiu Històric Roquetes-Nou  Barris. Hi ha altres refugis que, gràcies als veïns, no han acabat esborrant-se del tot del paisatge urbà. És el cas, per exemple, del refugi que hi ha sota la plaça de la Revolució, al barri de Gràcia. No es va poder salvar íntegrament però la pressió veïnal i els historiadors del barri van aconseguir que se’n conservés una part. Aquest refugi també s’havia aixecat, a iniciativa dels veïns,  amb el pic i la pala.

Refugis dels dirigents polítics

Quan el gener de 1939, les tropes franquistes van entrar a Barcelona, venien preparades. Els serveis d’intel·ligència que treballaven al servei de l’exèrcit rebel eren summament eficaços i, sovint, havien marcat al mapa les residències dels principals líders polítics.
Seguir llegint

Per protegir-los es van construir alguns refugis, com el que encara es pot visitar i on va viure Lluís Companys durant la Guerra Civil, al Palau de les Heures. El refugi, sota la impressionant residència que s’havia construït a finals del segle XIX el ric industrial José Gallart Forgas, tenia un emplaçament privilegiat, perquè es trobava rere la bateria antiaèria del Turó de la Rovira.  Tanmateix, l’existència d’aquest refugi no era un secret per als feixistes. De fet, en tenien una fotografia aèria i, en algun moment, es van plantejar bombardejar-lo.

Rebuda de combatents al Palau de la Generalitat l'1 de maig. Biblioteca Nacional de España

Rebuda de combatents al Palau de la Generalitat l’1 de maig. Biblioteca Nacional de España

Un altre refugi que ha viscut inalterable el pas del temps és el que hi ha sota l’edifici que havia allotjat el consolat soviètic, a l’Avinguda Tibidabo. A l’entrada manté intacta una immensa bandera comunista, i a l’interior es conserven  diferents dependències, protegides amb formigó armat. Tot estava preparat per si s’hi havia d’estar un temps llarg. Prop del Palau de Pedralbes es va fer un altre refugi destinat a protegir la vida del president de la República espanyola, Juan Negrín. No ha deixat cap rastre, en canvi, el refugi que es va construir a la Casa Milà. Les empremtes arqueològiques es van esborrar l’any 2000 durant unes obres, i la documentació es va cremar amb la victòria franquista per por a les represàlies. L’edifici modernista que hi ha al Passeig de Gràcia es va destinar, durant la Guerra Civil, a acollir les oficines del PSUC. Va ser també el domicili d’un dels seus líders polítics, Joan Comorera, que va ser víctima d’un atemptat fallit.

Carpeta del projecte de refugi a la Rambla de Catalunya, 33. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Carpeta del projecte de refugi a la Rambla de Catalunya, 33. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Refugis domèstics

L’esforç de les autoritats republicanes i de la població ciutadana es va traduir en una immensa trama de refugis. Se’n van fer als soterranis de les cases i a les rebotigues, als patis de les illes i de les places.
Seguir llegint

Un dels barris on es van construir més refugis comunitaris va ser l’Eixample on els edificis eren més alts i robustos. Alguns veïns ho van fer de manera pública, amb l’assessorament dels tècnics municipals, i amb l’ajuda de subvencions. D’altres ho van fer de manera clandestina, evitant la mirada dels veïns. Aquest va ser el cas, per exemple, de la família Beltran. Tres famílies de veïns van acordar un “pacte de silenci” i van fer les obres en el més absolut secretisme perquè el refugi era petit i podia encabir poca gent. Amagaven la terra que extreien durant la nit en carros i, amb la palla, ocultaven la runa perquè els altres veïns no sospitessin que allà s’estaven fent obres. El 2016, al número 149-151 del carrer Ausiàs March, el Servei d’Arqueologia de Barcelona va descobrir aquest refugi clandestí. Amb pintura de color vermell algú havia escrit: ‘El senyor Josep Colomer / va construir aquest refugi / any 1937’.

Refugi Torre de la Sagrera. Servei d'Arqueologia de Barcelona

Refugi Torre de la Sagrera. Servei d’Arqueologia de Barcelona

Latrina al refugi Torre de la Sagrera. Servei d'Arqueologia de Barcelona

Latrina al refugi Torre de la Sagrera. Servei d’Arqueologia de Barcelona

Material documentat al refugi Torre de la Sagrera. Autor: Xavier Maese. Servei d'Arqueologia de Barcelona

Material documentat al refugi Torre de la Sagrera. Autor: Xavier Maese. Servei d’Arqueologia de Barcelona

 

Refugi al carrrer d'Ausiàs Marc. Servei d'Arqueologia de Barcelona

Refugi al carrrer d’Ausiàs Marc. Servei d’Arqueologia de Barcelona

Refugis fabrils

Un dels principals objectius de l’aviació feixista eren les fàbriques, sobretot les que es dedicaven a la producció d’armes, ja que proveïen l’exèrcit republicà. És per aquest motiu que molts dels edificis fabrils que als anys 30 del segle passat ocupaven bona part del barri del Poblenou o de Sant Andreu, van acabar tenint el seu propi refugi.
Seguir llegint

Quan sonaven les alarmes, els obrers  corrien a aixoplugar-se als refugis que hi havia sota les fàbriques.  A Sant Andreu, per exemple, hi havia la fàbrica Sanchís  que des de finals del segle XIX produïa tints i colorants. Amb la Guerra Civil va ser col·lectivitzada, se la va batejar amb el nom de fàbrica número 11, i va passar a dependre de la Comissió de la Indústria de Guerra. Els obrers hi fabricaven   bombes, explosius, detonadors i espoletes, i bales de fusell Mauser. Segurament aquest refugi va salvar la vida d’alguns treballadors, perquè les bombes van caure al patí el maig i juliol de 1937. 

Fàbrica Oliva Artés. Autor: Encarna Cobo, Servei d'Arqueologia de Barcelona

Fàbrica Oliva Artés. Autor: Encarna Cobo, Servei d’Arqueologia de Barcelona

Oliva Artés va ser una de les fàbriques més prolífiques del Poblenou. La fàbrica, que es dedicava a la producció i reparació de maquinària, estava ubicada al carrer Pere IV, on també hi havia algunes de les seus d’entitats socials i recreatives de les classes populars, com l’Ateneu Colón o la Cooperativa. Com Sanchís, durant la guerra, també va ser col·lectivitzada i es va dedicar a l’armament. Als seus soterranis h havia també un refugi. En aquell moment el Poblenou tenia una de les majors concentracions industrials de la costa Mediterrània.

Plànol de la fàbrica Myrurgia de 1928, on el 1937 es va construir un refugi antiaeri

Plànol de la fàbrica Myrurgia de 1928, on el 1937 es va construir un refugi antiaeri

  • Impacte bombardeig
  • Refugi

Plànol de Barcelona, 1935. Ajuntament de Barcelona. Oficina del Pla de la Ciutat

Context històric

Tancar

Sobre el projecte

El projecte

Al llarg de més de quinze anys, el Servei d’Arqueologia de Barcelona ha investigat i fet recerca sobre un element clau del patrimoni de la Guerra Civil Espanyola: els refugis antiaeris. Aquesta web recull tota la informació, documentació, imatges i testimonis recopilats al llarg de tots aquests anys i mostra una autèntica ciutat subterrània que va ser construïda quan la rereguarda va passar a ser front i la població civil va ser bombardejada a les seves cases, al carrer, als mercats, a les escoles... 

A través de la web podreu recórrer un mapa interactiu en què s’han geolocalitzat més de 1.361 refugis antiaeris de la ciutat de Barcelona i podreu visitar (virtualment) des dels primers que es van construir a l’inici de la Guerra Civil, l’estiu de 1936,  fins els que es van fer ja en època franquista. 

Els objectius

L’objectiu principal d’aquest webdoc és explicar qui, com, quan i per què es van construir els refugis i poder arribar a tots els públics, tant els qui coneixen profundament el tema com els qui siguin nouvinguts i  s’hi endinsin per primera vegada. És una eina de gestió i de difusió del patrimoni de la Guerra Civil Espanyola que permet no tan sols conèixer l’arqueologia d’aquest capítol de la nostra història sinó també endinsar-se en la part més humana. Hem buscat i trobat testimonis, expliquem com va ser tot el procés de construcció, i com era la vida als refugis, com passaven l’estona els qui intentaven protegir-se de les bombes, com feien front a la por i a l’angoixa. Hem volgut transmetre les vivències, els sorolls, les olors... perquè l’usuari pràcticament es posi a la pell dels qui van viure aquell període tan tràgic. 

Els continguts

El web està estructurant en dos grans apartats. D’una banda, hi ha el mapa, on es poden fer cerques per l’any de contrucció del refugi, per districte, per adreça i pel número de refugi (molts d’ells es referenciaren en un llistat de l’any 1938 i aquesta numeració ha perdurat com a número identificador). Aixi mateix, hi ha un apartat sobre els Refugis a lactualitat, que ens mostra els que són visitables, els que estan conservats però als quals no tenim accés i els que s’han excavat arqueològicament. Les cerques ens portaran a una fitxa amb tota la informació de què disposem actualment sobre el refugi escollit.

D’altra banda, es pot optar per fer diferents tipus de cerca segons una sèrie de criteris: refugis que es van construir gràcies a la lluita veïnal, i els refugis que amagaven els dirigents polítics, els que hi havia a les fàbriques, els que foren ocupats després de la guerra per a altres usos i els que foren construïts ja en plena dictadura pel Govern de Franco.

No és possible entendre els refugis sense conèixer el context històric. Diversos capítols expliquen com era la Barcelona d’aquells anys i com la població va combatre les bombes, la solidaritat amb els refugiats, la destrucció que va arribar des del cel, la lluita des de les institucions per a defensar la ciutat, l’organització veïnal o com eren les nits als refugis. 

L’equip

Aquesta web és el resultat d’una feina d’equip; hi han treballat professionals de diferents disciplines: arqueòlegs, historiadors, comunicadors, tècnics informàtics, dissenyadors. Cal destacar que no hauria estat possible sense l’esforç i dedicació de molts investigadors que ens han precedit en l’estudi de la Guerra Civil Espanyola i, especialment les seves conseqüències a la rereguarda i la població civil.

L’activitat arqueològica als refugis

A banda del coneixement que tenim dels refugis per les fonts escrites i gràfiques, se n’han pogut trobar prop de quaranta en el marc de l’arqueologia preventiva; és a dir, aquella arqueologia que depèn de l’activitat urbanística i constructiva de la ciutat i que ha permès entrar a l’interior d’alguns refugis antiaeris conservats.  

En el moment d’obertura del subsòl, el primer indici material que tenim de l’existència d’un refugi acostuma a ser un tram de paret o de coberta construïda amb totxos i que té un fort pendent cap avall.

De manera genèrica, tot i que sempre hi ha excepcions, la majoria de refugis tenen l’accés a peu de carrer a través d’un primer tram recte d’escales, que seguidament fa un gir de 90° o un doble gir, per a continuar amb altres trams d’escales o bé amb passadissos que ja formen part del refugi. Aquest primer tram acostuma a estar obstruït, ja que el Govern franquista va contractar moltes empreses perquè anessin omplint els refugis amb runa i així evitar que s’utilitzessin per a amagar a armes o persones. 

L’excavació d’aquest primer tram ja ens aporta restes de la Guerra Civil, perquè sovint la runa utilitzada era la que havia quedat abandonada als carrers de la ciutat, després que molts edificis s’enderroquessin perquè no havien pogut suportar el pes de les bombes. Una vegada enretirada la runa s’arriba al primer gir, on sovint hi ha una paret de tàpia. Després de dur a terme la documentació gràfica de la paret, es procedeix a desmuntar-la i és en aquest moment que la tasca dels arqueòlegs ha d’estar supervisada per la Unitat de Subsol dels Mossos d’Esquadra, que són els encarregats de garantir la seguretat a l’interior del refugi. Són diversos els aspectes a tenir en compte en temes de seguretat: gasos tòxics, manca d’oxigen, risc d’esllavissada de terres, etc.

Una vegada tenim garantida la seguretat, es continua la intervenció arqueològica, que consisteix en la neteja de l’interior del refugi per a després poder documentar de manera exhaustiva tots els elements que el conformen. La documentació arqueològica es basa en tres aspectes clau. En primer lloc, la documentació topogràfica de tota l’estructura, en 2D i en aquells casos en què es cregui convenient també en 3D. En segon lloc, la recollida de tots els materials que van ser oblidats a l’interior (llaunes, ampolles, roba, diaris, estris personals diversos, etc.). I finalment, la documentació dels nombrosos grafits (guixats, pintats o incisos) que acostumen a omplir les parets del refugi.

Aquesta informació, juntament amb la que ens aporten la documentació escrita i la poca que ens queda oral, ens permet ampliar el coneixement dels refugis de la ciutat. Finalment, es redacta la memòria preceptiva, on queda reflectida tota la tasca desenvolupada a la intervenció, així com la planimetria i l’inventari del material arqueològic. Aquesta memòria és un document en PDF que es pot consultar lliurement al web de la carta arqueològica, i ara, evidentment, en aquesta web dels refugis de Barcelona.

  • Bibliografia
  • ACHÓN CASAS, Oriol. 2010. “Mas Guinardó.” Anuari d’Arqueologia i Patrimoni 2009,  p. 78–81.
  • ACHÓN CASAS, Oriol. 2011. “Jardins de Mossèn Costa I Llobera.” Anuari d’Arqueologia i Patrimoni 2010 (2010): p. 43–44.
  • ALBERTÍ, Elisenda. 2004. Perill de bombardeig!: Barcelona sota les bombes (1936-1939). Barcelona: Albertí editor,
  • AJUNTAMENT DE BARCELONA ; CLAVEGUERAM DE BARCELONA, (eds). 2002. Atles Dels Refugis de La Guerra Civil Espanyola a Barcelona: 2002. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Manteniment i Serveis ; CLABSA. [Inèdit]
  • ARMENGOU, Montse ; BELIS, Ricard. 2008. Ramon Perera: L’home Dels Refugis. Barcelona: Rosa dels Vents : TV3.
  • ARNABAT, Ramon. (ed). 2009. Els refugis antiaeris de Barcelona: criteris d’intervenció patrimonial: resum de ponències. Barcelona: Institut de Cultura. Museu d’Història de Barcelona.
  • ARNABAT, Ramon. 2009. “La defensa de Barcelona. Del relat històric als elements patrimonials.” In ARNABAT,R. (ed.). Els refugis antiaeris de Barcelona: criteris d’intervenció patrimonial, Barcelona: Institut de Cultura. Museu d’Història de Barcelona, p. 27–54.
  • ARNABAT, Ramon ; GESALÍ, David ; IÑIGUEZ, David. 2011. “Defensa 1936-39 / BCN : Guia D’història Urbana.” Barcelona: Institut de Cultura, Museu d’Historia de Barcelona
  • 2004. Barcelona Sota Les Bombes: La Ciutat Foradada. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. [Enregistrament de vídeo]
  • BENGOETXEA i SABATÉ, Albert. 2005. Sota El Pla de Barcelona: Espeleologia Urbana a L’antic Terme Municipal de Sant Andreu Del Palomar. Barcelona: GERS de l’Agrupació Excursionista Muntanya.
  • BESOLÍ, A. 2004. “Los Refugios Antiaéreos de Barcelona: Pasado Y Presente de Un Patrimonio Arcano.” Ebre(Núm. 38): p. 181-202.
  • BOSCH, Alfred ; MELERO,  Josep. 2007. “Barcelonins! perill de bombardeig!: les bombes de Franco (1937-1939)”. A:  Ruta de les llibertats passejades per la Barcelona èpica, Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, p. 199–209.
  • CARBONELL BADIA, Carles. 2010. “LAV Mallorca / Torre Del Fang.” Anuari d’Arqueologia i Patrimoni 2009, p. 70–73.
  • CARDONA ESCANERO, Gabriel. 2009. “Els atacs aeris sobre Barcelona en el context de la guerra aèria, 1936-1945.” In ARNABAT,R. (ed.). Els refugis antiaeris de Barcelona: criteris d’intervenció patrimonial, Barcelona: Institut de Cultura. Museu d’Història de Barcelona, p. 9–16.
  • “Catalunya Sota Les Bombes: Els Atacs Franquistes Durant La Guerra Civil: Monogràfic Especial.” 2008. Sàpiens.
  • COLÁS BENEDICTO, Carles. 2014. “Refugi Antiaeri Núm. 1513. Carrer de Juan de Sada.” Anuari d’Arqueologia i Patrimoni 2012, p. 142–143.
  • CONTEL, Josep M. ; TALLER D’HISTÒRIA DE GRÀCIA. 2008. Gràcia, Temps de Bombes, Temps de Refugis: El Subsòl Coma Supervivència. Barcelona: Taller d’Història de Gràcia.
  • FABRÉ, J. 2002. La contrarevolució de 1939 a Barcelona. Els que es van quedar. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona [tesi doctoral]
  • FABRÉ, J. 2003. Els que es van quedar. 1939. Barcelona ciutat ocupada. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
  • FORCADES VIDAL, Lourdes. 2016. “Refugi Antiaeri Número 173.” Anuari d’Arqueologia i Patrimoni 2014, p. 185–88.
  • GEA BULLICH, Miquel. 2015. “Refugi antiaeri núm. 1513. Carrer de Juan de Sada.” Anuari d’Arqueologia i Patrimoni 2013, p. 114–115.
  • GESALÍ, David ; IÑIGUEZ, David. 2009. “La defensa passiva i activa de Barcelona, 1936-1939.” In ARNABAT,R. (ed.). Els refugis antiaeris de Barcelona: criteris d’intervenció patrimonial, Barcelona: Institut de Cultura. Museu d’Història de Barcelona, p. 17–26.
  • HINOJO GARCÍA, Emiliano. 2011. “Fàbrica Oliva Artés. Refugi Núm. 882.” Anuari d’Arqueologia i Patrimoni 2010 (2011): p. 41–42.
  • MAESE FIDALGO, Xavier ; VIVANCOS SOLIS, Lluís.  2017. “La Unitat Del Subsòl Dels Mossos d’Esquadra I El Servei d\'Arqueologia de Barcelona: Una Col.laboració de Present I de Futur.” Anuari d’Arqueologia i Patrimoni 2015 , p. 20–27.
  • MIRÓ i ALAIX, Carme. 2009. “Emprentes de La Guerra a La Ciutat de Barcelona.” La ciutat i la memòria democràtica: espais en lluita, repressió i resistència a Barcelona, 20 i 21 de novembre de 2008: p. 21–45.
  • MIRÓ i ALAIX, Carme ; RAMOS RUIZ, Jordi. 2009. “Cronotipología dels refugis antiaeris de Barcelona.” In ARNABAT,R. (ed.). Els refugis antiaeris de Barcelona: criteris d’intervenció patrimonial, Barcelona: Institut de Cultura. Museu d’Història de Barcelona, p. 55–66. 
  • MIRÓ i ALAIX, Carme ; RAMOS RUIZ, Jordi.  2012. “Els refugis antiaeris de Barcelona (1936-1973) Una nova visió des de l’arqueologia d’intervenció.” Ex novo: revista d’història i humanitats(7): 55–79. 
  • MIRÓ i ALAIX, Carme ; RAMOS RUIZ, Jordi. 2016. “Els refugis antiaeris a la Sagrera.” Tota la Sagrera, núm. 165,  p. 10.
  • MIRÓ i ALAIX, Carme ; RAMOS RUIZ, Jordi.  2017. “Los Refugios Antiáereos de Barcelona Durante La Guerra Civil Española. Nuevas Aportaciones Desde La Arqueología.” In La Granja San Ildefonso, Segovia.
  • MORET PUJOL, Lourdes. 2017. “Refugi Antiaeri.” Anuari d’Arqueologia i Patrimoni 2015,  p. 167–68.
  • PÀMIES GUAL, Dídac. 2011. “Passeig de l’Exposició, 16-20, Carrer de Tapioles, 77-79, Carrer Del Poeta Cabanyes, 88-89.” Anuari d’Arqueologia i Patrimoni 2008, p. 32–33.
  • PÀMIES GUAL, Dídac. 2017. “Refugi Antiaeri Número 722.” Anuari d’Arqueologia i Patrimoni 2015 (2015): p. 173–74.
  • PÀMIES GUAL, Dídac ; MORET PUJOL, Lourdes. 2017. “Refugi Antiaeri Número 441.” Anuari d’Arqueologia i Patrimoni 2015,  p. 169–72.
  • PROGRAMA PER AL MEMORIAL DEMOCRÀTIC (Catalunya). 2008. Quan Plovien Bombes: Textos Literaris Catalans Sobre Elsbombardeigs de Barcelona = Quando Piovevano Bombe: Testi Letterari Catalani Sui Bombardamenti Di Barcellona. [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. Memorial Democràtic].
  • PUIG i VERDAGUER, Ferran. 2010. “Intervenir als refugis antiaeris de Barcelona.” MUHBA Butlletí, núm.19: p. 3.
  • PUIG i VERDAGUER, Ferran. 2009. “L’arqueologia dels refugis antiaeris de Barcelona.” In ARNABAT,R. (ed.). Els refugis antiaeris de Barcelona: criteris d’intervenció patrimonial, Barcelona: Institut de Cultura. Museu d’Història de Barcelona, p. 69–79.
  • PUJADÓ PUIGDOMÈNECH, Judit. 2008. El Llegat Subterrani. Badalona: Ara Llibres.
  • PUJADÓ PUIGDOMÈNECH, Judit. 2006. Contra l’oblit : els refugis antiaeris poble a poble.  Barcelona: Publiacions de l’Abadia de Montserrat.
  • PUJADÓ PUIGDOMÈNECH, Judit. 1998. Oblits de Rereguarda: Els Refugis Antiaeris a Barcelona, 1936-1939. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • PUJADÓ PUIGDOMÈNECH, Judit. 2008 ; MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT (Barcelona). 2007. Ciutadans Sota Les Bombes. Barcelona: Museu d’Història de la Ciutat
  • RAMOS RUIZ, Jordi. 2014. “Refugi Antiaeri Núm. 547. Carrer de Fernández Duró.” Anuari d’Arqueologia i Patrimoni 2012,  p. 139–41.
  • RAMOS RUIZ, Jordi. 2018. “La arqueología de la Guerra Civil Española en Cataluña”. ROMVLA, 17. Revista del Seminario de Arqueología de la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla, p. 133-154.
  • RAMOS RUIZ, Jordi; RAVOTTO, Alessandro. 2011. “Plaça de Les Navas.” Anuari d’Arqueologia i Patrimoni 2008, p. 79.
  • SERVEI D’ARQUEOLOGIA DE BARCELONA. 2010. “Refugi Núm. 374”. Anuari d’Arqueologia i Patrimoni 2009, p. 165.
  • VICENTE GARCIA, José Manuel ; VIAMONTE  SOLÉ, Mònica. 2011. “Carrer de La Riereta, 4, Carrer de Vistalegre, 11.” Anuari d’Arqueologia i Patrimoni 2008, p. 61–65.
  • VILLARROYA i FONT, Joan. 1999. Els Bombardeigs de Barcelona durant La Guerra Civil. 2a ed. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • VILLARROYA i FONT, Joan ; PUJADÓ PUIGDOMÈNECH, Judit ; POWLES, V. 2002. El Refugi 307: La Guerra Civil i El Poble-Sec, 1936-1939. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Consell Municipal del Districte de Sants-Montjuïc.

Crèdits

Regidoria de Memòria Democràtica

  • Idea original i concepte: Carme Miró, Servei d’Arqueologia de Barcelona
    Marta Fàbregas, Jordi Ramos, Atics, s.l.
  • Coordinació del projecte: Carles Vicente. Director de Memòria, Història i Patrimoni
    Carme Miró. Servei d’Arqueologia de Barcelona
  • Direcció científica: Carme Miró i Jordi Ramos
  • Direcció d’art i disseny gràfic: David Solà. Edittio
  • Creació i redacció dels continguts: Silvia Marimón
  • Direcció de projecte API: Sergi Fernandez Apiumhub
  • Implementació de la API: Piotrek Majchrzyk Apiumhub
  • Suport en la definició de la API i implementació: Christian Ciceri Apiumhub
  • Programació WP / Frontend: Tomàs Jimenez, Alex Polonsky. oranginalab
  • Recerca i documentació de les imatges: Encarna Cobo i Jordi Ramos
  • Documentació i base de dades: Marta Fàbregas, Laia Gallego i Jordi Ramos. Atics, s.l., i Xavi Maese, Servei d’Arqueologia de Barcelona
  • Tècnic GIS: Alex Moreno, Laia Gallego. Atics s.l.
  • Models 3D: Joan Garcia Biosca
  • Correcció i traducció: Tau traduccions
  • Mapa: Plànol de Barcelona, 1935. Ajuntament de Barcelona. Oficina del Pla de la Ciutat
  • Col·laboracions i referències:Josep Pujades
    Josefa Huertas
    Unitat de Subsòl. Mossos d’Esquadra
  • Arxius consultats:
    • Archivo General Militar de Ávila
    • Archivo Histórico Nacional
    • Biblioteca Nacional de España
    • Centro Documental de la Memoria Histórica (Salamanca)
    • Arxiu de l’Abadia de Montserrat
    • Museu d’Història de Catalunya
    • Centre d’Informació i Documentació del Memorial Democràtic
    • Filmoteca de Catalunya
    • Pavelló de la República. Universitat de Barcelona
    • Arxiu Nacional de Catalunya 
    • Centre de Documentació del Servei d’Arqueologia de Barcelona
    • Arxiu Municipal de Barcelona
      • Arxiu Fotogràfic de Barcelona
      • Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
      • Arxiu Contemporani Municipal de Barcelona

Memòria

Els refugis antiaeris de Barcelona van ser construïts per la ciutadania o per l’administració amb l’objectiu de protegir-se dels brutals bombardejos aeris que va patir la ciutat durant la Guerra Civil, i formen part del nostre patrimoni i la nostra memòria col·lectiva, i han esdevingut símbols d’autoorganització popular, de resistència i de lluita. Per aquests motius també han estat objecte de campanyes de reivindicació veïnal de la seva conservació i documentació.

En aquest web interactiu impulsat per la Regidoria de Memòria Democràtica i el Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona posem a disposició de la ciutadania tota la informació de la que disposem actualment de cadascun dels refugis documentats.

Hi trobareu la recerca efectuada durant més de 20 anys per diversos especialistes. Tanmateix, no considerem la feina estigui enllestida, al contrari, amb aquest web concentrem tota la informació per posar-la al servei de la ciutadania, tal com ja vam fer fa anys amb la Carta Arqueològica de Barcelona; i també com passa amb la carta, és necessària una renovació constant, afegint totes les noves descobertes i recerques.

És per això que fem una crida a tothom que estigui interessat i que disposi d’informació, i que la vulgui compartir que contacti amb nosaltres.

Entreu i navegueu pel mapa. De ben segur que descobrireu una nova manera d’observar i percebre la nostra Ciutat.. Així mateix teniu informació sobre que cal fer en documentar un refugi, com treballen els arqueòlegs en la seva documentació, i sobre el context històric en que es van haver de construir aquestes estructures confinades, creant una ciutat subterrània per fugir de l’horror dels bombardejos feixistes.

 

Jordi Rabassa
Regidor de Memòria Democràtica

?
  1. Menú general
  2. Títol de secció
  3. Cercador de Districte, any i nom
  4. Agrupacions de refugis per temàtica.